Quan es va anunciar per a la Xbox 360 el Project Natal, el que acabaria esdevenint el Kinect, les possibilitats d'aquest aparell ens van semblar molt llamineres. Era com la detecció de moviments de la Wii però amb tot el cos i amb gràfics en HD.
Amb el temps ha quedat clar que els seus jocs estan orientats a un públic més casual que els del catàleg no-Kinect, però tot i així les coses es poden fer bé o malament. I hi ha jocs que són una autèntica porqueria, com el que avui ens ocupa.
Es tracta del My Self Defence Coach (Self-Defense Camp Training als Estats Units), un producte de la prestigiosa Ubisoft publicat al novembre de 2011 i que requeria tant sí com no el dispositiu Kinect.
Anava més enllà dels videojocs destinats a mantenir-nos en forma tipus Wii Fit (de la Wii) o els de ball, amb què també podem suar i eliminar alguns greixos: es tractava d'aprendre defensa personal, a saber reaccionar davant d'un atac físic. I la idea està molt bé, però no es va acabar d'implementar com hauria estat desitjable.
A través de les modalitats que ofereix el joc se'ns convida a practicar cops de puny i de peu, estiraments de ioga, posar en pràctica els cops de puny i de peu a un enemic i també esquivar els atacs. Tot plegat són coneixements que tots hauríem de tenir, però que per les exigències de la vida moderna no tenim temps d'aprendre.
I el joc, benintencionat i partint d'una bona idea, volia oferir la seva versió de les classes de defensa personal a què no podem o no volem assistir pels motius que sigui, però va ser un autèntic fracàs de crítica: mals gràfics, personatges que es mouen "com robots confosos", mala detecció de moviments, cosa que en un videojoc del Kinect és un problema gravíssim, i el que és pitjor i segurament ja heu pensat: el joc assumeix que sense tocar un enemic de debò aprendrem a defensar-nos o a alliberar-nos d'una presa, cosa que no és certa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada