Avui torno a recórrer a la meva memòria per a continuar nodrint la secció dels petits clàssics, i és que el protagonista d'avui també és un d'aquells videojocs que no he provat mai, però el títol dels quals se'm va quedar perquè els veia als catàlegs de les botigues que s'anunciaven a la Hobby Consolas.
És l'Elevator Action, que encara que el representi amb la portada de la seva versió per a la Gameboy en realitat va sortir per a recreatives uns anys abans, el 1983 i de la mà de Taito, i abans de la portàtil de Nintendo va passar per diversos sistemes disponibles en aquella època.
El que ens proposava Taito era controlar un espia o agent secret, l'Agent 17 o "Otto", que havia de trobar documents secrets per les portes de diversos edificis alhora que havia d'evitar els enemics tot matant-los (disparant, fument-los un cop de peu, fent que un llum els caigui a sobre o bé aixafant-los amb l'ascensor) o evitant-los i, naturalment, fent ús dels ascensors i les escales mecàniques.
Va ser un joc molt popular a la que es coneix com l'era daurada dels videojocs arcade, i el 1985 va començar a ser convertit a diversos sistemes domèstics.
Un d'ells va ser el ZX Spectrum, segurament la versió més reconeixible de les que hi va haver, però també es podia jugar a l'Amstrad CPC, el Commodore 64, l'MSX, la SG-1000 de Sega, la NES i la Gameboy.
No posaré vídeos de totes les versions, però sí que volia que aparegués la de la Gameboy perquè, com passa amb l'Spectrum, els seus gràfics són immediatament reconeixibles. A més, en aquesta versió es poden aconseguir diferents armes, naturalment amb diferent potència.
Malauradament no es troba gaire informació sobre les notes que van obtenir de la crítica els diferents ports, però del poc que hi ha a la xarxa en aquest sentit es dedueix que no van acabar d'entusiasmar.
Es mereix una menció especial la versió per a l'Atari 2600, que va ser cancel·lada quan anava pel 95% del seu desenvolupament i que al final va veure la llum de manera no oficial el 2001. Tornem enrere, però, perquè el 1994 el que va sortir va ser la seqüela de l'Elevator Action:
Era l'Elevator Action Returns, als EUA Elevator Action II, on podíem controlar 3 personatges diferents, tots ells paramilitars que han de derrotar un grup de terroristes, i per primer cop teníem l'opció d'accedir a la modalitat cooperativa per a dos jugadors. El 1997 va arribar a la Saturn japonesa contenint també la primera entrega, i el 2006 apareixia dins el Taito Legends 2 per a Playstation 2, Xbox i PC.
No és oficialment una part de la saga, però Taito va llançar el 2000 el Dexter's Laboratory: Robot Rampage!, que té un sistema de joc sospitosíssimament semblant a l'Elevator Action, per a la Gameboy Color. Però no era l'únic que tenia preparat per a aquella consola:
Era l'Elevator Action EX, un remake del joc original, o del segon, vés a saber, perquè també hi tenim 3 personatges seleccionables, encara que no coincideixen pas amb els de l'Elevator Action Returns. Aquest cop va sortir per als mercats japonès i europeu.
No es pot dir el mateix de l'Elevator Action: Old & New, només per a les Gameboy Advance japoneses, que va sortir el 2002 i que presentava l'opció de jugar a la versió clàssica (concretament la versió de la NES) o a un remake diferent del que hem vist de la Gameboy Color.
El 2007 una companyia sense res a veure amb Taito, 505 Games, llançava aquest Spy Games: Elevator Mission (a Europa Elevator Combat), que és evident que volia aprofitar-se de l'èxit del videojoc i la saga que avui ens ocupen, però va ser un autèntic desastre. El mateix any arribava a la seva Consola Virtual la versió NES de l'Elevator Action, considerat mediocre però segurament millor que aquest experiment del gènere FPS.
La tercera part de la saga, publicada per Taito el 2009 i només per a les recreatives japoneses, es deia Elevator Action: Death Parade, i era un shooter de pistola de llum (i monstres com a enemics) amb un curiós moble arcade: incloïa unes portes d'ascensor que s'anaven obrint i tancant i, al darrere, una pantalla vertical de 50 polzades.
L'últim que s'ha sabut de la saga, però, és aquest Elevator Action Deluxe que va sortir per a Playstation Network, jugable a la Playstation 3, l'any 2011.
Sembla mentida que un títol que en versió consola no va convèncer especialment hagi donat tant de si, però el cas és que Elevator Action ha perdurat al llarg del temps gràcies a seqüeles oficials, homenatges, remakes i presència en recopilatoris de clàssics, i es mereixia una entrada en aquest bloc encara que qui l'escriu, jo mateix, no tenia ni idea de tot això.
Es mereix una menció especial la versió per a l'Atari 2600, que va ser cancel·lada quan anava pel 95% del seu desenvolupament i que al final va veure la llum de manera no oficial el 2001. Tornem enrere, però, perquè el 1994 el que va sortir va ser la seqüela de l'Elevator Action:
Era l'Elevator Action Returns, als EUA Elevator Action II, on podíem controlar 3 personatges diferents, tots ells paramilitars que han de derrotar un grup de terroristes, i per primer cop teníem l'opció d'accedir a la modalitat cooperativa per a dos jugadors. El 1997 va arribar a la Saturn japonesa contenint també la primera entrega, i el 2006 apareixia dins el Taito Legends 2 per a Playstation 2, Xbox i PC.
No és oficialment una part de la saga, però Taito va llançar el 2000 el Dexter's Laboratory: Robot Rampage!, que té un sistema de joc sospitosíssimament semblant a l'Elevator Action, per a la Gameboy Color. Però no era l'únic que tenia preparat per a aquella consola:
Era l'Elevator Action EX, un remake del joc original, o del segon, vés a saber, perquè també hi tenim 3 personatges seleccionables, encara que no coincideixen pas amb els de l'Elevator Action Returns. Aquest cop va sortir per als mercats japonès i europeu.
No es pot dir el mateix de l'Elevator Action: Old & New, només per a les Gameboy Advance japoneses, que va sortir el 2002 i que presentava l'opció de jugar a la versió clàssica (concretament la versió de la NES) o a un remake diferent del que hem vist de la Gameboy Color.
El 2007 una companyia sense res a veure amb Taito, 505 Games, llançava aquest Spy Games: Elevator Mission (a Europa Elevator Combat), que és evident que volia aprofitar-se de l'èxit del videojoc i la saga que avui ens ocupen, però va ser un autèntic desastre. El mateix any arribava a la seva Consola Virtual la versió NES de l'Elevator Action, considerat mediocre però segurament millor que aquest experiment del gènere FPS.
La tercera part de la saga, publicada per Taito el 2009 i només per a les recreatives japoneses, es deia Elevator Action: Death Parade, i era un shooter de pistola de llum (i monstres com a enemics) amb un curiós moble arcade: incloïa unes portes d'ascensor que s'anaven obrint i tancant i, al darrere, una pantalla vertical de 50 polzades.
L'últim que s'ha sabut de la saga, però, és aquest Elevator Action Deluxe que va sortir per a Playstation Network, jugable a la Playstation 3, l'any 2011.
Sembla mentida que un títol que en versió consola no va convèncer especialment hagi donat tant de si, però el cas és que Elevator Action ha perdurat al llarg del temps gràcies a seqüeles oficials, homenatges, remakes i presència en recopilatoris de clàssics, i es mereixia una entrada en aquest bloc encara que qui l'escriu, jo mateix, no tenia ni idea de tot això.
Conec la versió de Game Boy (encara que sigui via emulador) i em sembla un joc molt addictiu per partides ràpides...directe i divertit.
ResponEliminaDel que no tenia ni idea era de totes les seqüeles i remmakes que han sortir després.
Salutacions!