Avui parlaré d'un videojoc polèmic, que va provocar rebuig en diversos països per motius que tenen a veure amb el tema de sempre, la violència, però també amb un de nou: la presumpta sexualitat infantil que s'hi descriu. És el Rule of Rose, de la Playstation 2, que va sortir el 2006 i que no trobarem al mercat britànic, ni a l'australià ni al neozelandès.
Un títol del gènere survival horror, que a més s'assembla en el seu disseny a un emblema del gènere, el Silent Hill, però que com a videojoc és molt mediocre per culpa d'una jugabilitat que no acompanya la resta d'aspectes, tan cuidats, com ara els gràfics, la banda sonora i una interessant història.
La controvèrsia ve per diferents motius: per una banda, com que els nens són els dolents del joc (controlem una noia de dinou anys) i formen part d'un grup que és cruel no només amb els altres sinó fins i tot amb els seus propis membres, hi ha escenes desagradables, violentes i humiliants. Per l'altra... bé, mirem el següent vídeo a partir del minut 4.23 aproximadament (per als que no vulguin dedicar el seu temps a veure'l sencer, tot i que tampoc no és tan llarg):
Hi veiem dues coses: l'enterrament de la protagonista mentre és viva, i una relació sentimental entre dues nenes. Interpretació: "per guanyar (sí, és el tipus de vocabulari que fa servir la gent que no té ni idea de videojocs) s'ha d'enterrar viva una noia" i "hi ha escenes de sexe entre menors d'edat". Els faltava l'acusació de lesbianisme.
La realitat: l'escena forma part de la introducció del joc, el personatge no mor pas, perquè de fet és la protagonista, i no és ni tan sols una cosa que puguem controlar ni que s'hagi de fer "per guanyar", per tant... pixada fora de test per part dels de sempre, els que parlen sense saber. I pel que fa al "sexe entre menors" i també el que s'insinua de majors amb menors... el Rules of Rose no va d'això, i la crueltat o violència en general forma part de l'argument propi d'un survival horror, a més que cap pel·lícula no pateix censura per aquests motius. Si ets d'un país molt conservador posa-li el límit d'edat que et vingui més de gust, però no el prohibeixis. I que fàcil que és deixar-se endur pel pànic desfermat per una revista italiana i no comprovar per tu mateix si el que es diu d'un joc és cert o no, abans de decidir retirar-lo de la teva botiga.
