M'he acabat el Marvel's Spider-Man!

Com que no jugo tant com m'agradaria, no és que m'acabi gaires jocs al llarg de l'any, i això vol dir que tampoc no publico tantes anàlisis com es podria esperar. També és cert que el blog té diverses seccions i, de tota manera, com que m'agrada que hi hagi diversitat, no desitjo que surtin anàlisis amb excessiva freqüència, però ara tinc una petitíssima acumulació de videojocs completats i aprofito per fer una mena de "trampa" que, en realitat, no ho és: rescato la subsecció M'he acabat i, així, quan d'aquí a poc publiqui una altra anàlisi de les estàndard, haurà passat prou temps des de l'última del mateix tipus.

Quan encapçalo les entrades amb un "M'he acabat", fet de tota manera esporàdic, faig anàlisis de jocs que m'han ocupat molt de temps, que m'ha costat acabar per dificultat o per temps, com el títol d'avui, un d'aquells que m'han acompanyat durant mesos, de fet més d'un any, en part per la meva dispersió, en part per la seva durada intrínseca (molt més del que diu la famosa pàgina How Long To Beat, que veig que està basada en jugadors professionals, perquè a mi se'm duplica l'extensió), i en part perquè, per circumstàncies familiars pròpies de l'etapa que estic vivint, les ocasions de jugar a consoles de sobretaula escassegen, cosa que ho agreuja tot plegat.

Si bé a l'anterior generació de consoles vaig decidir quedar-me a Xbox i comprar-me una Xbox One, de la qual estic molt content i encara espero trobar temps per jugar a molts jocs que hi tinc pendents, en aquesta última he fet el salt a la competència, atès que la PlayStation 5 em permet jugar tant als seus jocs com als de la PS4, que no vaig tenir, i n'hi havia alguns que em feien especial il·lusió i que només podia trobar a Sony. 

Un d'ells era el Marvel's Spider-Man, de 2018, que tenim a la PS5 en versió remasteritzada des de 2020, i que s'incloïa en forma de codi per descarregar-ne l'edició digital dins de l'Spider-Man: Miles Morales, un joc al que ja jugaré més endavant i comentaré quan toqui.

Però el protagonitzat per en Peter Parker ha satisfet les meves expectatives i ha estat més o menys com m'imaginava: un títol d'acció en tercera persona amb una estructura i un sistema de combat molt similars als de la celebrada saga Batman: Arkham, tot i que en aquest cas la desenvolupadora responsable és Insomniac Games en comptes de Rocksteady, i evidentment hi ha diferències tant d'habilitats com de mitjans de desplaçament, caràcter i ambientació entre aquests dos superherois que, per cert, estan entre els meus preferits.

Un dels trets més característics d'aquest joc és precisament el desplaçament, que es pot fer a peu, corrent o, sobretot, en teranyina, que ens permet avançar a gran velocitat i aviat li agafem el truc, tot i que va bé practicar una mica abans de posar-nos valents. El que ens passaria si a la vida real ens piqués una aranya radioactiva i ens proporcionés els mateixos poders que a en Pete o, segons la versió de la història, si haguéssim de complementar aquests poders amb la creació d'un sistema de llançament de teranyines artificials. Però sí, també podem viatjar en metro.

Les teranyines també ens serveixen per atacar enemics i agafar objectes de l'entorn per llançar-los a aquests enemics, i tenen variants amb diferents poders que anirem desbloquejant a mesura que avança el joc.

Abans de continuar amb les característiques jugables, pel que fa a la història tenim una trama principal que comença amb un Spider-Man que ja fa un temps que exerceix com a tal, per tant no es tracta d'una història d'orígens, i ha de fer front a diverses amenaces d'abast considerable que tenen lloc alhora en una recreació espectacularment fidel de la ciutat de Nova York, tot plegat intentant fer equilibris entre la "feina" i la vida personal. 

A través de nombroses escenes animades de nivell gairebé cinematogràfic coneixerem els detalls de la història i les subtrames, i s'avançarà en la caracterització dels personatges, els seus rerefons i les seves motivacions. Hi veiem enemics emblemàtics de l'Spider-Man, però com que en té tants, se'n deixen uns quants a la recambra per a la seqüela, que va sortir el 2023, i que també suposo que jugaré i analitzaré algun dia.

Tant en els combats de les històries principals com en les activitats secundàries que ens anirem trobant pel mapa mentre ens desplacem d'un punt a l'altre o, senzillament, passegem per la ciutat a cop de teranyina, el sistema de lluita és complex, però es va aprenent a poc a poc -i, si no, al menú de pausa podem repassar els inputs- i es va enriquint a mesura que desbloquegem habilitats i armes. 

En el meu cas, tal com em passa amb els jocs d'en Batman que esmentava més amunt, això acaba implicant un repertori limitat de moviments en els quals confio, però m'ha sorprès la varietat que havia adquirit amb el joc més avançat, perquè al capdavall és qüestió d'acostumar-s'hi i jugar-hi amb certa continuïtat.

És molt satisfactori enfrontar-se als enemics fent servir diferents recursos de combat i aprenent quines coses funcionen millor amb cada tipus de rival, perquè a banda dels que ens volen clavar mastegots n'hi ha que disparen armes de foc (fins i tot bazuques), i d'altres tenen porres elèctriques, escuts, motxilles reactores o una contundència física que ens complica els combos.

El completíssim mapa del joc ens indica, sobre un mapa de Manhattan, els punts d'interès disponibles en un moment determinat i que van des de les missions principals fins a col·leccionables (motxilles amb objectes personals del protagonista, fotografies de llocs emblemàtics de Nova York per fer...), incloent-hi missions secundàries, bases de faccions enemigues per conquerir o desafiaments de diferents habilitats. 

Totes aquestes coses ens permeten augmentar l'experiència o bé aconseguir tokens, cap de les dues coses imprescindibles per completar la història i gaudir-ne, però quan el joc ens mostra el percentatge de compleció de diverses tasques és molt temptador intentar obtenir-lo, i a més té premi, més enllà dels trofeus de PlayStation.

Especialment perquè és imprescindible per desbloquejar tots els vestits de l'Spider-Man, que representen un munt d'etapes, moments i versions de la seva dilatada història, una gran picada d'ullet als seus fans més acèrrims.

Tot i que en alguns casos són aspectes purament cosmètics, i n'hi ha de molt bons, en la majoria hi trobem poders associats i exclusius que poden ser útils segons el moment. Per exemple, tenim el que en Tony Stark va donar-li a la saga Civil War, i que desplega unes potes d'aranya metàl·liques temporalment, molt avantatjós a l'hora d'enfrontar-nos a grans nombres d'enemics, cosa molt habitual tant en crims dels que ens trobem pels carrers de manera aleatòria com en els nombrosos desafiaments de combat que farem i que són frenètics per la diferència numèrica entre aquests petits exèrcits i nosaltres, que som un.

Durant les missions i alguns combats importants també tindrem quick time events, en els quals haurem de prémer el botó que se'ns indica en pantalla en el moment adequat si no volem fracassar i haver de repetir, un sistema que trobo que està ben implementat per remarcar la importància d'aquests esdeveniments prou esporàdics com perquè no es pugui dir honestament que se n'abusa.

L'acció és un element molt important del joc, però també hi ha escenes de sigil i, en menor mesura, d'exploració. En aquestes últimes podrem controlar en Peter amb roba de carrer i de vegades, fins i tot, la Mary Jane, amb la qual tot i que en aquesta història n'és l'exparella, mantenen una bona relació i col·laboren, cadascú amb les seves capacitats, a l'hora de combatre les amenaces a què la ciutat s'enfronta.

Un videojoc excel·lent, molt rodó sobretot si es van alternant les missions principals i tota la resta per evitar que es faci massa feixuc, amb uns gràfics i un so d'altíssim nivell, i un bon guió que ens implica en la història, perfectament complementat amb uns DLC que valen la pena -inclosos en aquesta edició- i que prepara el terreny per a l'esmentat Miles Morales, que al seu torn és un esglaó cap al més monumental Spider-Man 2. 

Personalment m'ha suposat una setantena llarga d'hores, i l'he anat arrossegant durant més d'un any, però des que m'hi vaig posar seriosament, tot i que encara em faltava força per acabar-ho tot, m'ho he passat d'allò més bé.