Literatura i videojocs: Pluja de mandonguilles

L'altre dia vaig veure la segona pel·lícula de Pluja de mandonguilles, amb la qual cosa ja he vist el 100% dels films que se n'han fet fins ara (el primer el vaig veure, no us penseu, no fa gaire), i com acostuma a passar en aquests casos em demanava si se n'havien fet videojocs.

Com heu vist, faig l'entrada a la secció de Literatura i videojocs perquè, de fet, encara que els jocs es basin en els films, la història té el seu origen en un llibre il·lustrat de 1978 del matrimoni format per la Judi i en Ron Barrett. 

El 2009, el mateix any de l'estrena de la pel·lícula d'animació que va sorprendre amb el concepte de menjar gegant que queia del cel, van arribar les adaptacions a videojoc per a diverses plataformes, concretament la Playstation 3, la Xbox 360, la Wii, la Nintendo DS, la PSP i ordinadors. 

Aquesta que vèiem era la versió de la Wii, la més ben valorada de totes, tot i que en cap cas no podem parlar d'una gran acollida per part de la crítica, i tampoc no podem dir que sigui una sorpresa quan es tracta d'adaptacions de pel·lícules. 

Sense que fos cap meravella en l'aspecte gràfic, aquest va ser el més ben valorat, però l'apartat sonor (música i veus) i el caràcter repetitiu del joc, sumat a l'escassa durada de l'aventura, li van fer perdre uns quants punts.

Més o menys el mateix es podia dir de les versions que van agradar menys, com ara la de la Nintendo DS, amb la diferència que els gràfics es consideraven pitjors. La sensació general, però, era que es tractava d'un videojoc que avorria ràpidament. 

El 2013, amb motiu de l'estrena de la segona pel·lícula, Pluja de mandonguilles 2, arribava també el segon videojoc, Cloudy with a Chance of Meatballs 2: Foodimal Frenzy. Bàsicament el típic títol de trencaclosques que ens fa unir elements iguals, i per tant amb un canvi radical de gènere, apareixia per a dispositius amb iOs i Android.

El Cloudy with a Chance of Meatballs 2 de les consoles, concretament la  Nintendo DS i la Nintendo 3DS, que pertanyia al mateix gènere, ja van ser figues d'un altre paner: es tractava d'un clon del clàssic Fruit Ninja, però descafeïnat. Entre això i la poca innovació que aportava, l'acollida no va ser gaire bona. 

I fins aquí els dos títols que hi ha hagut basats en aquestes pel·lícules d'animació que, al seu torn, es basen en un llibre infantil de fa tants anys. Hi haurà tercera pel·lícula? Segurament, i suposo que llavors també en veurem nous videojocs.