Què estàs buscant?

diumenge, 29 d’abril del 2012

Jocs espina: Ghostbusters II (Gameboy)

Aquesta és una secció que no acostumo a tocar gaire perquè està reservada a aquells jocs que vull molt, però que a sobre tenen la característica de formar part de la meva llista de desitjos des de fa molts anys i que, per diverses circumstàncies, m'ha costat bastant d'aconseguir. El protagonista d'avui és el Ghostbusters II de la Gameboy, que he rebut aquesta setmana.


Un títol de 1990 que aprofitava l'estrena l'any anterior de la pel·lícula Els caçafantasmes 2, i que ja vaig esmentar quan vaig parlar dels videojocs dels Caçafantasmes, però que feia molts anys que volia i que per fi tinc i he pogut provar durant una bona estona.


El procediment és senzill: de l'equip de 4 caçafantasmes n'hem de triar 2 i controlar-los alhora, cosa que no és gens complicada perquè amb la creueta els movem tots dos, mentre que un botó farà que un d'ells dispari el raig contra els fantasmes i l'altre farà que el company tregui el parany amb què s'absorbeixen aquests éssers.

Una de les preguntes que em feia el dia que el vaig provar per tal de comprovar-ne el funcionament era si es podia desar la partida, i la resposta és no, perquè no cal: és un títol extremadament curt i clarament arcade, però això no vol dir que no sigui difícil.



Al final de cada pantalla hi ha un enemic que costa més de derrotar, un enemic final de pantalla, vaja. En aquest vídeo qui l'ha pujat ha fet servir alguna mena de truc amb l'emulador i un dels dos caçafantasmes és invencible, però vaja, no n'he trobat cap altre i ens hi haurem de conformar.

La primera pantalla sembla molt fàcil i l'única dificultat es produeix quan el nostre company es queda atrapat en algun lloc i ens fa tornar enrere per tal de recuperar-lo, un error del joc derivat de la mala implementació del control simultani dels dos personatges, però més endavant la dificultat ve del fet que cada cop hi ha fantasmes més diversos, alguns dels quals vulnerables durant poca estona, d'altres que travessen les parets (el mític Babetes) o uns que apareixen de sobte just per on passem i ens fan mal. 



Cada cop que ens toquen perdem una vida i quan arriba a zero (tant nosaltres com el nostre company) surt el fatídic missatge "Game over", però se'ns permet continuar fins a 3 vegades. A més, cada vegada seran més els fantasmes que haurem de caçar, però sempre tindrem 3 minuts i mig per fer-ho. Si se'ns acaba el temps haurem de perseguir uns símbols d'Els caçafantasmes per tot l'escenari, però no ens donaran punts en acabar la pantalla. Tot això ho compensaran els potenciadors d'armes o els escuts que ens passarà un tercer company amb qui podrem fer un relleu per pantalla.

És un joc entretingut, però molt curt (no l'he acabat, però ho he consultat i sembla que hi ha només 3 plantes per "netejar"), que en aquella època era un bon entreteniment però que ara suspendria estrepitosament si formés part del catàleg de qualsevol de les consoles actuals només per aquest motiu. A banda d'això, molt divertit i nostàlgic. Un joc espina menys. 


2 comentaris:

  1. Sigui curt o llarg, és un joc que fa temps que vols i que per fi has trobat i pots gaudir-ne, per tant per aquest sol motiu, ja val la pena tenir-lo, no? ;)

    Ara faltarà re-veure la peli (o pelis jeje) i deixar-me jugar!!! ^^ :P

    ResponElimina
  2. Sí, no me'n penedeixo pas i de fet no me l'he acabat, només dic que la seva durada ara seria inacceptable. XD

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...