Què estàs buscant?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primers jocs de la Wii. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primers jocs de la Wii. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de febrer del 2013

Els primers jocs de la Wii (segona part)

Fa uns dies vam veure els videojocs que van acompanyar la Wii en el seu llançament japonès, i al títol d'aquella entrada hi deia "primera part", de manera que n'hi havia d'haver, com a mínim, una més. No us preocupeu, que avui arriba la segona i última part, dedicada al catàleg inicial de la revolucionària consola tant als Estats Units com a Europa.

Començarem amb el primer dels dos territoris esmentats, que va ser també, excepcionalment, el primer lloc on es va posar a la venda la consola, concretament el dia 19 de novembre de 2006.



Un d'ells va ser l'Avatar: The Last Airbender, basat en els dibuixos animats que el 2010 M. Night Shyamalan duria al cinema d'imatge real amb gran fracàs. La versió per a la Wii va ser una de les més mediocres, si hem de fer cas de les notes mitjanes que circulen per internet.


El Call of Duty 3 formava part d'una franquícia àmpliament coneguda, i per tant era un dels grans atractius del catàleg inicial de la consola als Estats Units. 


També era innegable l'atractiu que tindria, especialment per a un determinat sector del públic, el Cars, basat en la pel·lícula homònima de Disney Pixar, que per cert ja vaig esmentar en una altra entrada. La recepció del joc va ser relativament bona.


Per a mi un dels videojocs més interessants de Bola de Drac, el Dragon Ball Z: Budokai Tenkaichi 2 va rebre la seva versió per a la Wii després de passar per la Playstation 2 i va ser títol de llançament als EUA, tot i que a Europa va arribar més tard (i, per tal de compensar el retard, amb 5 personatges que la versió americana no tenia, mentre que a la japonesa, que també va aparèixer més tard, sí que hi eren).


Si recordeu la saga Excitebike potser us farà gràcia saber que la seva tercera part va ser aquest Excite Truck, canviant les motos per camions de competició, amb resultats diferents segons el mitjà que l'analitzés, tot i que sempre amb una nota entre bona i força bona.


The Grim Adventures of Billy & Mandy, basat en els dibuixos animats del mateix nom, havia sortit ja per a Gamecube, Playstation 2 i Gameboy Advance, però la versió de la Wii, que va ser un dels primers títols de la consola als EUA, va ser l'única que va aparèixer a Europa, malgrat que no en el llançament del sistema.


El fallit GT Pro Series va ser un dels primers títols de conducció de la Wii, si més no pel que fa a turismes, i no va saber estar a l'alçada amb uns gràfics adequats i uns controls mínimament bons.


La primera pel·lícula de Happy Feet va tenir videojoc, i per a diverses consoles com és habitual en aquests casos. Malauradament, i com també és habitual, no era gaire bo, i la versió per a la Wii va ser una de les que no van aprovar.


No podia faltar el títol més esperat de futbol americà, en aquell moment el Madden NFL 07, que aprofitava els nous controls de la consola per a la nova entrega de la saga més popular d'aquest esport als EUA. La versió per a la Wii va ser rebuda com un gran encert.


El Marvel: Ultimate Alliance de la Wii va ser el que va rebre pitjor nota, però tot i així era una bona puntuació, de manera que per als fans dels còmics de la Marvel no era una mala opció per a acompanyar la seva nova consola.


Un altre de conducció, aquest cop no realista, és el Monster 4x4: World Circuit, que només en versió Wii va superar, encara que per poc, l'aprovat.


En aquest tràiler del Need for Speed: Carbon podem veure les mans d'un jugador, que sembla que facin el contrari del que passa al vídeo, però és clar, hem de tenir en compte que la perspectiva s'emmiralla quan el mirem des del davant i que ens hem de posar en la pell del jugador per tal que tingui sentit. 


El Rampage: Total Destruction, última entrega de la saga Rampage, podia ser una bona idea per a passar l'estona, però es veu que les versions de la Gamecube (sobretot) i la Playstation 2 (en un grau menor) van ser força millors (sense ser, per altra banda, meravelles) que la de la Wii, que va sortir uns mesos més tard i es va quedar a les portes de l'aprovat.


Encara que sembli un clon de la saga Mario Kart, l'SpongeBob SquarePants: Creature from Krusty Krab tenia diverses modalitats de joc, i només una d'elles era de curses de vehicles. En tot cas, va obtenir uns resultats mediocres.


Aquest era el tràiler del Tony Hawk's Downhill Jam, amb una valoració relativament bona per part dels mitjans especialitzats, per sota de la versió per a la Nintendo DS però per sobre de la Playstation 2. 


El Barnyard, un títol de minijocs ambientats en una granja, pot semblar una porqueria, però es veu que va tenir força bona nota. Abans ja havia sortit per a PC, Gameboy Advance, Playstation 2 i Gamecube.

I amb aquest videojoc acabaríem el repàs dels títols de llançament de la Wii als Estats Units, tot i que també hem d'esmentar, sense posar-ne el vídeo tenint en compte que ja el vam veure a la primera part, els que van coincidir amb el llançament japonès: The Legend of Zelda: Twilight Princess, Trauma Center: Second Opinion, Super Monkey Ball: Banana Blitz, Red Steel, Rayman Raving Rabbids, i naturalment el Wii Sports, que venia amb la consola. Ens queden, doncs, els europeus, del dia 8 de desembre de 2006


El Far Cry Vengeance, remake del Far Cry Instincts: Evolution de la Xbox, va ser un fracàs de crítica i un dels pocs títols de la Wii que la van acompanyar només a Europa en el seu llançament, com anirem veient. 


No pintava gaire millor que un d'aquests pocs títols fos la versió en videojoc de la pel·lícula animada Col·legues al Bosc, en anglès Open Season, perquè ja sabem que per desgràcia aquesta mena de videojocs són força dolents. Bé, en aquest cas va tenir notes tan diverses com sistemes que en van rebre versió, però la de la Wii va ser la que va obtenir pitjors resultats.


Pinball Hall of Fame: The Gottlieb Collection va ser títol de llançament de la Wii a Europa, i ja havia passat per la PS2, la Xbox, la Gamecube i la PSP. Pot ser que fos bo, però en la meva humil opinió no és el millor gènere per als videojocs.


El Super Fruit Fall era el típic joc senzill i addictiu que potser valia més la pena tenir en mòbil que no pas en un disc de la Wii, al preu d'un joc de la Wii. Aquesta va ser la principal crítica que va rebre.


Finalment el Tom Clancy's Splinter Cell: Double Agent, que va tenir una acollida diferent segons la consola en qüestió i que té en la Xbox 360 la seva versió més ben valorada, es quedava en un aprovat pelat a la Wii per culpa dels seus pobres gràfics. 

Sí, he dit "finalment", perquè aquests són els videojocs que van sortir amb la Wii en el seu llançament només a Europa. Vistos en d'altres territoris i igualment disponibles el primera dia que la consola va ser a la venda al Vell Continent tenim Call of Duty 3, Cars, GT Pro Series, Happy Feet, Madden NFL 07 (sí, a Europa), Marvel: Ultimate Alliance, Monster 4x4 World Circuit, Need for Speed: Carbon, Rampage: Total Destruction, Rayman Raving Rabbids, Red Steel, SpongeBob SquarePants: Creature from the Krusty Krab, Super Monkey Ball: Banana Blitz, Tony Hawk's Downhill Jam, Wii Play, The Legend of Zelda: Twilight Princess i Wii Sports, que també a Europa venia amb la consola.

 












divendres, 8 de febrer del 2013

Els primers jocs de la Wii (primera part)

Feia força temps que no escrivia una entrada sobre els videojocs de llançament d'una consola, i avui em ve de gust tornar-ho a fer. A més, com que aprenc dels errors, continuaré fent-ho en dues parts perquè hi haurà molts vídeos i això sempre peta el meu bloc (i suposo que qualsevol), de manera que avui veurem la primera part i el proper dia la segona.

Com heu pogut veure al títol, parlarem dels videojocs de llançament de la Wii, consola que va sortir al Japó i a la resta del món el 2006, però que en el seu país d'origen ho va fer concretament el 2 de desembre de 2006 (uns dies més tard que als Estats Units, curiosament), i deixarem per a la propera entrega els mercats Occidentals, on coincideixen més títols, mentre que al Japó els de sortida van ser uns altres:



El primer que ens surt a la llista de la Wikipedia és el Crayon Shin-chan: Saikyô Kazoku Kasukabe King Wii, que va sortir només el Japó i a l'estat espanyol, en aquest cas el 2008 i amb el títol de Shin-chan: Las nuevas aventuras para Wii, que em consta que es va intentar traduir al català però que no hi va haver finançament per part de la Generalitat.


El curiós Elebits també va ser un dels jocs que van acompanyar la Wii en el seu llançament japonès, i encara que sembli una ximpleria no va tenir pas mala acollida. 


Si l'altre acabaria arribant també als Estats Units i Europa, en el cas de l'Ennichi no Tatsujin, que és un spin-off dels Taiko no Tatsujin, va ser un llançament exclusivament japonès, del qual he posat un anunci també típicament nipó.


Un altre de ben curiós, el Kororinpa, que recorda els Super Monkey Ball i que, per tant, a mi em faria posar molt nerviós, igual que les pantalles del Super Mario Galaxy on hem de controlar en Mario damunt d'una bola. Ideal per al control amb el Wiimote, però. 


El marcat to infantil dels títols que hem vist fins ara no té res a veure amb aquest, el Necro-nesia, conegut a Occident com a Escape from Bug Island (igual, oi?). En general, però, va tenir mala acollida pels seus gràfics i el seu control.


Aquest segur que el coneixeu: és el Rayman Raving Rabbids, el primer d'una reeixida sèrie de títols formats per minijocs que, en realitat, és un spin-off dels Rayman.


El Red Steel també és força conegut, i el tràiler té molt bona pinta, però no va rebre les puntuacions necessàries per a considerar-lo un imprescindible o fins i tot un recomanable de la consola, que té desenes d'altres títols més interessants.


Com us podeu imaginar, aquest torna a ser un dels que es van quedar al País del Sol Naixent. Es tracta de l'SD Gundam: Scad Hammers, que recrea en Super Deformed (personatges caricaturescs i miniaturitzats) l'univers de la popularíssima franquícia Gundam



Aquest més o menys l'he esmentat abans: és el Super Monkey Ball: Banana Blitz, nova entrega de la coneguda sèrie creada per Sega i de la qual jo només tinc el primer Super Monkey Ball per a la Gamecube. És més complicat del que sembla a primera vista.


El Super Swing Golf és l'exemple que demostra que al llançament japonès de qualsevol consola hi ha d'haver sempre un videojoc de golf, amb poquíssimes excepcions si és que en trobem alguna.



Personalment crec que el Tamagotchi ja estava bé com a petit joc portàtil de pantalla LCD, però se n'han fet videojocs, i un d'ells és el Tamagotchi: Party On!, que també va arribar més tard a Occident.



El mític Trauma Center: Second Opinion, que allà es diu Caduceus Z: Two Super Surgical Operations, que no és res més que el remake de l'original Trauma Center: Under the Knife de la Nintendo DS, però lògicament adaptat als controls de la Wii.



Un altre de bastant popular, el WarioWare Smooth Moves, que és el típic de minijocs per a jugar en companyia o party game, però que en aquest cas està ben fet i ha estat aclamat per crítica i públic.



No tan considerat està el Wii Play (també de la pròpia Nintendo), que tot i així es va vendre molt millor i de fet és un dels més venuts de la Wii, però és clar, que el pack inclogui un comandament és quelcom que hem de tenir molt en compte a l'hora d'analitzar les vendes del títol.



Què podem dir del Wii Sports? Gairebé tothom el té, perquè als packs de la Wii sempre venia... fins que es va començar a comercialitzar amb altres opcions. No és cap meravella, però com a introducció a la consola i al seu sistema de control, que és el més destacat que té tenint en compte que gràficament està al nivell de la seva predecessora, la Gamecube, doncs no està pas malament. També és el típic joc que té tothom que es va afanyar a comprar la Wii i després no li va fer més cas, per tant una mala inversió.



El Wing Island va ser un autèntic desastre de crítica i de vendes, ja que segons la Wikipedia va vendre només 800 còpies en el seu llançament. Podem dir que va ser el joc que menys gent es va endur a casa amb la Wii el dia que va sortir.



No podíem deixar d'esmentar el The Legend of Zelda: Twilight Princess, la primera obra mestra que va tenir la Wii (i que també va sortir en Gamecube, ja a les acaballes de la seva vida comercial i en petites quantitats, per la qual cosa la versió de la consola anterior a la Wii està especialment cotitzada al mercat de segona mà). M'hi hauria de posar algun dia, perquè el vaig començar amb interès però el tinc abandonadíssim.

Acabarem citant el Machi-kuru Domino, un altre joc exclusivament japonès del qual no he trobat cap vídeo, però que tampoc no és imprescindible. A la propera entrega veurem els títols de llançament als Estats Units i Europa, que en molts casos coincideixen, i sense repetir els vídeos dels pocs jocs que hem vist avui que també sortissin a Occident el mateix dia que la pròpia Wii.










Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...