No és la primera vegada que em passa, però l'entrada d'avui és d'aquells casos que comencen pertanyent a una secció i s'acaben publicant en una altra. Em pensava que aquest joc era un petit clàssic (que també ho és), un d'aquells títols que tenia vistos dels catàlegs de les botigues, o dels mateixos prestatges dels comerços, quan era petit, però que mai no m'havien cridat l'atenció més enllà del nom.
De fet, hi vaig pensar fa poc, quan em va venir el títol al cap, i em sonava més aviat al nom d'una pel·lícula que no pas el d'un videojoc, però m'equivocava, perquè es va originar en base a uns dibuixos animats alemanys, i va ser després que va sortir el videojoc en exclusiva per a les consoles de Sega de l'època, el 1993, i per tant la Mega Drive, la Master System i la Game Gear.
The Ottifants, que excepcionalment va sortir només als mercats europeu i brasiler, era en realitat una creació del popular i veterà comediant Otto Waalkes, a qui se li va acudir la idea del nom en barrejar el seu propi nom amb el dels elefants.
Encara que sembla que aquells dibuixos animats no van tenir gaire repercussió, i van durar ben poc, Sega va tenir una inspiració i va decidir fer-ne un videojoc amb la idea d'aconseguir un gran èxit al mercat alemany, i el va encarregar a una companyia anomenada Graftgold, que estava especialitzada en els microordinadors i més aviat en els 8 bits.
El videojoc que en va resultar és un plataformes 2D, típic d'aquells anys, en què controlem el petit Bruno, un ottifant amb una imaginació desbordant que a través d'escenaris plens de perills de tota mena viu una gran aventura amb l'objectiu de rescatar el seu pare, que uns alienígenes han segrestat.
Aquí en tenim una mostra, en un vídeo que ens permetria saber, encara que no ho digués, que es tracta d'un videojoc de la Mega Drive, tant pels colorits i detallats gràfics com pel seu característic so generat pel xip YM2612 de Yamaha.
De la mateixa manera, és evident que aquest vídeo és de la versió de la Master System, i la de la Game Gear es pot considerar pràcticament idèntica, al cap i a la fi les consoles eren, tecnològicament parlant, gairebé iguals, els seus títols també i, en ambdós casos, es tracta de conversions de l'original de la Mega Drive.
Ara bé, de la versió original es diu que els seus controls eren molt imprecisos i el disseny de les pantalles força confús, problemes que juntament amb un desenvolupament repetitiu el converteixen en un títol més aviat mediocre, cosa que és una llàstima sobretot quan parlem d'un títol exclusivament europeu (encara que després arribés al Brasil per mitjans no oficials).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada