Què estàs buscant?

diumenge, 6 d’agost de 2017

M'he acabat el Kirby Triple Deluxe!

Quan la meva germana va aconseguir que li regalessin una Game Boy, i jo que deixés de demanar-me la meva, en vaig obtenir un benefici inesperat: els jocs que li regalaven també m'agradaven a mi, i un d'ells va ser el Kirby's Dream Land, el primer de la ja mítica saga. 

Una saga, sens dubte, marcadament infantil, però entranyable i divertida, a la qual vaig deixar de seguir la pista quan les noves entregues van començar a sortir a la Super Nintendo, consola que de petit no tenia. Fa un temps, però, em vaig reenganxar a la saga i ara que el personatge ha fet 25 anys pretenc posar-me al dia, i he començat a fer-ho jugant al Kirby Triple Deluxe, de la Nintendo 3DS.


Llançat el 2014, la Wikipedia ens diu que és la 13a entrega de la saga pel que fa al gènere de les plataformes -hem vist la simpàtica boleta rosa en d'altres gèneres-, i jo m'he perdut totes les que hi ha al mig, però el Kirby Triple Deluxe ha sigut una magnífica manera de tornar-m'hi a enganxar.

Es tracta d'un joc preciós en tots els aspectes, amb un aprofitament excel·lent de les capacitats de la Nintendo 3DS, perquè tot i poder-s'hi jugar sense les 3D activades, si ho fem ens perdrem subtileses i bona part de la gràcia d'un disseny de pantalles on al fons, en un segon pla, hi passen coses que ens afecten directament. A més, el giroscopi es fa servir força, i d'una manera original, mentre que, en canvi, el llapis stylus no hi té cap paper.


Al vídeo no es veu l'efecte 3D, però ens permet imaginar-nos el que deia més amunt, i realment val molt la pena aprofitar-lo. També podem veure que, com passa a tota la saga, el poder bàsic d'en Kirby és la succió, tot s'ho empassa, i que segons els enemics que ens mengem adquirim uns poders especials o uns altres, i els d'aquest joc -alguns de nous i alguns que tornen- són especialment imaginatius en alguns casos, a més que per tal de poder aconseguir-ho tot de vegades n'haurem de fer servir algun de concret, mentre que en general qualsevol cosa ens anirà bé per anar avançant.


Pel que fa a l'argument, aquesta vegada en Kirby es desperta i descobreix que casa seva és a l'aire, empesa per una mongetera gegant, i quan entra al castell del rei Dedede, el seu antic rival, descobreix que l'ha segrestat la Taranza, un ésser aràcnid. Es tracta, doncs, de retornar el país de Dream Land a la normalitat.

No és difícil, el joc, cosa que forma part del seu caràcter infantil. De fet, és força fàcil, i més amb tants poders com tenim, però és un agradable passeig per un títol de bells gràfics i melodies (no és estrany que el Club Nintendo llancés la seva genial banda sonora, que després de jugar al joc vaig decidir comprar), i té una rejugabilitat excel·lent.


Per començar, perquè hem d'aconseguir una sèrie de pedres solars per anar obrint mons bloquejats, i si ens les perdem voldrem tornar a jugar a aquella pantalla fins que l'aconseguim. També tenim els col·leccionables, en aquest cas uns clauers que repassen personatges de tota la saga i que podem admirar en 3D a la galeria. Són totalment opcionals, no afecten el joc en cap sentit més enllà del marcador del 100%, que hi és, però com que per molt que agafem tot el que trobem a la primera passada no els tindrem tots, i a més són aleatoris, si els volem haurem de tornar a jugar-hi.


Però la cosa no s'acaba aquí: també podem jugar a la modalitat Kirby Fighters, que és de lluita i recorda els Smash Bros. perquè els creadors de la saga Kirby són els de HAL Laboratory, els responsables de la saga de jocs de lluita amb personatges de Nintendo i alguns convidats. Una versió ampliada, Kirby Fighters Deluxe, va sortir després en format digital per a la Nintendo eShop.


Si volem provar més coses, també tenim la modalitat Dedede's Drum Rush, que com podem veure és un minijoc de ritme, i que també va tenir una versió Deluxe que es va vendre digitalment a part. No deixem en Dedede:


Un cop acabada la història principal (que és el que he fet jo, per tant quan dic que m'he acabat el Kirby Triple Deluxe em refereixo a això, i tinc pendents aquests extres) podem accedir a Dedede Tour, que és un joc de plataformes en què controlem el rei pingüí, que torna a passar per tot el joc però amb les pantalles redissenyades, més curtes i adaptades al fet que ell no ataca xuclant, sinó amb el seu martell. 

I, per acabar, també hi ha una modalitat en què cal derrotar tots els enemics finals seguits, un boss rush, vaja, i que es diu The Arena

Com podem veure, és un joc que ens pot ocupar perfectament una vintena d'hores, i que no sigui difícil no significa que el puguem esprémer en una tarda. A més de ser divertit, variat i ben fet, és altament rejugable. Poques coses més se li podrien demanar, deixant de banda una mica més de dificultat. El proper, el Kirby Planet Robobot, que fa temps que tinc però volia estrenar després d'aquest.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...