Els pitjors: Cruis'n

La Nintendo 64 no és coneguda pels seus jocs de cotxes, però en té, i no són pas dolents. Probablement, però, la saga més coneguda del gènere a la màquina de 64 bits de Nintendo, en part perquè en format domèstic només ha estat en consoles d'aquesta companyia -que és propietària de la marca-, és Cruis'n.

Amb tres entregues per a l'esmentada consola, començant per Cruis'n USA, l'any 2021 va sorprendre tothom saltant de la recreativa de 2017 a la Switch i va tornar amb el Cruis'n Blast, força divertit i molt, molt arcade. 

Però retrocedim, perquè abans d'això tenim l'ensopegada. Amb la implicació dels creadors originals -liderats per Eugene Jarvis, un dels desenvolupadors responsables de jocs mítics com Defender, Robotron 2084 o Smash TV- la companyia Raw Thrills havia agafat el relleu de la franquícia amb una entrega que, malauradament, és digna de sortir en aquesta secció del blog.   

Després dels Cruis'n USA, World, Exotica i Velocity, amb la fundació de l'esmentada Raw Thrills el 2002, el 2004 es va llançar per a recreatives un videojoc de The Fast and The Furious que, jugablement, i més encara venint de qui venia, estava clar que era un Cruis'n. 

A l'hora de portar el joc al mercat domèstic, que s'hi van estar força temps perquè ens en vam anar al 2007, la distribuïdora Midway va decidir recuperar, amb la Wii triada com la consola que l'acolliria -atès que era la màquina de sobretaula de Nintendo a l'època-, el nom de la saga a què m'he estat referint tota l'estona, i com si fos un reboot, el joc, portat per Just Games Interactive, es va anomenar simplement Cruis'n. 

Que els drets del nom The Fast and The Furious no estiguessin disponibles per a consola, perquè Namco Bandai ja tenia el seu propi títol per a PS2 i PSP, hi va ajudar.

Amb 12 circuits i un total de 16 cotxes, amb localitzacions del món real, obstacles a la carretera i turbos limitats, a més de la possibilitat de personalitzar els vehicles amb elements comprats amb els diners guanyats durant les curses, es tractava, clarament, d'un títol fidel a les seves arrels arcade.  

Però se la va fotre ben fotuda, sinistre total: el joc va tenir molt mala acollida. Se li van criticar uns gràfics i apartat sonor que semblaven d'una generació anterior, un frame rate lamentable, temps de càrrega constants i excessius, que faltessin cotxes de la recreativa per motius de llicències, una intel·ligència artificial molt pobra, escassa rejugabilitat i contingut... Un desastre, vaja.  

Encara sort que, molts anys després, la saga va tornar a recreatives i a la Switch, amb un títol que sense ser cap meravella en comparació amb altres jocs de cotxes, val la pena i, personalment, trobo molt divertit. Potser algun dia en parlaré.