Cinema i videojocs: Hook

Probablement la pel·lícula de 1991 anomenada Hook, i que fa de seqüela de les aventures d'en Peter Pan publicades en forma de llibre 80 anys abans (i no de la pel·lícula animada de Disney, que hauria implicat que la productora del senyor Walt hi hauria ficat cullerada), forma part de la vostra infantesa i la recordeu amb afecte.

Certament tenia un repartiment de luxe, amb Robin Williams, Dustin Hoffman i Julia Roberts al capdavant, un director de renom com és l'Steven Spielberg i un material de base potent. Que les crítiques fossin especialment negatives és una dada que potser, com a mi, us havia passat per alt. En qualsevol cas és un clàssic dels 90 que també té videojocs.

De fet només és un, però va tenir diverses versions, cadascuna amb les seves particularitats però basant-se en la pel·lícula i llançades el 1992. La primera, que jo no coneixia, és la de recreativa, un beat'em up clàssic que permetia controlar 5 personatges diferents i el joc simultani de 4 persones.

Aquest vídeo és un exemple de la modalitat per a 4 jugadors, que poden triar entre els 5 personatges que consisteixen evidentment en el protagonista, en Peter Pan, i els nens perduts. 

El de la Super Nintendo, de Sony Imagesoft, pertanyia al gènere de les plataformes d'acció amb scroll lateral, i sembla que va agradar força i representa una per desgràcia excepcional mostra d'èxit a l'hora d'adaptar un film al format de videojoc.

D'allà va sortir la conversió que arribaria a la Mega Drive i el Mega-CD, versió aquesta última que he volgut posar com a exemple per tal que també es pugui veure com va aprofitar la superioritat sonora del suport, que també va permetre algun vídeo prerenderitzat. 

La versió d'Ocean per a Amiga, Atari ST i MS-DOS era completament diferent, perquè com podem veure canviava el gènere pel de l'aventura gràfica, tan pròpia dels ordinadors i tan adequada per a l'ús del ratolí. Argumentalment es tractava de sortir de Ciutat Pirata i esdevenir en Peter Pan per tal de vèncer el Capità Ganxo/Ganxut/Garfi. 

Ara bé, la versió que jo tinc, la que recordo perquè és un dels jocs de la meva infantesa, és la de la Gameboy, idèntica a la de la NES però amb la limitació cromàtica típica de la primera portàtil de Nintendo i també responsabilitat d'Ocean. 

Tornem al gènere de les plataformes d'acció amb un Hook de gràfics detallats, sprites grans, diversitat d'escenaris i estils de pantalla (arribarem a lluitar, nedar i fins i tot volar) i una durada prou llarga com perquè valgui la pena deixar-s'hi els diners, tot i que per desgràcia no permet desar la partida en cap moment, aspecte negatiu que se suma al fet que la necessitat d'explorar a la recerca de determinats objectes no sempre evidents ni anunciats fa que la dificultat del títol sigui remarcable. De tant en tant hi penso i m'agradaria dedicar-m'hi a fons algun dia.