Petits clàssics: Mr. Driller

Ja vaig dir l'altre dia, quan parlava dels primers jocs de la Gameboy Advance, que Mr. Driller era un petit clàssic i que li dedicaria alguna entrada, i així és, sense esperar gaire em disposo a fer-ho avui, perquè no hi ha cap motiu per a esperar més.

Doncs aquesta petita saga clàssica va néixer el 1999 a les recreatives i, com podem veure, ens convida a destruir blocs de colors en un temps limitat, que és l'oxigen que tenim, i que podem recuperar si agafem els ítems adequats. Un concepte senzill però addictiu que és la base d'aquest producte de la prestigiosa Namco i que generaria conversions i seqüeles.

En el cas de la primera entrega va aparèixer també per a Dreamcast, Playstation, Wonderswan Color, PC i Gameboy Color, però poso el vídeo d'aquesta última versió perquè potser és la més diferent respecte a l'arcade. L'any 2000 arribava la primera seqüela:

Com podem veure el Mr. Driller 2 es bàsicament el mateix, però afegeix el personatge jugable de l'Anna Hottenmeyer, i és que cada nova entrega sumaria personatges a la plantilla. Del protagonista en parlarem al final, per una raó ben curiosa. Aquesta segona entrega, per cert, va sortir també per a PC i Gameboy Advance.

El 2001 arribava el Mr. Driller G, també conegut com a Mr. Driller Great, que va tenir una conversió a Playstation i que presentava el personatge de l'Ataru Hori, germà d'en Susumu, el protagonista.

El Mr. Driller A, o Mr. Driller Ace: Wonderful Pacteria, va aparèixer el 2002 per a la Gameboy Advance i seria el primer que no passaria per les recreatives. Aquell mateix any sortiria també per a la Gamecube un joc de la saga:

El Mr. Driller: Drill Land va tenir bona acollida, però només va sortir al Japó. El joc continuava pertanyent al gènere dels trencaclosques, però hi afegia modalitats i variants que n'allargaven la vida.

Dos anys després, el 2004 i de la mateixa manera que ho havia estat per a la Gameboy Advance, seria joc de llançament per a la Nintendo DS, aquest cop per als tres mercats principals, amb Mr. Driller Drill Spirits. Curiosament incloïa una modalitat que no apareixia a la versió dels Estats Units, i que consistia en superar les pantalles destruint el menor nombre de blocs possible. 

Després es produiria una altra pausa, aquest cop de 4 anys, perquè no va ser fins el 2008 que va sortir el Mr. Driller Online, en exclusiva per a Xbox Live Arcade. El podem trobar també dins el recopilatori Namco Museum Virtual Arcade, de 2009. De tota manera la crítica el va destrossar perquè el seu multijugador online no funcionava bé, tot i que havia de ser el seu punt fort.

El 2009 va ser l'últim any en què van aparèixer jocs d'aquesta petita saga clàssica moderna, començant amb el Mr. Driller W, per a WiiWare, el sistema de descàrrega de la Wii, que tindria un equivalent en la Nintendo DS:

Seria concretament per a la Nintendo DSi, que admet el sistema de descàrrega de jocs DSiWare, i rebria el Mr. Driller: Drill till you drop. Els aparells amb sistema operatiu iOS també rebrien un joc, però aquí s'acaba, de moment, la història de Mr. Driller. 

Això que veiem aquí és un vídeo del Dig Dug, un clàssic que va néixer el 1982 a les recreatives i que sovint s'ha considerat la inspiració del Mr. Driller, encara que hi ha evidents diferències. Doncs bé, el cas és que sí que hi ha relació, i molta: no només hi ha la companyia Namco al darrere, sinó que el protagonista del Dig Dug ha sortit als Mr. Driller, ja que és el pare del protagonista, el senyor Taizo Hori. Per cert, una curiositat lingüística: hori és una paraula japonesa i és el substantiu del verb horu, que vol dir foradar. 

Sigui com sigui queda clar que els Mr. Driller són sempre el mateix concepte, però en tots els casos són jocs divertits i addictius que poden enganyar a primera vista i probablement no els comprarem per la seva portada, però ens equivocarem si els jutgem així. Els hauríem de provar i jo des d'ara manifesto la meva intenció de fer-ho.