Què estàs buscant?

dijous, 29 d’octubre de 2015

Literatura i videojocs: Charlie i la Fàbrica de Xocolata

Suposo que no és cap sorpresa, per a ningú, que la famosa pel·lícula d'en Tim Burton (i per tant protagonitzada per en Johnny Depp, com gairebé sempre) anomenada Charlie i la Fàbrica de Xocolata, de 2005, està basada en un llibre. 

Per tant, els videojocs que es fessin sobre aquesta obra són videojocs amb origen a la literatura, perquè tot i que el 1971 ja hi va haver una pel·lícula, Willy Wonka and the Chocolate Factory, que adaptava el llibre de Roald Dahl, aquest es va publicar el 1964. Insisteixo: tant se val quin fos el format que popularitzés aquesta història: ve d'un llibre. I jo tinc una secció per mantenir.


Som-hi, doncs: el primer videojoc anomenat Charlie and the Chocolate Factory va sortir l'any 1985 per al ZX Spectrum, dividit en 5 jocs, els primers 4 dels quals s'han de superar per tal d'accedir a l'últim. 


Aquí n'hem vist una petita mostra, que no sembla gaire atractiva i certament es veu que no ho era: la crítica el va deixar força malament, i només el va perdonar perquè al pack hi havia també el llibre, segurament el més interessant del conjunt.

El 2005, coincidint amb la versió cinematogràfica d'en Tim Burton per la qual molts de nosaltres coneixem aquesta història, va sortir a la venda per a diversos sistemes l'adaptació a videojoc d'aquell film.


Aquesta era la versió de la Gamecube, però es va publicar també per a Playstation 2, Xbox, Gameboy Advance i ordinador. 

La fidelitat del joc respecte a la pel·lícula era força alta, fins i tot les veus dels personatges les posaven els intèrprets del film... llevat d'en Johnny Depp, suposo que perquè estava massa ocupat o demanava massa calés. 


Vegem també la versió de la Gameboy Advance, que naturalment havia de tenir un altre aspecte i una jugabilitat adaptada a les característiques de la portàtil. 

Lamentablement, tot i que cada versió tenia les seves coses, en general la crítica va suspendre aquest Charlie and the Chocolate Factory perquè sí, els gràfics i la música van convèncer, però no els problemes de càmera, els controls complicats, la brevíssima durada del títol i altres problemes de disseny. 

Cap dels dos videojocs no és, doncs, una excepció a la trista norma que els jocs basats en pel·lícules acostumen a ser, com a mínim, mediocres.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...