Jocs revolucionaris: Doom (1993)

Ja que l'altre dia parlàvem de la pel·lícula d'imatge real de Doom, he pensat que era un bon moment per a recuperar la secció dels Jocs revolucionaris i fer-ho precisament amb aquell videojoc, un clàssic dels anys 90 que va revolucionar (no inventar) el gènere dels FPS i que qui més qui menys ha provat o, com a mínim, vist alguna vegada.

La companyia iD Software, que el 1992 havia llançat amb èxit el Wolfenstein 3D, tornaria a meravellar el món amb el Doom el 1993, aportant un títol del matèix gènere, el first-person shooter, també en 3D, però assolint un grau de violència i detall gràfic que no s'havia vist encara als ordinadors.

Al Doom controlem un marine espacial que s'ha d'enfrontar a una horda de monstres a Phobos, una lluna de Mart, després d'haver estat destinat allà com a càstig per desobeir un superior quan aquest havia ordenat disparar civils. 

En un entorn futurista i armats inicialment amb una simple pistola haurem de recórrer passadissos i vèncer tots els enemics que se'ns plantin al davant, veient sempre les nostres mans i, en un requadre de la interfície de la part inferior de la pantalla, les nostres dades i la cara, que canviarà d'estat segons el nivell de salut que tinguem.

El joc va sortir originalment per a PC i Mac el 1993, però després va passar per una pila de sistemes en forma de conversió, com la de la Gameboy Advance de 2001 que acabem de veure. També tenim les de 32X (1994), Jaguar (1994), Super Nintendo (1995), Playstation (1995), 3DO (1996), Saturn (1997) i Xbox Live Arcade (una versió de 2006 i una altra de 2012). 

L'èxit del Doom va generar milers de modificacions per part dels usuaris, conegudes com a Doom WAD, però la primera seqüela oficial del joc va sortir el 1994 per a PC i 1995 per a Mac i es va anomenar Doom II: Hell on Earth. 

Alguns d'aquests nivells WAD no creats pels programadors d'iD Software, sinó per altres programadors contractats per la companyia, van originar les expansions del segon Doom, anomenades Master Levels for Doom II, Final Doom (que va sortir el 1996 i va arribar fins i tot a la Playstation) i No Rest for the Living (creada per a la versió Xbox Live Arcade del Doom II, però també present al pack Doom Classic Complete de Playstation Network). Per la seva banda, la Gameboy Advance va rebre el Doom II el 2002.

El 1997 arribaria el Doom 64, que pel títol ja us podeu imaginar que va aparèixer per a la Nintendo 64, i a més de manera exclusiva. No era, però, un port del primer Doom, sinó una entrega nova per mèrits propis, amb totes les millores tècniques que iD Software hi va poder afegir. 

El salt qualitatiu, però, el trobem al Doom 3, la tercera entrega numerada tradicionalment (el 64 també és un número, és clar) però la quarta en total, que va sortir el 2004 per a PC, el 2005 per a Mac i Xbox, i el 2012 per a Playstation 3, Xbox 360 i altre cop PC en el que es coneix com a BFG Edition, que incloïa unes quantes millores. 

Tornem al 2005, perquè es va llançar per a mòbils el Doom RPG, que és un títol de rol per torns però amb l'aspecte i l'essència del primer joc de la franquícia.

El 2009 els sistemes amb iOS, com ara l'iPhone, van rebre aquest Doom Resurrection que té lloc durant els esdeveniments del Doom 3 i n'agafa bona part dels dissenys.

El 2009 per a mòbils i el 2010 per a iPhone (que també són mòbils, però en fi) va sortir el Doom II RPG, que cronològicament se situa abans del primer Doom RPG, que és l'últim videojoc de la franquícia que ha vist la llum.

Hi ha un Doom 4 en preparació des de llavors, però sembla que les coses no acaben d'anar bé i que el 2011 el seu desenvolupament es va aturar i es va reiniciar des de zero, malgrat que hi ha qui diu que els resultats no són tan bons com haurien de ser i, sigui com sigui, no té data prevista de sortida.