L'altre dia vaig llegir una notícia sobre un paio que havia venut per eBay una col·lecció de milers de jocs de l'era dels 8 bits per 1 milió d'euros i de pas vaig descobrir l'existència d'una consola que, igual que jo, segurament molts de vosaltres no coneixíeu. O potser sí, tot i que ho dubto. En tot cas es mereixia una entrada d'aquesta secció de consoles desconegudes que no toco gaire sovint.
Estem parlant de la Pioneer LaserActive, nom comercial de la Pioneer CLD-A100, un aparell que va sortir a la venda el 1993 al Japó i als Estats Units i que va ser un sonor fracàs comercial.
En aquest vídeo la música del qual no he pogut ni identificar ni trobar però que m'agrada força podem veure els que el seu autor considera 20 jocs que van definir el sistema. Hi podem veure, per exemple, títols com el Ghost Rush!, el Road Avenger (sí, el mític joc del Mega-CD), el Melon Brains, el High Roller Battle, el Virtual Cameraman, l'Space Berserker o el Vajra 2, que es presentaven en suport Laserdisc com a LD-ROM.
No n'hi havia cap d'imprescindible, però el principal atractiu de la màquina, o almenys en allò que confiava Pioneer, era la possibilitat d'afegir-hi mòduls que permetien, entre altres coses, transformar l'aparell en un reproductor de karaoke o accedir a un catàleg molt més ampli de videojocs que sí que calia tenir.
Es tractava del PAC-S1 i el PAC-N1, o Sega PAC i NEC PAC respectivament, amb què es podia jugar als jocs de la Mega Drive, el Mega-CD i la PC Engine (Turbografx-16) tant en HuCard com en CD. A més, aquests mòduls venien amb un comandament de la consola en qüestió, tot i que amb el logo de la LaserActive.
Això que vèiem és el Pyramid Patrol, un joc en format Mega-LD, acceptat pel Sega PAC i que permetia fer anar jocs creats expressament per a aquesta tecnologia, una barreja de joc executat per la "Mega Drive" i un fons de vídeo que tirava de la LaserActive pròpiament dita.
Aquí un paio ens explica (en anglès) com fer anar l'aparell i algunes altres de les seves possibilitats. La idea no era dolenta, però els mòduls eren extremadament cars (uns 600 dòlars, i la LaserActive en si prop de 1.000) i, com sabem ara, el Laserdisc no va triomfar com a format. El cas és que allò va ser un desastre en termes comercials (igual que màquines semblants com la Panasonic 3DO o la Philips CD-i) i ara va buscada, és clar, és el que té el col·leccionisme, però en general és una consola força desconeguda.
Curiosa consola... però en part, com que ocupava massa, no? :S
ResponEliminaArribarà un dia que no et faltarà cap consola per conèixer jeje :P
Bé, més que ocupar massa el problema és que oferia una cosa innecessària, amb competència potent i a un preu massa elevat.
ResponEliminasi, si, però a més amb tants mòduls ocupava un espai increible xD
EliminaPren-t'ho com un equip de música, que aquells sí que ocupaven espai vertical. O si no com el que era, un equip multimèdia que, a banda dels vídeos i la música, oferia videojocs. En aquest sentit jo no hi veig problema. XD
Eliminajaps.. tot depen de si volies jubilar el teu equip de música xD
Eliminad'aquests gegants verticals que dius, jo encara en tinc un a casa amb cassette, reproductor de CD? no ho sé XD i toca-discos
A cals meus pares n'hi havia un, malauradament amb el tocadiscs espatllat (o no utilitzat) i absència de reproductor de CD, cosa que el va condemnar a acumular pols durant anys.
Eliminaah, ràdio també, lector de CD no ho tinc gens clar, ho dubto, sincerament xD
Eliminael nostre també acumula pols, eh? però mira... allà està :P