Què estàs buscant?

dimecres, 1 de juliol de 2009

Jocs revolucionaris: Resident Evil (1996)

Avui tenim un nou joc que inaugurava el seu gènere, a més d'una franquícia de les més exitoses de la història dels videojocs. Estem parlant del Resident Evil, que el 1996 va sortir per a Playstation i el 1997 va ser portat a PC i Saturn amb millores (cosa que després es compensaria amb el Resident Evil: Director's Cut de la PSX, i al Japó i als Estats Units encara hi hauria una altra actualització amb el Resident Evil Director's Cut Dualshock Ver., que introduïa, entre altres coses, la vibració del comandament). Més endavant es va versionar per a Gamecube (2002) i Nintendo DS (2006), però bàsicament ens interessa el joc tal i com va néixer l'any de les Olimpíades d'Atlanta.


La portada del de la Saturn, que és el que tinc jo (bé, fa un any em vaig comprar també el de la Nintendo DS). Dins la campanya de marginació de Sega per part dels mitjans especialitzats que hi ha hagut sempre, sovint s'obvia el fet que aquest grandíssim títol TAMBÉ va sortir per a la 32 bits de Sega, encara que la versió més coneguda sigui la de "la Play". I és un dels millors jocs del seu catàleg.

Bé, continuem: al Japó s'anomenava, i la franquícia sempre s'ha dit així, Bio Hazard, un joc de la mítica Capcom que s'inspirava en un títol anterior de la mateixa companyia, el Sweet Home de la Nintendo, de 1989.



Els combats eren d'estil RPG, però no és difícil veure-hi maneres de fer que després s'aprofitarien al Resident. En fi, que la Capcom va encarregar al senyor Shinji Mikami que fes un joc que inauguraria l'anomenat gènere del survival horror, i ell va respondre amb aquesta obra mestra que ni el més valent pot jugar sense que se li acceleri el cor contínuament. Encara que ens avisin que ens trobarem zombis, gossos, serps, aranyes gegants i tota mena d'éssers terrorífics, trobar-se'ls de cop pels racons més inesperats de la mansió assegura uns bons bots des del sofà o el llit.



A més, bona part del seu èxit el deu a un bon argument que ens presenta un grup d'agents de les forces especials que investiga un virus mortal. A partir d'aquí coneixerem, al llarg de tota la saga, diversos personatges que es guanyaran la nostra simpatia fàcilment. La dificultat del joc, agreujada per un control dolent que no s'ha arribat a solucionar mai, no ha aconseguit minvar l'interès i l'afecte del públic per qualsevol de les entregues de la sèrie.



Després d'aquell primer RE es van fer diverses seqüeles de la sèrie principal (el 2, el 3: Nemesis, el Code Veronica, el Zero, el 4 i el 5), ja en parlaré a la secció "Grans Sagues de la història dels videojocs"; i diversos spin-offs, de títol Resident Evil i amb els "cognoms" següents: Survivor, Survivor 2: Code Veronica, Dead Aim, The Umbrella Chronicles, The Darkside Chronicles, Outbreak, Outbreak File 2, Gaiden, The Missions, Confidential Report, Deadly Silence (aquest és senzillament el remake de la DS), Genesis, Degeneration i el futur Portable per a la PSP.

Tots ells per a consoles de diverses èpoques i potències, i amb diversos nivells de qualitat, això sí. Però la primera entrega no és només revolucionària per la llarga descendència que va deixar, sinó també perquè a partir de llavors va proliferar aquesta mena de jocs que barregen aventura, acció, una mica d'estratègia (a veure com t'escapes de 20 zombis amb una pistola que té tres bales...), un argument treballat i grans dosis de terror. Alguns dels més destacats del nou gènere són la saga Silent Hill, el Parasite Eve o l'Eternal Darkness com a referents més clars.

I com a bon joc revolucionari, el Resident Evil també va donar lloc a d'altres manifestacions, com ara novel·les, còmics, marxandatge de tota mena i tres pel·lícules, amb la quarta en camí.



Aquí tenim el tràiler de la primera pel·lícula, protagonitzada per l'actriu Milla Jovovich i amb la presència de Michelle Rodríguez.

Amb la importància que va tenir i encara té aquell joc, i per extensió tota la saga, podem veure alguns dels personatges fent cameos o directament participant en altres títols de la Capcom. Un exemple d'això:



Sí, és la Jill Valentine al Marvel vs. Capcom 2 de la Dreamcast (2000), una de les aparicions d'aquest popular personatge.

Així doncs, el Resident Evil és també, en una època i un estil totalment diferents del Super Mario Bros., que va inaugurar la secció, un joc imprescindible per entendre la història dels videojocs, un punt d'inflexió que no podem ignorar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...