Còmics i videojocs: Doraemon (primera part)

Em faig creus que en tots aquests anys no hagi dedicat a un dels personatges més emblemàtics del còmic japonès, nomenat fins i tot ambaixador cultural del Japó, una entrada repassant els videojocs que ha protagonitzat, i més encara quan es tracta d'un tipus de publicació que pertany a una secció veterana d'aquest blog.

Però bé, ha arribat el moment de fer-ho, i com que n'hi ha un munt, aquesta serà la primera part, perquè no cal saturar l'ordinador de ningú amb vídeos -soc conscient que tinc mal optimitzat el blog, però d'aquestes coses no en sé- ni la paciència de la gent amb una entrada excessivament llarga. 

Efectivament, avui parlarem dels videojocs d'en Doraemon, que tenen un llarg recorregut i que ens fan retrocedir en el temps gairebé 4 dècades i a sistemes antics i oblidats. I, com que parlem de gairebé 40 anys, en aquesta primera entrega veurem aproximadament els de les primeres dues dècades.

El primer de tots és aquest joc de títol Doraemon i per a l'Arcadia 2001, un sistema llançat l'any 1982 i discontinuat el 1984. Pel mig, el 1983, sortia aquest joc en què controlem un recognoscible -però sense exagerar- Doraemon en la seva missió d'aconseguir tots els dorayaki dels laberints pels quals es mou, mentre evita que els enemics el toquin.

Més atractiu, amb diferència, és aquest Doraemon: Nobita no time machine daibôken ("Doraemon: La gran aventura d'en Nobita amb la màquina del temps"), de 1985 i per a la també antiquíssima Super Cassette Vision d'Epoch.

Aquesta vegada hi apareix tot el repartiment principal, i en Doraemon es mou per pantalles de plataformes amb un desplaçament circular i ha d'anar rescatant els seus amics.

A la tercera incursió d'en Doraemon al món dels videojocs va arribar a una consola que ens és molt més propera, la Famicom, la NES japonesa, amb un títol de 1986 que es deia senzillament Doraemon.

Aquesta vegada ens trobem el gat robot del segle XXII passejant per pantalles amb vista zenital i amb un poder que no li coneixíem, el de llançar una mena d'ones amb el cos, per derrotar els enemics.

Trigaria uns anys a tornar a protagonitzar un videojoc, seria just abans que s'acabés la dècada, el 1989, però en Doraemon va tornar amb un títol per a PC Engine que, com podem veure, té uns gràfics i una música exquisits.

La mecànica del Doraemon: Meikyû daisakusen ("Doraemon: la gran missió del laberint") recorda força els d'en Bomberman, però la curiositat d'aquest títol és... bé, en parlarem en una entrada que publicaré d'aquí a no gaire. 

He dit que no volia saturar l'ordinador de ningú amb massa vídeos, i prou que n'hi haurà, així que en els casos menys rellevants posaré una imatge, com en el del joc de 1990 Doraemon: Giga zombie no gyakushû ("Doraemon: el contraatac del gigazombi"), el segon i últim de la Famicom.

És un RPG que recorda molt els Dragon Quest d'aquella consola, i és d'en Doraemon com podria ser de qualsevol altra cosa, jutjant-lo pel que he trobat.

Més interessant em sembla el seu debut a la Game Boy de 1991, amb el Doraemon: Taiketsu himitsu dôgu!! ("Doraemon: la lluita dels invents secrets"), un shoot'em up -sí- amb pantalles verticals, horitzontals i fins i tot de plataformes.

I arribem a un títol especial per a mi -tot i que encara hi he de jugar seriosament-, que és el Doraemon no Dorabian Nights, de 1992 i per a la PC Engine (també amb versió PC Engine CD), basat en la pel·lícula de 1991. 

Aquest joc de plataformes el vaig veure en alguna revista de videojocs dels anys 90 i gràcies a això vaig saber que existien jocs del personatge, però era per a una consola llavors obscura i es va quedar al Japó. L'any que vaig anar a la meva primera RetroBarcelona i vaig conèixer en persona els membres de Retroscroll també va ser quan vaig tocar una Turbografx per primera vegada i vaig demanar jugar a aquest joc. Es pot comprovar en una foto de l'entrada que li vaig dedicar en el seu moment, al ja llunyà 2014.

L'any 1992 encara ens havia de deixar un altre joc, i tornem a la Game Boy, perquè va ser el Doraemon 2 - Animal wakusei densetsu ("Doraemon 2 - La llegenda del planeta dels animals") per a la portàtil de Nintendo. Es tracta d'una aventura amb perspectiva zenital que no es pot qualificar d'RPG encara que algunes converses amb personatges no controlables hi facin pensar, però en tot cas toca llegir una mica de japonès.

Passem a 1993, any que va venir carregadet de jocs d'en Doraemon per a diverses plataformes, començant per aquest Doraemon: Nobita to yôsei no kuni ("Doraemon: Nobita i el país de les fades"), el primer títol de la saga per a la Super Famicom, un plataformes que fa que puguem dir que en aquell moment el gat còsmic (mai entendré per què se li diu així, si no ve de l'espai) es veia millor del que s'havia vist mai en un videojoc. 

Però potser el joc que va sortir al cap d'un mes podria permetre un debat sobre aquesta qüestió. Era un nou plataformes, es deia Doraemon: Yume dorobô 7 nin no gozansu ("Doraemon: els 7 lladres dels somnis") i representava el debut de la franquícia en una consola de Sega, tot i que malauradament el primer i únic títol per a la Mega Drive. 

La Game Gear també tindria algun joc d'en Doraemon, començant per aquest simpàtic i colorit plataformes desenvolupat per la pròpia Sega i anomenat Doraemon: Noranosuke no yabô ("L'ambició d'en Noranosuke").

També es va poder veure el llançament del segon joc de la saga per a la Super Nintendo, el Doraemon 2: Nobita no Toysland no daibôken ("La gran aventura d'en Nobita a Toysland"), un altre plataformes, encara que amb un hub en què toca xerrar una mica en japonès, que ens permet controlar altres personatges de la colla, com la Shizuka que veiem a la imatge.

L'any 1993 també seria el del debut d'en Doraemon en aquella consola-ordinador educatiu de Sega anomenat Sega Pico, i tenint en compte el públic objectiu de l'aparell, el món del gat robot i companyia era del tot adequat per arreglar un matrimoni exitós que va donar lloc a un grapat de títols.

Aquell any només en sortiria un, el Doraemon: Nobita to maigo no kyôryû ("Nobita i el dinosaure perdut"), que mostro en vídeo també perquè ens fem una idea de quina mena de joc era i del tipus de títols que es podien trobar en aquella màquina que segur que cap de nosaltres tenia, però que tampoc no és que fracassés comercialment, comparada amb les consoles "serioses". En tot cas, el joc seria portat a PC l'any 2000.

Tampoc no posarem imatges de tots, són títols formats per minijocs amb en Doraemon, en Nobita i companyia, i el 1994 ja tindrien una segona aventura en aquella consola que s'anomenaria Doraemon: Nobita no machinaka doki doki tanken! ("L'emocionant exploració de la ciutat d'en Nobita"), que el 1998 va rebre un port per a ordinador.

Al desembre d'aquell mateix any arribava la tercera aventura d'en Doraemon a la Super Nintendo japonesa, el Doraemon 3: Nobita to toki no hôgyoku ("Nobita i la joia del temps"), un altre plataformes.

A l'abril de 1995 sortia el Doraemon: yûjô densetsu ("La llegenda de l'amistat"), l'únic títol per a la 3DO de Panasonic i l'únic que es basa en l'spin-off The Doraemons, en què el nostre gat blau preferit apareix al costat d'altres gats robot que va conèixer a l'escola. En aquest cas es tracta d'una aventura que, pel que es pot veure, té elements d'RPG i d'aventura gràfica. 

El mateix any es llançava un nou joc per a la Pico de Sega, el Doraemon: Time machine no daibôken ("La gran aventura de la màquina del temps"), novament una proposta de minijocs per al públic més jove, i el Quiz ni challenge! Doraemon.

L'últim mes de l'any veuria la sortida del també últim videojoc d'en Doraemon a la 16 bits de Nintendo, el Doraemon 4: Nobita to tsuki no ôkoku ("Nobita i el regne de la lluna"), un altre plataformes que segurament és més del gust del públic general.

1996 seria, com a dada històrica, el del salt d'en Doraemon a les consoles de la llavors nova generació, que són els que veurem ara:

El primer va ser el Doraemon: Nobita to fukkatsu no hoshi ("Nobita i el planeta ressuscitat"), que sortia per a PlayStation i Saturn i que suposava el salt a les 3D, tot i que el desplaçament del joc era en 2D i les escenes en què els personatges interactuen i parlen tenen sprites. 

Això no vol dir, però, que no en sortissin més jocs per a consoles de generacions anteriors. Ja se sap que les portàtils juguen en un altra lliga, i la Game Gear va tenir un segon i últim títol amb el Doraemon: Waku waku pocket paradise ("L'excitant paradís de butxaca"), de minijocs.

1997 tornaria a ser un any especialment prolífic per a les versions videojoquístiques dels nostres estimats personatges, començant pel Doraemon 2: SOS! Otogi no kuni ("El país dels contes"), que va sortir només per a la PlayStation i que tornava a ser un plataformes de desplaçament lateral però amb dissenys tridimensionals.

Val la pena veure el vídeo, també, del primer joc d'en Doraemon que va sortir per a la Nintendo 64, aquest Doraemon: Nobita to mittsu no seireiseki ("Nobita i les tres pedres encantades"), que com no podia ser d'una altra manera s'endinsava en el gènere de les plataformes 3D, raó per la qual ja és, de per si, una fita històrica.

El mateix any sortirien fins a 3 jocs per a la Pico, que són el Doraemon: yôchien wa tanoshii na ("La llar d'infants és divertida!"), Yoteba kotaeru Doraemon: Nobita to himitsu dôgu o mitsukeyô! ("Descobrim els invents secrets amb en Nobita!") i el Doraemon ensoku - imohori - daiundôkai ("excursió - buscapatates - festival esportiu"). 

La Sega Pico, però, no tenia l'exclusiva dels videojocs educatius d'en Doraemon, i és que el 1997 la Game Boy va rebre fins a 6 cartutxos dedicats a l'ensenyament, amb el nom de Doraemon no study boy i un número que anava de l'1 al 6, amb diferents nivells dedicats als ideogrames kanji o a les matemàtiques.

El 1998 apareixerien "només" 3 jocs d'en Doraemon, començant per l'Isshôni utaô! Doraemon waku waku karaoke ("Cantem plegats! L'emocionant karaoke d'en Doraemon"), per a la Pico, del qual no he trobat vídeos ni imatges que mostrin com és. 

Aquell any marcaria també el debut d'en Doraemon en PC amb un joc exclusiu per a aquests sistemes i no pas una conversió, amb el Doraemon Monopoly, que malgrat el que podríem deduir del títol és més aviat un Mario Party que no pas la versió en videojoc del llegendari joc de taula.

 

Tanquem l'any amb un llançament de desembre, el del segon joc per a la Nintendo 64, el Doraemon 2: Nobita to hikari no shinden ("Nobita i el temple de la llum"), que torna a ser d'exploració tridimensional, però si el jutgem pels gràfics és força menys atractiu que la primera de les seves aventures a la consola de Nintendo.

Segurament us estàveu demanant com és que no hi ha cap videojoc d'en Doraemon que aprofités l'èxit dels Mario Kart. Doncs bé, sí que n'hi ha, de fet n'hi ha dos, i el primer va ser el Doraemon Kart, per a la Game Boy, de març de 1998.

La consola dels tons verds de Nintendo encara rebria un últim joc d'aquest univers, el Doraemon no Game Boy de asobô yo: Deluxe 10 ("Juguem amb la Game Boy d'en Doraemon! Deluxe 10"), del mes de novembre del mateix any. Format per minijocs i amb força text, segurament no seria la millor opció si ens volem comprar un títol d'aquests personatges tan estimats també per nosaltres.

I exactament un any després del llançament del Doraemon Kart en sortia la seqüela, ja us he dit que hi havia dos videojocs d'aquest gènere, amb el nom de Doraemon Kart 2. Aquell cartutx suposava el debut d'en Doraemon a la successora de la Game Boy, la Game Boy Color.

La consola li va agradar, i al juliol d'aquell 1999 hi va tornar amb el Doraemon: Aruke aruke labyrinth ("El laberint de camina, caminar), aquesta vegada de plataformes, tot i que si en veieu algun vídeo us adonareu que no és ben bé el que esperem d'un videojoc del gènere.

No acabarem l'últim any dels 90 sense veure dos jocs més per a la Sega Pico, començant amb el Doraemon: yometayô kaketayô hiragana katakana ("L'he llegit! L'he escrit! Hiragana i katakana"), enfocat a l'aprenentatge dels sil·labaris japonesos, i acabant amb l'Itsudemo issho Doraemon set ("Set d'en Doraemon: Sempre junts"), que com que no en trobo gaire informació no sé ben bé si és un videojoc, però que incloïa una figura d'en Doraemon i surt als llistats de videojocs, de manera que el donarem per bo.

Encetem l'any 2000, per acabar amb un número rodó, amb el retorn a la Game Boy Color i al gènere de les plataformes, amb aquest Doraemon Memories: Nobita no omoide daibôken ("Doraemon Memories: la gran aventura dels records d'en Nobita"), que ja és més tradicional i, a més, permet controlar altres personatges de la colla.

Continuem amb el Doraemon no Quiz Boy, del mes d'abril i per a la mateixa consola, que és un títol de preguntes i respostes que, si no dominem una mica el japonès, val més que descartem si sentim curiositat per provar algun videojoc d'en Doraemon.

L'any 2000 seria també el del darrer videojoc de la franquícia a la Nintendo 64, i aquest Doraemon 3: Nobita no machi SOS! ("SOS a la ciutat d'en Nobita!") recuperava l'atractiu de les aventures 3D que havien caracteritzat la seva primera entrega, però no tant la segona.

La PlayStation rebria un nou títol d'en Doraemon, un RPG que barreja sprites en 2D i entorns poligonals amb un resultat força atractiu i que es va anomenar Doraemon 3: Makai no dungeon ("La masmorra del món demoníac"). 

Després d'això, ja al desembre, la Game Boy Color rebria el seu primer Doraemon no Study Boy, amb el subtítol de Ku ku game, un altre joc educatiu que agafava el relleu dels de la Game Boy original.

I això és tot de moment, ja he dit que no volia fer patir la memòria RAM de ningú i he alternat vídeos i imatges, però ha quedat una entrada prou llarga, ja que volia que fos exhaustiva, dels videojocs d'en Doraemon fins a l'any 2000. A la segona i última part veurem cap a on va evolucionar la cosa.