Videojocs animats: Street Fighter

En aquesta secció hem vist ja unes quantes sèries animades que es basaven en videojocs, i més que en veurem, però generalment són productes que no han arribat al nostre mercat. El cas d'avui, però, és diferent, tot i que només de manera parcial. 

Parlem de les adaptacions televisives animades de Street Fighter, la més famosa de les quals la que hem vist, Street Fighter II V (o Victory), que es va poder veure en català al canal 33 ja fa uns quants anys.

Aquesta mítica escena, i la seva música encara més mítica, em van quedar gravades i encara ara em posen, gairebé, la pell de gallina. Street Fighter II V estava formada per 29 episodis emesos al Japó el 1995, i argumentalment es basava en la franquícia que tots coneixem, però amb unes quantes llicències, la més destacable de les quals el retrat d'en Ryû i en Ken com dos aprenents d'arts marcials que lluiten per tal d'esdevenir més forts després de ser derrotats brutalment per en Guile. Se suposa, a més, que l'acció té lloc abans del primer torneig de la saga, vist al primer Street Fighter, de 1987.

Però va agradar, no com la infame pel·lícula protagonitzada per en Jean-Claude van Damme. A més, s'hi respecten els noms originals d'alguns personatges que van canviar a Occident. Recordem: el que nosaltres coneixem com a M.Bison es diu en realitat Vega, en Balrog es va concebre com a M.Bison en una clara referència a en Mike Tyson, i finalment l'espanyol Vega s'havia de dir Balrog. 

Entre 1995 i 1997 i en dues temporades de 13 episodis cadascuna arribava la sèrie Street Fighter, aquest cop de producció nord-americana i japonesa però amb una manera de fer molt típica dels dibuixos animats dels Estats Units dels anys 90. 

Si n'heu mirat alguns minuts i us heu adonat del patetisme d'en Ryû i en Ken, que aquí a sobre són personatges secundaris, potser us ha fet pensar en la pel·lícula d'imatge real que comentàvem abans, i haureu encertat, perquè s'hi basa. Així doncs, queda clar quina de les dues sèries és millor. 

Ja que hi som i que no li dedicarem una entrada independent esmentem també la pel·lícula animada de 1994, segurament el producte audiovisual més popular de la franquícia, a banda del més respectuós, que duia el nom de Street Fighter II Movie i que era de producció japonesa.

Saltem a l'any 1999, en què es va llançar Street Fighter Alpha: The Animation, o Street Fighter Zero si ens n'anem al mercat japonès. No va rebre tan bona acollida com l'altra pel·lícula, però també va agradar força i, en aquest cas i com es pot deduir del títol, el producte adaptat és la subsèrie Alpha, on es retrata la joventut dels personatges de la saga i se'n presenten de nous. També de Street Fighter Alpha és el següent producte:

És l'OVA de 45 minuts Street Fighter Alpha Generations, un episodi fet expressament per a la venda en format domèstic que, curiosament, es va fer al Japó però per al mercat de llengua anglesa. Tot i així es va poder veure en japonès com a extra del DVD de la també infame pel·lícula d'imatge real Street Fighter: The Legend of Chun-li. Va agradar una mica menys que l'anterior, per tant anem de baixada.

Finalment tenim, de 2009, la pel·lícula Street Fighter IV: Ties that Bind, feta en ocasió de l'arribada l'any anterior de l'Street Fighter IV i inclosa només a l'edició col·leccionista del joc en versió Xbox 360 i Playstation 3. Si ens refiem dels comentaris de la gent, aprovaria justeta.