Jocs revolucionaris: Metroid

Un dia, espero que aquest estiu, l'acabaré, i no en faré cap anàlisi perquè en vull parlar ara, i amb l'excusa recuperar una secció que, pel que veig, feia 6 anys que no tocava. 

És la secció dedicada a repassar els jocs més influents, els més revolucionaris, els que van fer aportacions importants als videojocs i van introduir elements o maneres de dissenyar que es van fer servir en molts títols posteriors. I un dels termes cada cop més de moda, "metroidvania", té l'origen precisament en aquest clàssic de Nintendo de 1986.

Evidentment parlo del Metroid, de 1986, llançat al Japó per al Famicom Disk System, i a diferència del The Legend of Zelda, en aquest cas no va tenir rellançament posterior en format cartutx, suport en què el vam rebre americans (1987) i europeus (1988), atès que aquell perifèric de la Famicom no va arribar mai a Occident.

No cal dir gran cosa més d'aquest joc. Un clàssic no només de la 8 bits de sobretaula de Nintendo, sinó de Nintendo i els videojocs en general. I revolucionari, per això en parlo en aquesta secció. Per començar, perquè era un dels primers títols que tenien una protagonista femenina -de fet, el segon després de l'Alien Sector de Namco-, cosa que es revelava al final del Metroid i que constitueix un dels spoilers més estesos del món dels videojocs.

La popularitat de la Samus Aran és prou coneguda, i és un dels personatges emblemàtics de la Gran N, que va tenir entrada també en aquest blog, però no és per aquest motiu que en parlo avui, sinó perquè va crear, sense saber-ho, un subgènere dels videojocs de plataformes i aventura que en els darrers anys s'ha posat molt de moda.

Es tracta dels Metroidvania, paraula que no agrada a tothom, però que resumeix el concepte, més o menys, de videojoc format per un únic mapa amb zones que es desbloquegen després d'aconseguir algun objecte o arma, i que per la seva naturalesa obliguen a recórrer espais ja coneguts per tal d'accedir a aquestes zones un cop reunits els requisits.

Amb el Metroid passa com amb les persones veteranes, que les respectem i venerem pel que van aportar, però que no necessàriament ens agrada el que feien o el que fan. No és un videojoc que hagi envellit gaire bé, es fa difícil de jugar i personalment ja he decidit que el que em queda ho faré consultant un mapa, perquè té una dificultat força alta i és fàcil perdre's i no saber on s'ha estat i on no, i l'esmentada dificultat no convida a explorar gaire, almenys amb la paciència que tenim actualment.

Però va ser el videojoc que va popularitzar els títols dissenyats d'aquesta manera, tot i que és evident, pel sobrenom que té el subgènere, que l'altra franquícia que hi va influir amb força va ser Castlevania. En aquest cas no des del primer títol, sinó amb tímids intents al Castlevania II i el Vampire Killer, i de manera clara al Castlevania: Symphony of the Night (1997).

Les múltiples seqüeles del Metroid, considerades millors, van continuar amb el concepte, fins i tot la trilogia (aviat tetralogia) Metroid Prime, que l'aplicava al first person shooter, i actualment hi ha una pila de jocs considerats Metroidvania, curiosament molts a l'escena indie (Guacamelee, Hollow Knight, Shantae, Ori and the Blind Forest...), però també en trobem entre els mainstream, ja des dels anys 80 i encara ara, amb franquícies com Batman: Arkham, que no respon a l'habitual aspecte 2D ni és de plataformes, però que pel seu desenvolupament cal admetre que és Metroidvania.

En qualsevol cas, i malgrat que com a videojoc ara es fa una mica feixuc de jugar i ens l'estimem sobretot pel respecte que li tenim, el que va introduir aquesta revolució, potser no espectacular però sí influent fins als nostres dies, va ser el Metroid.

Compres: abril de 2017

Aquest mes ha estat una mica boig, hi ha hagut les ofertes de primavera d'Xbox i les he aprofitat una mica, però també he agafat una oferta d'un mes d'Xbox Live Gold per 1 €, cosa que com sempre m'ha permès descarregar gratuïtament algun joc, a més de fer les rebaixes encara més interessants.

Però també ha estat un mes en què he comprat retro, i més d'un joc. Precisament això és el que m'ha sortit més car, però, si ho comparem amb els títols digitals.

La primera compra del mes ha estat precisament la d'un joc retro, que sempre em fa il·lusió, però a més en aquest cas es tractava d'un joc espina, el Quackshot (1991), mític títol de l'ànec Donald exclusiu de la Mega Drive.

Feia temps que li anava al darrere, de fet el buscava en el cartutx en què també hi ha el Castle of Illusion -joc que queda pendent-, per una qüestió d'espai i perquè pensava que em sortiria més barat. Però resulta que la gent que el ven en demana massa calés o, si no, viu massa lluny i no fa enviaments, de manera que per separat i llestos. Primera part aconseguida, per 10 €.

Continuem amb el retro, perquè feia temps que el volia i per fi he guanyat en una subhasta i a un preu raonable (21,80 € en total) el Detana Twinbee Yahho! Deluxe Pack de la Saturn, un recopilatori de 1995 que conté els shoot'em up de recreativa Detana!! Twinbee (1991) i Twinbee Yahho!! (1995).

El cert és que volia un altre recopilatori, el de dos Parodius, persentat de la mateixa manera i també per a la Saturn, però aquell de moment no l'he aconseguit, la saga Twinbee també m'agrada i, de fet, el primer Twinbee va ser un dels meus títols preferits de l'MSX, més per l'originalitat del seu plantejament (mítiques campanes que canviaven de colors i proporcionaven diversos efectes) que per estona que li vaig dedicar.

Cada cop costa més aconseguir videojocs complets, és a dir amb capsa i instruccions, per a la Game Boy, i el Metroid II: Return of Samus (1991) no és precisament dels més assequibles, de manera que l'he hagut d'aconseguir en subhasta per més diners dels que personalment voldria pagar per un joc sense capsa (fregant els 25, incloent enviament exagerat des del Japó), però pel que he vist encara em va sortir bé i tot.

Ara tocarà posar-me de debò amb el primer Metroid, que tinc a la NES Mini, i quan acabi el de la Game Boy passaré al Super Metroid, de la Super Nintendo, que tinc a la Consola Virtual de la Wii U. Serà la meva entrada en una saga de la qual només he fet tastets i, a sobre, en les seves entregues més modernes, les de gènere FPS.

Acabem l'apartat retro, que no ha estat gens malament aquest mes, amb el Mischief Makers (1997), una petita joia que vaig descobrir fa uns mesos en fer aquesta entrada per al blog, i que val a dir que no és dels més cars d'aconseguir complets per a la Nintendo 64, però igualment s'escapa una mica massa de la meva idea. Per tant, només el cartutx però baratet: 8,48 € amb enviament inclòs des d'Alemanya.

Passem a sistemes més moderns i al format digital, perquè gràcies a la subscripció temporal a Xbox Live Gold he pogut descarregar de franc a la Xbox 360 el Darksiders, una barreja d'RPG d'acció i hack and slash que no vaig conèixer en el seu moment, i que per tant volia comprar en la versió remasteritzada per a la Xbox One, però sembla que no hi ha tanta diferència i, per 0 euros, no he dubtat gaire.

La setmana següent van posar rebaixadíssima la seva seqüela, el Darksiders II, que a sobre sembla que remasteritzada per a la Xbox One funciona pitjor que a la 360. Per 1,99 € tampoc no calia dubtar gaire, i posats a fer també he aprofitat l'oferta del passi de temporada (amb contingut addicional), que estava a 0,84 €.

Un dels videojocs de gènere RPG d'acció més aclamats de la passada generació, el The Witcher 2: Assassins of Kings, exclusiu de la Xbox 360 i PC, sí que el coneixia, però en el seu moment no el vaig buscar.

Més endavant el van arribar a regalar digital per a la Xbox 360, però llavors no tenia un disc dur de gaire capacitat i el vaig deixar escapar. No sabia que el podia posar a la cua i que es descarregués més endavant. Però no passa res, al final m'ha costat només 4,49 €.

Ja a la Xbox One he descarregat per 5 € l'Unravel, un joc de plataformes preciós des del punt de vista visual i argumental, un títol indie que vaig conèixer per casualitat. De moment hi he jugat força i m'ha enganxat.

A la mateixa consola, i per 3,21 € aprofitant en aquest cas la combinació de rebaixa i millor preu al basar rus, he adquirit el pack complet del videojoc episòdic Life is Strange, una compra feta per les boníssimes opinions que en trobava.

En aquest cas, però, m'ha fet una mica de mal el format digital, perquè n'existeix una edició física de col·leccionista força barata. Tanmateix, per aquest preu ha caigut digital.

Per trencar una mica aquesta tendència digital, que com ja vaig explicar abraço per les seves virtuts i per necessitat, però que no serà l'única manera d'adquirir videojocs per a mi, per fi he comprat un clàssic de la passada generació, guanyant-lo en subhasta per 11,92 €, sempre amb enviament inclòs.

El Fallout 3 de la Xbox 360, en edició Game of the Year i per tant tots els continguts addicionals. Diuen que és molt llarg i segurament no tindré temps d'acabar-me'l per causes de força major, però l'havia de tenir.

I finalment un nou "DLC físic", una nova incorporació del Lego Dimensions, que vaig enganxar un sol dia que va estar d'oferta més que temptadora, perquè no ens enganyem: Lego és car en general, i els packs del Lego Dimensions també... llevat d'ofertes.

En aquest cas és el meu primer Fun Pack, que és un ninot amb un vehicle o objecte per fer servir dins el joc, però sense nivell extra. Ara bé, és el mític Doc Brown de Back to the Future!

Heroïnes dels videojocs

Avui és el Dia de la Dona (repetiré aquí per si de cas que considero sobrer afegir-hi "treballadora") i per primera vegada (i última, per motius evidents) els faré el meu propi homenatge tot repassant alguns dels personatges femenins més coneguts i/o importants de la història dels videojocs.

I si parlem de dones i videojocs hem de parlar necessàriament de la Lara Croft, una mena d'Indiana Jones femenina que protagonitza la franquícia Tomb Raider, que veurà aparèixer una nova entrega aquest 2012 en forma de rellançament i que, ja en vaig parlar a bastament, per desgràcia s'ha fet famosa per motius que no tenen a veure amb els seus jocs pròpiament dits.

De la Samus Aran en vaig parlar l'estiu passat, quan la saga que protagonitza, Metroid, va fer els 25 anys. Ja vaig dir llavors que és un dels primers personatges femenins de la història dels videojocs, s'entén que amb protagonisme propi i independent del seu sexe, ja que no és cap princeseta que calgui rescatar ni res de tot això.

La Chun-li és sense cap mena de dubte el personatge femení del gènere de la lluita més famós de tots els temps. Amb una primera aparició a l'Street Fighter II, de 1991, ha aparegut en gairebé tots els títols posteriors de la saga. I és un personatge que acostumo a triar quan jugo a qualsevol dels Street Fighter.

Una altra de Capcom, la Jill Valentine, present en uns quants Resident Evil i debutant al primer de tots, a més de ser un dels personatges lluitadors dels dos últims Marvel vs. Capcom.

També tenim la Bayonetta, la dona més recentment creada del repàs d'avui, protagonista del joc que duu el seu nom i que és una meravella de la que parlaré d'aquí a no gaire temps. És una bruixa amb una gran capacitat per a la lluita i una actitud altiva però que en el fons pot mostrar emocions humanes.

La senyora Pac-man (que també es podria haver anomenat Pacwoman) no és una dona, però sí un personatge femení, i és aquí perquè Ms. Pac-man era una seqüela no autoritzada del Pac-man original que va crear Midway i que després va adoptar Namco en veure l'enorme èxit sense precedents que havia tingut. I ara sí, passem a les "princesetes":

Aquesta és la Princesa Peach, la de l'Univers Mario, que es guanya un lloc en aquesta entrada per la seva popularitat però també per aquest joc, el Super Princess Peach de la Nintendo DS, en què la protagonista és ella i només ella, que ha de rescatar en Mario per una vegada. També la vam veure saltant al Super Mario Bros. 2 occidental. 

Acabem amb la Princesa Zelda, que dóna nom a la llegendària saga de RPG de Nintendo The Legend of Zelda, on ha tingut diverses encarnacions segons la línia temporal de cada entrega i que no és pas la protagonista (aquest seria en Link), però en canvi la podem controlar als jocs de lluita Super Smash Bros. Melee i Super Smash Bros. Brawl. 

Naturalment aquestes són les més destacades, però hi ha altres grans personatges femenins a la història dels videojocs, tant protagonistes com secundaris, i en gèneres que van des de les plataformes fins als RPG o l'acció, passant per la lluita, on en trobem més exemples. I si voleu veure com he tractat el dia d'avui a Cementiri de Pneumàtics esteu convidades i convidats a llegir-ho.

El personatge: la Samus Aran

Fa un parell de dies vaig repassar una de les grans sagues de la història dels videojocs, cosa que portava força temps sense fer. Era Metroid, protagonitzada per la Samus Aran, un dels primers personatges femenins de la història dels videojocs, i és per això que avui ressuscito una secció que també feia molt que no tocava, la dels personatges, per parlar d'ella.

Una icona de Nintendo, sense ser-ne la mascota, igual que en Kirby, en Link o els Pokémon, i si ens cenyim al sexe femení l'heroïna de Nintendo per dret propi i sense competència. Com vam veure l'altre dia, ha sortit en 11 videojocs com a protagonista, que no repassarem ara perquè ja ho vam fer, però que formen una saga que va començar amb el Metroid el 1986 i que ha tingut com a última entrega, de moment, Metroid: Other M, de 2010. A més, aquesta setmana esta tenint pes en aquest bloc perquè fa 6 dies va fer els 25 anys d'existència, de manera que ho continuem celebrant.

Aquest era el final del primer joc. Si no heu mirat el vídeo, feu-ho, perquè quan s'acaba el joc es revela que la Samus és una noia. Es considera un moment històric impactant de Nintendo, i el personatge va ser molt ben rebut, perquè era una de les primers noies protagonistes, fortes, hàbils, heroiques i que no depenien de cap home, per no dir la primera. Ara hi ha diverses heroïnes que triomfen als videojocs, però... quantes n'hi ha que no hi apareguin ensenyant més carn de la necessària o amb una connotació més sensual de la que caldria per a l'argument del joc? No se us n'acut cap? Doncs aquí la tenim, la Samus Aran, que a més la immensa majoria del seu temps va amb el Power Suit, que no marca les seves corbes ni res de tot això. 

També vam veure l'altre dia que s'havien fet diversos còmics de la saga, i naturalment hi surt ella, com a protagonista que és. Però a banda d'això la podem veure en d'altres videojocs, que no tenen res a veure amb els de la franquícia, com són els tres Super Smash Bros. (1999, 2001 i 2008, respectivament per a la Nintendo 64, la Gamecube i la Wii), on la podem controlar:

Aquí la veiem, per exemple, al Super Smash Bros. Brawl, de la Wii, on apareix tant amb l'armadura com sense ella. Ens ho explica perfectament (en anglès) el narrador del vídeo. La cosa no s'acaba aquí, però, perquè també la tenim com a convidada no jugable al Dead or Alive: Dimensions (2011), de la Nintendo 3DS, on apareix un momentet en una pantalla concreta en la seva forma de bola:

Això és el que es pot considerar, doncs, un cameo absolut, perquè apareix en un univers que no té res a veure amb el seu, mentre que als Super Smash Bros. almenys forma part de la gran família Nintendo. Parlant de Nintendo, també la podem veure en un clàssic com el Tetris, de 1989. Fixeu-vos en qui toca el violoncel:

Potser no s'aprecia gaire bé, però és ella, més encara quan hi podem reconèixer altres personatges cèlebres de la companyia. Aneu al minut 17 del següent vídeo, que és del joc F-1 Race de la Gameboy (1990):

Què? Ara es veu més, oi? També fa aparicions especials en diversos jocs com el Galactic Pinball de la Virtual Boy (1995) o el Super Mario RPG: Legend of the Seven Stars, de la Super Nintendo (1996), que només va arribar aquí a través de la Consola Virtual de la Wii el 2008:

Es veu que només es podia trobar en aquesta habitació en un moment molt concret de la trama, en el que es coneix com a Ou de Pasqua. El mateix any també apareixeria al Kirby Super Star, de la mateixa consola i conegut a Europa com a Kirby's Fun Pak:

Això sí, com hem pogut veure ho fa en forma de figura o estàtua, més que "en persona". També surt així al remake per a la Nintendo DS, de 2008, anomenat Kirby's Super Star Ultra. En canvi, al Kirby's Dream Land 3, de 1997 i també per a la Super Nintendo, tornem a tenir la saga homenatjada amb la presència dels metroids, els éssers voladors amb potes que podreu veure al vídeo ara mateix, i finalment la Samus de carn i ossos virtuals donant un premi a en Kirby.

A banda de totes les que hem vist, també hi ha minijocs basats en Metroid a la saga WarioWare i referències als Animal Crossing i en algun altre títol com el Mario & Luigi: Superstar Saga (Gameboy Advance, 2003), on se l'esmenta en una conversa. Aquestes serien doncs, fins ara, les aparicions d'aquesta caçadora de recompenses exmembre d'un exèrcit espacial que, segons les dades oficials, fa 1,91 metres d'alçada i pesa 90 quilos (amb armadura). Antiga policia galàctica, després d'haver deixat el cos encara li encarreguen algunes missions gràcies a les seves habilitats, que són les que podem veure als videojocs.

Diversos mitjans especialitzats l'han aclamat des del seu naixement i és sens dubte un dels personatges més importants de la història dels videojocs, a més del fet ja esmentat de la seva pertanyença al sexe femení sense que sigui una característica sexualitzada, cosa que hem de remarcar perquè, malauradament, és l'excepció i no la norma. I pobre del que gosi pensar que pel fet de ser una dona és menys capaç de lluitar, perquè ja s'ho trobarà.