El Golden Axe és un dels beat'em ups més cèlebres de la casa Sega, i un nom que no hauria de sonar desconegut a cap jugador de més de 20 anys. Com a contrapartida medieval de l'altre gran del gènere de la mateixa companyia, la saga Streets of Rage, serà eternament recordat, però durant molts anys no va tenir presència a les consoles, fins que va tornar... veurem amb quin resultat.
Sí, els moviments no eren gaire espectaculars i els efectes de so són pròpiament dels primers temps de la Megadrive, però és un clàssic. El 1989 apareixia a les recreatives gràcies al senyor Makoto Uchida, creador de l'Altered Beast, un altre clàssic que tractaré en aquest secció un altre dia perquè també va veure la llum un remake.
I d'aquella primera versió arcade se'n van fer versions per a molts sistemes, afegint-hi normalment un parell de nivells extra i la modalitat "The Duel" i la possiblitat de triar un nivell de dificultat més baix. En general, les característiques tècniques de cada màquina, inferiors sempre a les recreatives, feien que s'haguessin de rebaixar coses com la música, els gràfics, l'scroll, la quantitat de personatges escollibles o els moviments.
Aquesta és la versió del ZX Spectrum. També n'hi va haver per a Amiga, Atari ST, Commodore 64, Amstrad CPC, PC, PC Engine CD, Wonderswan Color, Master System i Mega-CD. Recentment el trobem al Megadrive Ultimate Collection de la Xbox 360 i la Playstation 3, a més de la Consola Virtual de la Wii. La versió exacta de l'arcade es pot jugar també com a descarregable a Xbox Live Arcade. Una curiositat: els crits dels personatges, tant dels bons com dels dolents, estan extrets de la primera pel·lícula de Rambo i de Conan el Bàrbar, molt adequat en aquest últim cas perquè és la mena d'univers que es reflecteix al títol.
L'objectiu d'aquesta entrada d'avui és parlar de la nova versió del joc (tot i que ja té un temps), però no està de més repassar les seqüeles que va tenir originalment. La Game Gear va rebre un spin-off de la saga, l'Ax Battler, el 1991. Era un joc d'estil RPG que es va considerar força inspirat en The Legend of Zelda II: Adventures of Link de la NES. Curiosament, el mateix any va sortir per a la Master System el Golden Axe Warrior, que pecava del mateix... però respecte al primer Zelda.
A finals d'any sortia per fi la segona part pròpiament dita del joc, el Golden Axe II, per a Megadrive únicament, i també recopilat al Megadrive Ultimate Collection, a la Consola Virtual de la Wii i en alguns altres recopilatoris de clàssics de Sega com els que sortien a la generació de les primeres consoles de 128 bits.
Per cert, el vell nan que controlem, en Gilius, és un dels personatges del Sega Superstars Tennis.Passem al 1992, any en què sortia el Golden Axe: The Revenge of Death Adder, que només va aparèixer a les recreatives i mai no va tenir cap versió en consola. L'any següent, el 1993, veia la llum la tercera entrega oficial de la sèrie, el Golden Axe III. Exclusiu novament de la Megadrive, també es troba als recopilatoris esmentats anteriorment. Per desgràcia, Sega considerava que es vendria poc fora del Japó i el cartutx original a Europa ni tan sols va arribar.
El 1995, 1996 als Estats Units i Europa, la Saturn recuperava la mítica sèrie i ho feia amb un joc que va fracassar: Golden Axe: The Duel, que venia de les recreatives de l'any 1994.
El canvi d'orientació del joc, de la lluita un contra molts a l'estil un contra un, no va anar-li gaire bé a la franquícia (malgrat la modalitat The Duel present als primers jocs, que anava precisament en aquesta línia) i, sense que sigui un títol especialment dolent, no va quedar precisament al Top 10 de la lluita en una consola amb un catàleg extraordinari d'aquest gènere.
I arribem d'aquesta manera al joc que justifica l'entrada del bloc. Golden Axe: Beast Rider va sortir el 2008 per a la Playstation 3 i la Xbox 360, amb uns resultats lamentables. Pràcticament cap revista especialitzada no li va donar l'aprovat.
El tràiler promet, i el canvi estètic és brutal respecte a l'última versió de 12 anys enrere, però un control terrible, una elevadíssima dificultat, l'absència de dos dels personatges clàssics i una mala càmera són alguns dels motius del fracàs de crítica i públic d'aquest intent fallit de recuperar un títol mític. Una autèntica llàstima.
I d'aquella primera versió arcade se'n van fer versions per a molts sistemes, afegint-hi normalment un parell de nivells extra i la modalitat "The Duel" i la possiblitat de triar un nivell de dificultat més baix. En general, les característiques tècniques de cada màquina, inferiors sempre a les recreatives, feien que s'haguessin de rebaixar coses com la música, els gràfics, l'scroll, la quantitat de personatges escollibles o els moviments.
Aquesta és la versió del ZX Spectrum. També n'hi va haver per a Amiga, Atari ST, Commodore 64, Amstrad CPC, PC, PC Engine CD, Wonderswan Color, Master System i Mega-CD. Recentment el trobem al Megadrive Ultimate Collection de la Xbox 360 i la Playstation 3, a més de la Consola Virtual de la Wii. La versió exacta de l'arcade es pot jugar també com a descarregable a Xbox Live Arcade. Una curiositat: els crits dels personatges, tant dels bons com dels dolents, estan extrets de la primera pel·lícula de Rambo i de Conan el Bàrbar, molt adequat en aquest últim cas perquè és la mena d'univers que es reflecteix al títol.
L'objectiu d'aquesta entrada d'avui és parlar de la nova versió del joc (tot i que ja té un temps), però no està de més repassar les seqüeles que va tenir originalment. La Game Gear va rebre un spin-off de la saga, l'Ax Battler, el 1991. Era un joc d'estil RPG que es va considerar força inspirat en The Legend of Zelda II: Adventures of Link de la NES. Curiosament, el mateix any va sortir per a la Master System el Golden Axe Warrior, que pecava del mateix... però respecte al primer Zelda.
A finals d'any sortia per fi la segona part pròpiament dita del joc, el Golden Axe II, per a Megadrive únicament, i també recopilat al Megadrive Ultimate Collection, a la Consola Virtual de la Wii i en alguns altres recopilatoris de clàssics de Sega com els que sortien a la generació de les primeres consoles de 128 bits.
Per cert, el vell nan que controlem, en Gilius, és un dels personatges del Sega Superstars Tennis.Passem al 1992, any en què sortia el Golden Axe: The Revenge of Death Adder, que només va aparèixer a les recreatives i mai no va tenir cap versió en consola. L'any següent, el 1993, veia la llum la tercera entrega oficial de la sèrie, el Golden Axe III. Exclusiu novament de la Megadrive, també es troba als recopilatoris esmentats anteriorment. Per desgràcia, Sega considerava que es vendria poc fora del Japó i el cartutx original a Europa ni tan sols va arribar.
El 1995, 1996 als Estats Units i Europa, la Saturn recuperava la mítica sèrie i ho feia amb un joc que va fracassar: Golden Axe: The Duel, que venia de les recreatives de l'any 1994.
El canvi d'orientació del joc, de la lluita un contra molts a l'estil un contra un, no va anar-li gaire bé a la franquícia (malgrat la modalitat The Duel present als primers jocs, que anava precisament en aquesta línia) i, sense que sigui un títol especialment dolent, no va quedar precisament al Top 10 de la lluita en una consola amb un catàleg extraordinari d'aquest gènere.
I arribem d'aquesta manera al joc que justifica l'entrada del bloc. Golden Axe: Beast Rider va sortir el 2008 per a la Playstation 3 i la Xbox 360, amb uns resultats lamentables. Pràcticament cap revista especialitzada no li va donar l'aprovat.
El tràiler promet, i el canvi estètic és brutal respecte a l'última versió de 12 anys enrere, però un control terrible, una elevadíssima dificultat, l'absència de dos dels personatges clàssics i una mala càmera són alguns dels motius del fracàs de crítica i públic d'aquest intent fallit de recuperar un títol mític. Una autèntica llàstima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada