Videojocs i animació: Planet 51

Ahir vaig veure la pel·lícula animada Planet 51, film de producció hispanobritàniconordamericana de la madrilenya Ilion Animation Studios que va tenir un gran èxit comercial quan es va estrenar el 2009, tot i que a nivell de crítica no va tenir tanta sort. 

És cert que hi ha pel·lícules d'animació generada per ordinador millors, però és entretinguda, i en tot cas no va passar desapercebuda, de manera que se'n va fer un videojoc oficial, que va sortir per a la Wii, la Xbox 360, la Playstation 3 i la Nintendo DS:

Amb aquest tràiler ens podem fer una idea de com és la versió per a la portàtil de Nintendo, que resulta que va ser la més ben valorada amb una mitjana, segons GameRankings, de 53 punts sobre 100. No ens hauria de sorprendre, ja hem vist molts cops que els videojocs basats en pel·lícules acostumen a ser mediocres, tant si es tracta de productes d'imatge real com de dibuixos animats o animació per ordinador. 

Planet 51: The Video Game segueix l'argument de la pel·lícula i, qualificat per alguns com una mena de Grand Theft Auto senzillet i orientat al públic infantil, ens demana que ajudem en Chuck a tornar a la Terra. Hi podem controlar en Lem, el protagonista, l'esmentat Chuck i la sonda R.O.V.E.R. Se'ns demana que correm amb els cotxes voladors, recollim pedres amagades, fugim dels dolents, transportem coses i fins i tot tallem la gespa, tot plegat en diverses missions i uns quants minijocs. 

Les altres versions del títol van rebre notes mitjanes just per sobre de l'aprovat en el cas de la Xbox 360 (52,50) i la Playstation 3 (50) i suspès altíssim en el cas de la Wii (49), però en general es pot dir que el joc va ser considerat mediocre, si bé s'ha de dir que això són notes mitjanes i igual que hi va haver pàgines web que el van destrossar d'altres el van trobar més que acceptable.

Entre les mancances del Planet 51 hi trobem uns gràfics indignes de les seves respectives consoles, un desenvolupament repetitiu i no massa divertit i, com dèiem, la sensació que està orientat al públic infantil, però dins el que cap la versió de la Nintendo DS és la que en va sortir més ben parada.