Cinema i videojocs: Pacific Rim

Reconec que quan es va estrenar aquesta pel·lícula, l'any 2013, va despertar en mi un interès pràcticament igual a zero. No em criden l'atenció les històries tipus Transformers, encara menys les adaptacions hollywoodianes de productes orientals, i tampoc el gènere dels monstres gegants en si mateix. La barreja dels dos conceptes, els mechas i els kaiju (monstres japonesos tipus Godzilla), tampoc no m'interessava.

Però anys després, amb respecte adquirit pel director Guillermo del Toro, coguionista del film, i atret per intèrprets que llavors ja coneixia bé com en Charlie Hunnam (Sons of Anarchy, Undeclared...) o l'Idris Elba (Luther, The Wire...), tot plegat sumat al fet que em venia de gust veure alguna pel·lícula d'acció pura i dura, vaig rectificar i vaig gaudir de l'entreteniment sense pretensions que proporciona Pacific Rim, que resulta que també va tenir adaptacions en forma de videojocs.

Un d'ells duia el mateix nom que la pel·lícula i es va publicar el 2013, any de l'estrena del film, únicament en format digital tant per a la Xbox 360 com per a la PlayStation 3. La companyia que el va desenvolupar s'anomenava Yuke's, però no el busqueu, perquè aquest 2016 l'han retirat de les botigues digitals d'ambdues consoles.

És normal, natural i previsible que un videojoc basat en una pel·lícula vulgui treure-li el màxim suc possible, i normalment es fa -antigament més, però- repetint el que ja s'hi ha pogut veure, però en el cas del Pacific Rim de consoles es va optar per una proposta diferent.

En aquest cas, en comptes de seguir l'argument del film el joc era un títol de lluita 1 contra 1, però aquesta "original" proposta va quedar eclipsada pels seus problemes: combats repetitius, avorrits, poc profunds i una modalitat per a un jugador amb una història absurda, que consistia en fer combats un rere l'altre, contra un ventall molt reduït de contrincants, podent seleccionar també els monstres i de vegades lluitant contra els nostres aliats. Les notes que va rebre van fer força dolentes, i als agregadors de crítiques el veureu amb mitjanes ben per sota de l'aprovat. 

Tampoc no li va anar gaire millor a Pacific Rim: The Mobile Game, que van desenvolupar conjuntament Reliance Games i Behaviour Interactive per a sistemes amb iOS i Android. 

Segons la Wikipedia es tracta d'esquivar els atacs del kaiju i, quan s'obre un forat en la seva defensa, l'hem d'atacar fent lliscar el dit per la pantalla. A mesura que anem superant missions aconseguim diners per a millorar el nostre Jaeger, però se'l va comparar amb l'Infinity Blade, un cèlebre títol per a iOS que va tenir molt bona acollida, i va sortir perdent.  

Aquests són, doncs, els dos videojocs que existeixen basats en el film, però l'any vinent se suposa que s'estrenarà Pacific Rim 2. Tindrà adaptació per a consoles i/o mòbils? Ja ho veurem, però espero que s'hi esforcin més.

Còmics i videojocs: Hellboy

Encara que no acostumo a fer-ho així, a l'univers Hellboy hi vaig entrar a través de la pel·lícula de 2004 dirigida per en Guillermo del Toro i protagonitzada per en Ron Perlman, en comptes d'haver-ne llegit algun còmic abans. 

De fet, confesso que mai no n'he llegit cap còmic, però n'he sentit parlar tan bé que fa un temps vaig adquirir el primer volum (de tres) de l'edició integral que en va llançar Norma Editorial fa poc, si bé el seu autor, en Mike Mignola, ha continuat la història. Ara és quan em posaré a gaudir del material original, el material base del qual parteix aquesta franquícia que, a més dels àlbums de còmic, inclou pel·lícules i, naturalment, videojocs.

El primer es va dir Hellboy: Dogs of the Night i va sortir el 2000 per a PC, sense gaire èxit, tot s'ha de dir. El fracàs comercial s'atribueix al relatiu desconeixement del personatge en aquella època —al cap i a la fi era un còmic independent— però sobretot a les mancances d'un joc que sortia després de 4 anys de desenvolupament, amb el que implica això pel que fa als gràfics. Els controls i els bugs no hi van ajudar.

En aquest vídeo d'exemple tampoc no s'acaba d'apreciar, però diverses coses devien haver anat malament si les notes més altes que trobo són de 60 sobre 100, i no són pas majoria. De fet, la majoria de les puntuacions és tremendament baixa, en molts casos inferior al 20 sobre 100. Terrible.

Sigui com sigui el 2004, i aprofitant que s'estrenava la pel·lícula d'imatge real que contribuiria enormement a la popularització del personatge entre les masses, el videojoc es va rellançar com a Hellboy: Asylum Seeker i es va convertir també a la Playstation, on tampoc no va tenir una rebuda gens bona en part perquè la conversió va heretar els problemes de l'original i els gràfics tampoc no estaven a l'alçada de la consola.

L'any 2008, i basat directament en la pel·lícula però amb 4 anys de retard, sortia el Hellboy: The Science of Evil per a Playstation 3, Xbox 360 i PSP. Se suposa que volia aprofitar que, el mateix any, s'estrenava als cinemes la seqüela del film, Hellboy II: The Golden Army.

Semblava una aposta segura, però encara que no amb la mateixa duresa que amb l'anterior títol de la saga, aquest videojoc també va suspendre segons la majoria d'anàlisis que es van publicar. Poques excepcions hi va haver en aquest sentit, però val a dir que la cosa es mou entre el 40 i el 50 sobre 100. Una lleugera millora que no amagava problemes greus en un altre sentit: la sensació general va ser que el joc era repetitiu, avorrit, una mica massa fàcil i, sobretot, indigne del personatge i el seu univers.

El cas és que aquell mateix 2008 els iPhone rebrien el petit joc Hellboy II: The Golden Army - Tooth Fairy Terror, aquest sí aprofitant sense complexos l'arribada de la segona pel·lícula. 

Tanmateix, pel que fa a videojocs en el sentit tradicional de la paraula, com podem veure n'hi ha hagut dos, de basats en Hellboy, i força dolents. Com dicta el costum a l'hora de fer videojocs basats en còmics, vaja.