Feia força temps que no escrivia una entrada sobre els videojocs de llançament d'una consola, i avui em ve de gust tornar-ho a fer. A més, com que aprenc dels errors, continuaré fent-ho en dues parts perquè hi haurà molts vídeos i això sempre peta el meu bloc (i suposo que qualsevol), de manera que avui veurem la primera part i el proper dia la segona.
Com heu pogut veure al títol, parlarem dels videojocs de llançament de la Wii, consola que va sortir al Japó i a la resta del món el 2006, però que en el seu país d'origen ho va fer concretament el 2 de desembre de 2006 (uns dies més tard que als Estats Units, curiosament), i deixarem per a la propera entrega els mercats Occidentals, on coincideixen més títols, mentre que al Japó els de sortida van ser uns altres:
El primer que ens surt a la llista de la Wikipedia és el Crayon Shin-chan: Saikyô Kazoku Kasukabe King Wii, que va sortir només el Japó i a l'estat espanyol, en aquest cas el 2008 i amb el títol de Shin-chan: Las nuevas aventuras para Wii, que em consta que es va intentar traduir al català però que no hi va haver finançament per part de la Generalitat.
El curiós Elebits també va ser un dels jocs que van acompanyar la Wii en el seu llançament japonès, i encara que sembli una ximpleria no va tenir pas mala acollida.
Si l'altre acabaria arribant també als Estats Units i Europa, en el cas de l'Ennichi no Tatsujin, que és un spin-off dels Taiko no Tatsujin, va ser un llançament exclusivament japonès, del qual he posat un anunci també típicament nipó.
Un altre de ben curiós, el Kororinpa, que recorda els Super Monkey Ball i que, per tant, a mi em faria posar molt nerviós, igual que les pantalles del Super Mario Galaxy on hem de controlar en Mario damunt d'una bola. Ideal per al control amb el Wiimote, però.
El marcat to infantil dels títols que hem vist fins ara no té res a veure amb aquest, el Necro-nesia, conegut a Occident com a Escape from Bug Island (igual, oi?). En general, però, va tenir mala acollida pels seus gràfics i el seu control.
Aquest segur que el coneixeu: és el Rayman Raving Rabbids, el primer d'una reeixida sèrie de títols formats per minijocs que, en realitat, és un spin-off dels Rayman.
El Red Steel també és força conegut, i el tràiler té molt bona pinta, però no va rebre les puntuacions necessàries per a considerar-lo un imprescindible o fins i tot un recomanable de la consola, que té desenes d'altres títols més interessants.
Com us podeu imaginar, aquest torna a ser un dels que es van quedar al País del Sol Naixent. Es tracta de l'SD Gundam: Scad Hammers, que recrea en Super Deformed (personatges caricaturescs i miniaturitzats) l'univers de la popularíssima franquícia Gundam.
Aquest més o menys l'he esmentat abans: és el Super Monkey Ball: Banana Blitz, nova entrega de la coneguda sèrie creada per Sega i de la qual jo només tinc el primer Super Monkey Ball per a la Gamecube. És més complicat del que sembla a primera vista.
El Super Swing Golf és l'exemple que demostra que al llançament japonès de qualsevol consola hi ha d'haver sempre un videojoc de golf, amb poquíssimes excepcions si és que en trobem alguna.
Personalment crec que el Tamagotchi ja estava bé com a petit joc portàtil de pantalla LCD, però se n'han fet videojocs, i un d'ells és el Tamagotchi: Party On!, que també va arribar més tard a Occident.
El mític Trauma Center: Second Opinion, que allà es diu Caduceus Z: Two Super Surgical Operations, que no és res més que el remake de l'original Trauma Center: Under the Knife de la Nintendo DS, però lògicament adaptat als controls de la Wii.
Un altre de bastant popular, el WarioWare Smooth Moves, que és el típic de minijocs per a jugar en companyia o party game, però que en aquest cas està ben fet i ha estat aclamat per crítica i públic.
No tan considerat està el Wii Play (també de la pròpia Nintendo), que tot i així es va vendre molt millor i de fet és un dels més venuts de la Wii, però és clar, que el pack inclogui un comandament és quelcom que hem de tenir molt en compte a l'hora d'analitzar les vendes del títol.
Què podem dir del Wii Sports? Gairebé tothom el té, perquè als packs de la Wii sempre venia... fins que es va començar a comercialitzar amb altres opcions. No és cap meravella, però com a introducció a la consola i al seu sistema de control, que és el més destacat que té tenint en compte que gràficament està al nivell de la seva predecessora, la Gamecube, doncs no està pas malament. També és el típic joc que té tothom que es va afanyar a comprar la Wii i després no li va fer més cas, per tant una mala inversió.
El Wing Island va ser un autèntic desastre de crítica i de vendes, ja que segons la Wikipedia va vendre només 800 còpies en el seu llançament. Podem dir que va ser el joc que menys gent es va endur a casa amb la Wii el dia que va sortir.
No podíem deixar d'esmentar el The Legend of Zelda: Twilight Princess, la primera obra mestra que va tenir la Wii (i que també va sortir en Gamecube, ja a les acaballes de la seva vida comercial i en petites quantitats, per la qual cosa la versió de la consola anterior a la Wii està especialment cotitzada al mercat de segona mà). M'hi hauria de posar algun dia, perquè el vaig començar amb interès però el tinc abandonadíssim.
Acabarem citant el Machi-kuru Domino, un altre joc exclusivament japonès del qual no he trobat cap vídeo, però que tampoc no és imprescindible. A la propera entrega veurem els títols de llançament als Estats Units i Europa, que en molts casos coincideixen, i sense repetir els vídeos dels pocs jocs que hem vist avui que també sortissin a Occident el mateix dia que la pròpia Wii.
Personalment crec que el Tamagotchi ja estava bé com a petit joc portàtil de pantalla LCD, però se n'han fet videojocs, i un d'ells és el Tamagotchi: Party On!, que també va arribar més tard a Occident.
El mític Trauma Center: Second Opinion, que allà es diu Caduceus Z: Two Super Surgical Operations, que no és res més que el remake de l'original Trauma Center: Under the Knife de la Nintendo DS, però lògicament adaptat als controls de la Wii.
Un altre de bastant popular, el WarioWare Smooth Moves, que és el típic de minijocs per a jugar en companyia o party game, però que en aquest cas està ben fet i ha estat aclamat per crítica i públic.
No tan considerat està el Wii Play (també de la pròpia Nintendo), que tot i així es va vendre molt millor i de fet és un dels més venuts de la Wii, però és clar, que el pack inclogui un comandament és quelcom que hem de tenir molt en compte a l'hora d'analitzar les vendes del títol.
Què podem dir del Wii Sports? Gairebé tothom el té, perquè als packs de la Wii sempre venia... fins que es va començar a comercialitzar amb altres opcions. No és cap meravella, però com a introducció a la consola i al seu sistema de control, que és el més destacat que té tenint en compte que gràficament està al nivell de la seva predecessora, la Gamecube, doncs no està pas malament. També és el típic joc que té tothom que es va afanyar a comprar la Wii i després no li va fer més cas, per tant una mala inversió.
El Wing Island va ser un autèntic desastre de crítica i de vendes, ja que segons la Wikipedia va vendre només 800 còpies en el seu llançament. Podem dir que va ser el joc que menys gent es va endur a casa amb la Wii el dia que va sortir.
No podíem deixar d'esmentar el The Legend of Zelda: Twilight Princess, la primera obra mestra que va tenir la Wii (i que també va sortir en Gamecube, ja a les acaballes de la seva vida comercial i en petites quantitats, per la qual cosa la versió de la consola anterior a la Wii està especialment cotitzada al mercat de segona mà). M'hi hauria de posar algun dia, perquè el vaig començar amb interès però el tinc abandonadíssim.
Acabarem citant el Machi-kuru Domino, un altre joc exclusivament japonès del qual no he trobat cap vídeo, però que tampoc no és imprescindible. A la propera entrega veurem els títols de llançament als Estats Units i Europa, que en molts casos coincideixen, i sense repetir els vídeos dels pocs jocs que hem vist avui que també sortissin a Occident el mateix dia que la pròpia Wii.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada