L'altre Star Fox

Fa poc em va arribar una de les meves compres més recents, un Starwing complet, amb capsa i instruccions força ben conservades, de la Super Nintendo. Un petit plaer que em permetrà endinsar-me en una famosa saga que fins ara només coneixia de nom, però que ha motivat una recerca per part meva i ha donat lloc a l'entrada d'avui. 

Aquella meravella tècnica de 1993 es deia Star Fox i en la seva creació hi havia participat en Shigeru Miyamoto, pare dels Mario i dels Zelda, entre altres grans franquícies, però a Europa no es va poder anomenar així i li van canviar el nom per l'esmentat Starwing. Per què?

Per culpa d'això, l'altre Star Fox, que és un joc que va sortir el 1983 per a l'Atari 2600 només als Estats Units. Curiosament allà els seus creadors, la gent de Mythicon, no van aconseguir obtenir la marca registrada, però sí a Europa, on no es va fer servir. 

Quan el 1993 va arribar el títol de Nintendo es va poder anomenar "Star Fox" a tot arreu, però no pas a Europa, on li van haver de canviar el nom. L'any 1997 va aparèixer per a la Nintendo 64 el també aclamat Star Fox 64, que al Vell Continent es va haver de rebatejar com a Lylat Wars perquè el problema encara no s'havia resolt.   

Sí que s'havia aconseguit el 2002, de cara a l'Star Fox Adventures de la Gamecube, i a partir de llavors també els altres dos títols de la saga, Star Fox Assault per a la Gamecube i Star Fox Command per a la Nintendo DS, a més del remake del de la Nintendo 64 per a la Nintendo 3DS, Star Fox 64 3D, van tenir el mateix nom als tres mercats principals.

Pel que fa al joc que va crear tot aquest embolic, per acabar-ho d'adobar és una porqueria en tots els seus aspectes, destrossat unànimement per la crítica i el públic pel seu mal disseny jugable, concretament controls terribles per un excés de velocitat que impedeix veure correctament el que passa, un empipador soroll de fons que de cap de les maneres es podria anomenar "música", o errors tan greus com el fet que quan la nostra nau toca (no amb un tret, sinó establint-hi contacte) una nau enemiga... la que queda destruïda és l'altra! Al nivell difícil, però, tot torna a la "normalitat" i si ens toquen morim.

Ens ho expliquen en aquest vídeo, on el narrador també ens diu que un dels objectius del joc, anar recollint uns "cristalls" o unes "gemmes" que es troben a la part taronja, està mal implementat perquè quan entrem a la zona d'aquest color no ens podem moure horitzontalment, cosa que ens deixa indefensos. N'hi hauria prou amb calcular bé el punt on fem baixar la nau, però no, perquè fins i tot així de vegades les "gemmes" canvien de lloc de sobte. En resum, un autèntic desastre.