Des que es va anunciar que sí que arribaria a Occident, m'ha cridat l'atenció (i encara me la crida, però me la cridarà més quan baixi dels 20 euros al Regne Unit) el joc Catherine, que Atlus va desenvolupar el 2011 (2012 fora del Japó) per a Xbox 360 i Playstation 3, però al marge de les seves reconegudes qualitat i originalitat destaca per un altre motiu, que el fa mereixedor de ser avui aquí. la seva dificultat.
En veure aquest tràiler no ens podem fer massa idea de la dificultat del joc, més aviat fa pensar que podria haver protagonitzat una entrada de Jocs estranys, però no, ho deixarem en Els més difícils. Perquè a banda de la innegablement esbojarrada proposta del joc, el Catherine és un joc, segons totes les ressenyes, rematadament complicat.
La dificultat rau en el fet que mentre en els segments de dia el que tenim és una mena d'aventura de text, a la nit en Vincent, el protagonista, té malsons que són aquestes pantalles en què hem de pujar per escenaris plens de paranys i sobreviure-hi tan ràpid com puguem, feina difícil fins i tot en el nivell fàcil, segons diuen. De fet, es veu que als japonesos els va semblar tan complicat que per a la seva versió occidental es va crear el nivell Superfàcil.
A més, si morim per culpa d'una caiguda, un parany o perquè se'ns acaba el temps, només podrem repetir aquell nivell si tenim coixins, però si aquests se'ns acaben... tururut! Però totes les crítiques animen a donar al joc una oportunitat malgrat la seva gran dificultat, ja que es tracta d'un producte original, difícilment classificable i d'aquests no n'hi ha gaires, actualment, al món dels videojocs. Una petita joia que suposo que m'acabaré comprant tot i que m'agraden més els reptes que les tortures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada