Jocs de la meva infantesa: Booga-boo (MSX)

Conscient que és una de les meves seccions més antigues i que la tenia molt abandonada, cosa que es justifica per la dificultat d'allargar-la més un cop gairebé tots els videojocs que la poden protagonitzar ja han estat tractats al bloc, m'adono que des de 2012 no la tocava, i havia de posar-hi remei.

M'ha vingut al cap un títol que vaig provar moltes i moltes vegades quan era petit, però que em resultava tremendament difícil. El seu nom és Booga-boo (l'he vist escrit de moltes maneres, segons la versió), era dins un dels dos primers disquets amb jocs que vaig tenir per a l'MSX, i investigant descobreixo que té una importància històrica que desconeixia.

Perquè resulta que es considera el primer videojoc comercial fet a l'estat espanyol, on després es va rebatejar com a La pulga, gràcies als programadors Paco & Paco, de nom glamurós basat en la coincidència del nom de pila del senyor Suárez i el senyor Potalo. 

Va sortir el 1983 per a l'Spectrum i després es va portar a Commodore 64, Amstrad i la versió que jo tinc, MSX, que van fer els britànics Steve i Anna Haigh el 1986. En tots els casos hi ha diferències amb l'original, sobretot pel que fa al disseny de la caverna i els enemics concrets que ens trobem.

Com podeu veure, es tracta de controlar una puça (fins que m'he posat a escriure aquesta entrada em pensava que era un saltamartí), que ha d'escapar d'una caverna vertical on ha caigut, cosa que intentarem gràcies als salts que requereixen un càlcul molt precís pel que fa a la distància i la força. I normalment saltem sense saber què ens trobarem a la pantalla del costat o de dalt, fet que ho complica tot plegat.

El concepte és senzill, però és força difícil de dur a terme i el camí és ple de perills. Almenys és així com el recordo de la infantesa. Evidentment ara tinc ganes de tornar-m'hi a posar algun dia, i més quan veig que va obtenir unes crítiques excel·lents (sembla que la de l'MSX no tant) i va tenir una importància tan gran.

No era la meva, però crec que val la pena veure com era la versió original, la del ZX Spectrum, que té més colors del que era habitual, per cert. En realitat, però, la versió original era del ZX81, però es va reprogramar i llançar per a l'Spectrum. I hi ha una altra versió que també cal veure, perquè té una característica especial:

La de l'Amstrad CPC, que canviava la puça per en Roland i rebatejava el joc com a Roland in the Caves. Això es deu al fet que en Roland era un personatge recurrent als videojocs d'aquella plataforma. Es podria dir, doncs, que és un clon del Bugaboo. 

Les versions i els clons eren una mostra del sorprenent èxit que havia tingut la proposta, i el 1991 en Paco Suárez, que llavors ja treballava a Opera Soft, una importantíssima empresa desenvolupadora de videojocs de l'estat espanyol, va contribuir a la creació del Poogaboo (La Pulga 2), la seqüela oficial de La Pulga.

Amb una mecànica similar però més pantalles (a la primera part només n'hi havia una, encara que al prototip n'hi havia més), aquest cop les versions per a d'altres plataformes presentaven menys diferències, i la de l'MSX era directament la mateixa i, per desgràcia, no aprofitava el potencial superior de la màquina. Sigui com sigui no va tenir gaire èxit.

El cas és que el Booga-boo, o Bugaboo, o La Pulga, o com es vulgui dir, va marcar l'inici del que es considera l'edat daurada dels videojocs espanyols, que va començar el 1983 i va acabar el 1992, amb l'expansió dels 16 bits, i va suposar que l'estat espanyol estigués només per darrere del Regne Unit pel que fa al desenvolupament de videojocs de 8 bits a Europa. I això va originar no només la seqüela esmentada, sinó també diversos remakes durant els anys 2000 i 2010, alguns amb la participació d'en Paco Suárez. Poca broma.