Tornem a parlar d'un personatge de Sega i he pensat que estaria bé fer un homenatge al Tails, que és el sobrenom de la coneguda guineu Miles Prower, que acompanya el Sonic des de la segona entrega dels jocs protagonitzats per la mascota de Sega. Per cert, és mascle, tot i la mania de molta gent de dir "la Tails". Que quedi clar, és un noi, i la xicota d'en Sonic és l'Amy.
La primera aparició d'aquest simpàtic personatge, que tot i la inferioritat respecte a en Sonic tant pel que fa a jugabilitat com en popularitat és bastant estimat, es va produir al joc Sonic the Hedgehog 2... de la Master System i la Game Gear! Allò va ser a l'octubre de 1992, i el joc que la majoria de la gent considera com a primer on apareixia la guineu de dues cues és la versió de la Megadrive, que va sortir el novembre d'aquell mateix any. Això sí, era la primera vegada que es podia controlar. A les 8 bits de Sega no el vam poder portar fins a Sonic the Hedgehog Chaos (1993).
Sigui com sigui, les seves característiques dues cues el convertien en un personatge capaç no de volar, però sí de planejar, habilitat útil en molts casos. Malgrat que el seu nom real, Miles Prower, és una referència indiscutible a miles per hour (milles per hora), no corria tant com el seu company, i en posteriors jocs se l'ha deixat en un segon pla fent tasques de mecànica o conduint aparells robòtics, com en el cas dels Sonic Adventure de la Dreamcast.
El segon Sonic de la Megadrive mantenia l'esperit del primer i permetia controlar el nou personatge de diverses maneres: per una banda, duent en Sonic i deixant en Tails a la màquina; per l'altra, controlant únicament la guineu; i finalment, connectant un segon comandament a la consola i fent que un segon jugador es fes càrrec del company d'en Sonic. Per primer cop un Sonic cooperatiu!
A Sonic the Hedgehog 3, de la Megadrive, podíem tornar-lo a portar, i a Sonic the Hedgehog Chaos, de la Master System i la Game Gear, el controlàvem per primera vegada en 8 bits. Amb els anys ha aparegut en d'altres jocs de l'univers Sonic, per a diverses consoles, però sovint ha tornat al seu paper de personatge ajudant del protagonista sense que es pugués controlar.
Però en Tails també ha protagonitzat jocs pel seu compte i en solitari. Tails' Sky patrol, de 1995 per a la Game Gear, que no va sortir del Japó i que és tan dolent com difícil. El mateix any va sortir Tails' Adventures, un joc una mica millor:
El 1994, a banda de ser l'any de l'aparició de Sonic Triple Trouble, també en exclusiva per a la Game Gear, un joc on podem dur novament en Sonic i en Tails, va néixer el joc més friki de tots els que han tingut mai a veure amb en Tails: Tails and the Music Maker, un joc d'educació musical exclusiu de la màquina Sega Pico, un aparell que connectat a un televisor feia que les pàgines que passàvem també es moguessin a la pantalla. Una frikada, vaja, per als més petits:
Després d'allò no el vam tornar a veure fins el Sonic R (Saturn i PC, 1997 i 1999 respectivament), l'únic joc nou (no compto el Sonic Jam, que era un recull dels Sonic de la Megadrive) que la Saturn va rebre de la franquícia. I llavors ja passem als dos Sonic Adventure de la Dreamcast (i les seves posteriors adaptacions a PC i Gamecube), on va tenir un paper actiu pràcticament per darrer cop (també el té als tres Sonic Advance de la Game Boy Advance), ja que després va passar a fer tasques auxiliars, com en els casos de Sonic Heroes (Xbox, Playstation 2 i Gamecube, 2004) o directament de personatge de fons, com a Super Smash Bros. Brawl (Wii, 2008) o Shadow the Hedgehog (Gamecube, Ps2 i Xbox, 2005). En un paper entre una cosa i l'altra, no controlable però participant en la trama, el tenim a Sonic Rush i Sonic Rush Adventure (Nintendo DS, 2005 i 2007 respectivament).
La llista de jocs on en Tails té un paper més o menys important, controlable o no, és llarga, però també n'hi ha que no són estrictament de plataformes, com l'anomenat Sonic R, els més recents Sonic Riders (Ps2, Xbox, Gamecube i PC, 2006) i Sonic Riders Zero Gravity (Ps2 i Wii, 2008), o el Mario & Sonic at the Olympic Games (Wii i Nintendo DS, 2007 i 2008 respectivament).
Aquest vídeo és del Zero Gravity, l'últim que va sortir de velocitat de l'univers Sonic, un autèntic fracàs de crítica, encara més que el seu predecessor i que els mítics però molt mediocres Sonic Drift per a la Game Gear.
En fi, aquest ha estat un repàs dels jocs més importants on ha aparegut aquest simpàtic personatge, també ho ha fet en diverses sèries animades basades en Sonic, i en queden al tinter uns quants. Espero que en propers jocs el tornin a fer servir, després d'absències temporals, i que sigui en papers més importants que en els recents Sonic and the Dark Brotherhood (Nintendo DS, 2008) i Sonic Unleashed (Xbox 360, Ps2, Ps3 i Wii, 2008), encara que aquestes aparicions fan pensar allò de "millor poc que res".
Acabem, però, amb una curiositat per a no dormir: Qui és en Tails Doll?
Aquest personatge desbloquejable de Sonic R només es pot fer servir en aquest joc, Sega no li ha donat cap paper important en cap altre títol, únicament surt en un minijoc de Sonic Adventure i en una carta de Sonic Rivals (PSP, 2006). Per què no s'ha fet servir més? Doncs perquè al seu voltant s'ha format una llegenda que afirma que si el fas servir et maleeix i et roba l'ànima, perquè es veu que un nen dels Estats Units va morir d'un atac epilèptic mentre intentava desbloquejar-lo, i es va muntar un cacau per internet que va fer que Sega s'oblidés pràcticament del tot de fer-lo servir. Quines coses, eh? Què faré així que tingui un moment i ara que m'he comprat un cartutx de memòria per no haver de tornar a pensar en la pila de la Saturn? Acabar-me de nou el Sonic R! La llàstima és que diuen que la maledicció només afecta a la versió de PC... I vas per fòrums i et trobes moltíssima gent que s'ho creu, tot això. Potser el rumor va ser posat en marxa per Sony o Nintendo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada