Petits clàssics: Ecco the Dolphin

Molts dels protagonistes de la història dels videojocs són animals, però generalment són antropomòrfics, com ara en Sonic, els personatges de Psycho Fox o els que vénen de franquícies l'univers de les quals està poblat per aquests éssers, amb els exemples més clars de Disney i la Warner Bros. Però també hi ha videojocs on els animals són com han de ser i duen a termes les accions que se suposen en les seves espècies, sense dur guants ni saltar com els humans. És el cas del petit clàssic d'avui, Ecco the Dolphin. 

Va sortir el 1992 per a la Mega Drive i era una proposta molt original en aquella època. De tota manera, s'ha de dir que encara que el personatge sigui un dofí que es mou com un dofí i fa les coses que ha de fer un dofí, argumentalment no és gaire realista, ja que té com a missió viatjar en el temps gràcies a una màquina i combatre extraterrestres.

El 1993 en sortia una versió millorada per al Mega-CD, que incloïa una nova banda sonora, una seqüència d'introducció més llarga i alguns vídeos dels anomenats FMV (Full Motion Video) a l'interior. Basant-se en aquesta versió el 1995 sortiria la de PC, amb gràfics de resolució més alta.

També el 1993 apareixien les versions de Master System i Game Gear. A la de la portàtil de Sega pertany el vídeo que hem vist, on podem sentir (i si no us n'heu adonat torneu-hi) el dofí dient "Seeee... gaaaaa". Una mica tenebrós, tot plegat, però bé. Tant la versió de la Game Gear com la de la Master System es distanciaven de les "grans" perquè hi havia nivells diferents, fet que els dóna valor afegit.Aquest seria el clàssic, recordat amb afecte i que donaria lloc a seqüeles, com la de 1994:

Ecco: The Tides of Time, per a la Mega Drive, que va sortir també per al Mega-CD i la Game Gear (aquest cop no per a la Master System, tot i que el 1996 sí que sortiria, però només al Brasil). S'assemblava molt al primer joc, però introduïa un element, les metasferes, que permetien a l'Ecco transformar-se en d'altres animals. Tots dos títols eren famosos per la seva dificultat, cosa que no es va repetir al següent:

El 1995 i en exclusiva per als mercats nord-americà i australià (cosa que vol dir que existeix en PAL, però no europeu) va aparèixer l'Ecco Jr., un joc similar però orientat a un públic més jove i amb la dificultat clarament rebaixada. No tornaríem a veure el dofí fins el 2000:

Seria a l'Ecco the Dolphin: Defender of the Future, per a la Dreamcast, que no només canviava a nivell tècnic (el pas dels 16 als 128 bits no podia passar inadvertit), sinó que també era un rellançament argumental de la franquícia i, per tant, no tenia res a veure en aquest sentit amb els jocs anteriors.

Aquesta vegada l'amenaça també ve de l'espai exterior, però la història se situa a principis del segle XXX en un món on els dofins conviuen amb els humans i hi col·laboren. Amb la descontinuació de la Dreamcast, la Playstation 2 en rebria una versió el 2002.

El vídeo que acabem de veure pertany a l'Ecco the Dolphin 2: Sentinels of the Universe, que havia de ser la seqüela del joc de la Dreamcast però que va ser cancel·lat i mai no va veure la llum.

Per tant, el de la Dreamcast va ser el darrer títol de la saga que va sortir al mercat, de manera que ja fa 10 anys (si comptem la conversió a la PS2) o 12 (a partir de la versió Dreamcast) que no veiem el personatge protagonitzant un nou títol. Les entregues de la Mega Drive sí que s'han vist, però, en recopilatoris de Sega per a diverses consoles, com ara el famós Megadrive Ultimate Collection, i a la Consola Virtual de la Wii.