Fa un temps vaig escriure una entrada sobre un videojoc molt estrany d'en Mario. Més que estrany, però, era sorprenent pel tema i per la manera de jugar-hi. Es tractava de dissenyar jerseis que es podien enviar perquè els teixissin de debò. Podeu saber-ne més aquí.
El que no sabia, però, és que un títol similar existia i, veient que venia amb un accessori, trobo que és el moment de recuperar aquesta secció clàssica del blog, però molt abandonada.
El títol en qüestió era el Jaguar Mishin Sashi Senyô Soft: Mario Family, conegut simplement com a Mario Family, i l'acompanyava un accessori tan curiós com una màquina de cosir.
Si al I am a Teacher: Super Mario Sweater, de 1986, es tractava de fer jerseis, fos enviant-los o copiant-ne el patró per tal de fer-los a casa, el Mario Family, de 2001 i sembla que com a últim joc de la Game Boy Color la proposta era brodar patrons allà on la gent volgués. Però centrem-nos en el perifèric en si.
En aquest vídeo se n'explica el funcionament en anglès, i és que la màquina també va arribar als Estats Units, però ja en parlarem. Certament el programa té moltes opcions de configuració, però és clar, s'ha de tenir un mínim d'interès en el món de la confecció i suposo que uns coneixements, com a mínim, bàsics. Personalment, no tinc ni una cosa ni l'altra.
L'origen de tot això el trobem en el registre de l'empresa Jaguar, fabricant de màquines de cosir, el 1997, i el 1999 ja era la segona marca d'aquests aparells al Japó. L'any següent es crearia el primer microprocessador capaç de controlar una màquina d'escriure i es podria fer des d'una Game Boy Color a través d'un cable.
El model de la màquina de cosir que ens interessa venia amb una consola del mateix color que la capçalera de la mateixa màquina -que al seu torn recorda els iMac G3 de finals dels 90-, i sembla que n'hi havia més d'una variant en aquest sentit. La idea era captar l'atenció d'una audiència més jove, per l'època ja aliena a aquesta mena d'aparells, i no em refereixo a la portàtil.
Al vídeo que vèiem a dalt la que surt és una Singer Izek 1500, però a banda del nom es tracta de la mateixa màquina que la primera que va sortir, la Jaguar nu-yell JN-100, amb les mateixes funcions.
En aquest altre vídeo, molt més informatiu pel que fa a la història del perifèric, se'ns explica, per exemple, que la Singer Izek va ser el model llicenciat als EUA, que duia la Game Boy Color, mentre que al Japó, on hi havia la de Jaguar, els primers packs no la incorporaven. Després, però, va sortir un pack anomenat delux que incloïa, això sí, una Game Boy Pocket.
També hi veiem que les màquines venien amb un "joc" de la GBC -compatible amb les Game Boy originals i la Pocket-, el programa per fer-les anar, que es deia Raku x Raku Mishin (als Estats Units Sewing Machine Operation Software), i un VHS explicatiu.
Singer en va fer una gran campanya de promoció, aprofitant també que era el 150è aniversari de la companyia, i també es va enfocar al públic jove, però no va acabar de tenir èxit, així com al Japó sí que havia funcionat. Potser hi va influir el seu preu de 700 dòlars.
Posteriorment Jaguar va llançar la Nuotto, un nou model que era el JN-2000, i que aquest cop sí que incloïa una Game Boy Color.
Era un model més avançat, amb més capacitat per brodar coses més elaborades i amb nous cartutxos Raku x Raku exclusius, a més de l'esmentat Mario Family, que la màquina anterior no hauria pogut aprofitar al màxim, atès que entre altres coses no brodava en diversos colors. Un Kirby Family també estava en desenvolupament, però al final va ser cancel·lat.
El títol en qüestió era el Jaguar Mishin Sashi Senyô Soft: Mario Family, conegut simplement com a Mario Family, i l'acompanyava un accessori tan curiós com una màquina de cosir.
Si al I am a Teacher: Super Mario Sweater, de 1986, es tractava de fer jerseis, fos enviant-los o copiant-ne el patró per tal de fer-los a casa, el Mario Family, de 2001 i sembla que com a últim joc de la Game Boy Color la proposta era brodar patrons allà on la gent volgués. Però centrem-nos en el perifèric en si.
En aquest vídeo se n'explica el funcionament en anglès, i és que la màquina també va arribar als Estats Units, però ja en parlarem. Certament el programa té moltes opcions de configuració, però és clar, s'ha de tenir un mínim d'interès en el món de la confecció i suposo que uns coneixements, com a mínim, bàsics. Personalment, no tinc ni una cosa ni l'altra.
L'origen de tot això el trobem en el registre de l'empresa Jaguar, fabricant de màquines de cosir, el 1997, i el 1999 ja era la segona marca d'aquests aparells al Japó. L'any següent es crearia el primer microprocessador capaç de controlar una màquina d'escriure i es podria fer des d'una Game Boy Color a través d'un cable.
El model de la màquina de cosir que ens interessa venia amb una consola del mateix color que la capçalera de la mateixa màquina -que al seu torn recorda els iMac G3 de finals dels 90-, i sembla que n'hi havia més d'una variant en aquest sentit. La idea era captar l'atenció d'una audiència més jove, per l'època ja aliena a aquesta mena d'aparells, i no em refereixo a la portàtil.
Al vídeo que vèiem a dalt la que surt és una Singer Izek 1500, però a banda del nom es tracta de la mateixa màquina que la primera que va sortir, la Jaguar nu-yell JN-100, amb les mateixes funcions.
En aquest altre vídeo, molt més informatiu pel que fa a la història del perifèric, se'ns explica, per exemple, que la Singer Izek va ser el model llicenciat als EUA, que duia la Game Boy Color, mentre que al Japó, on hi havia la de Jaguar, els primers packs no la incorporaven. Després, però, va sortir un pack anomenat delux que incloïa, això sí, una Game Boy Pocket.
També hi veiem que les màquines venien amb un "joc" de la GBC -compatible amb les Game Boy originals i la Pocket-, el programa per fer-les anar, que es deia Raku x Raku Mishin (als Estats Units Sewing Machine Operation Software), i un VHS explicatiu.
Singer en va fer una gran campanya de promoció, aprofitant també que era el 150è aniversari de la companyia, i també es va enfocar al públic jove, però no va acabar de tenir èxit, així com al Japó sí que havia funcionat. Potser hi va influir el seu preu de 700 dòlars.
Posteriorment Jaguar va llançar la Nuotto, un nou model que era el JN-2000, i que aquest cop sí que incloïa una Game Boy Color.
Era un model més avançat, amb més capacitat per brodar coses més elaborades i amb nous cartutxos Raku x Raku exclusius, a més de l'esmentat Mario Family, que la màquina anterior no hauria pogut aprofitar al màxim, atès que entre altres coses no brodava en diversos colors. Un Kirby Family també estava en desenvolupament, però al final va ser cancel·lat.
Certament és un dels accessoris més sorprenents dels ja de per si curiosos perifèrics que s'han vist en consoles no només de Nintendo, que Déu n'hi do, sinó en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada