Què estàs buscant?

divendres, 3 d’octubre de 2014

Els més difícils: Target Earth

El joc difícil de què parlo avui no el coneixia. Ni d'haver-lo provat, ni de nom. Però m'ha cridat l'atenció de seguida que m'he posat a investigar-ne coses. És un títol força desconegut del catàleg dels primers anys de la Mega Drive, però els que el coneixen el consideren un imprescindible, a banda de refotudament difícil.


El Target Earth, com ens expliquen en aquest extens article, va sortir el 1990 per a les Mega Drive nord-americanes, és a dir les Genesis, com a videojoc d'acció i plataformes (run and gun en anglès) que al Japó es deia Assault Suits Leynos i estètica i argumentalment bevia molt del gènere dels mechas o  robots gegants controlats per humans, especialment la franquícia Gundam, que en aquella època tenia pocs videojocs i no gaire bons.

Va arribar als Estats Units amb el títol, els noms de dins del joc i alguns elements de l'argument canviats, però segurament el que més va perjudicar el seu resultat comercial va ser un disseny de portada poc atractiu i la mediocre feina de la distribuïdora, DreamWorks (no, no és la de les pel·lis), que sembla que no ha fet res més i va desaparèixer fa anys.


Aquí en tenim un extens vídeo, encara que es nota que és d'emulador. Força interessant per a l'època, en què la Mega Drive encara no s'havia espremut del tot, veient-lo hom pensa que fins i tot ara seria un videojoc interessant, però si no som uns supercracs val més que ho deixem córrer.

Al marge d'uns gràfics més que decents, un argument més profund del que llavors era habitual i un disseny de pantalles i missions variat, a més de múltiples armes disponibles, el Target Earth és famós (entre els relativament pocs que el coneixen) com un dels títols més difícils de la Mega Drive. En aquest cas no perquè estigui mal fet, ni perquè fallin els controls o hi hagi problemes de càmera. Res d'això no passa. Senzillament hi ha massa enemics i són massa bons.


Dos anys després, el 1992, sortia per a la Super Nintendo, i aquest cop també a Europa, el Cybernator, o Assault Suits Valken al Japó, que els desenvolupadors, Masaya, van concebre com una preqüela del Target Earth/Assault Suits Leynos. Amb això naixia el que després s'anomenaria la saga Assault Suits.


Que continuaria el 1997 amb la seqüela del Target Earth/Assault Suits Leynos per a la Saturn, amb el nom d'Assault Suits Leynos II i aquesta vegada sense cap llançament occidental. Es va dissenyar amb uns gràfics més atractius, aprofitant la consola de 32 bits, i se li va rebaixar la dificultat de manera que sospito que els va quedar un joc difícil a seques.


Molt menys atractiu, si més no per al públic no especialment aficionat al gènere de l'estratègia, és la seqüela de la preqüela, és a dir l'Assault Suits Valken II, exclusiu de les Playstation japoneses. Com podem veure, la gent de Masaya n'anava llançant un per a la consola de Sega i un per a la de la competència, i això va ser així tant a la generació dels 16 bits com a la dels 32. 


N'hi va haver una mica per a tothom (però ja no per a Sega) amb l'aparició del remake de l'Assault Suits Valken, aquest cop sense el nom canviat a la versió europea (es va saltar els Estats Units, per cert), per a la Playstation 2 el 2004. La Consola Virtual de la Wii, als tres mercats, el va rebre el 2007 i aquest estiu de 2014 ha aparegut a la Consola Virtual de la Wii U... només als EUA. Qui ho entengui...

Es veu que aquest remake no va agradar gaire, però la saga Assault Suits, i especialment la seva notòriament difícil entrega inaugural, és estimada per part dels coneixedors profunds del catàleg de la 16 bits de Sega i considerada la precursora del subgènere dels shooters amb robot gegant com a protagonista, si bé en d'altres mitjans d'entreteniment, com el manga i l'anime, ja tenia precedents.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...