Què estàs buscant?

dimarts, 2 de juny de 2009

Còmics i videojocs: Bola de Drac (1a part)

Aprofitant que ha sigut el 27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, la millor manera de celebrar-ho des d'aquest bloc de videojocs és fer una nova entrega de la secció "Còmics i videojocs", però el còmic triat havia de ser un dels grans, i com que per continuar com fins ara el que tocaria és un manga... arriba per fi l'entrega dedicada a Bola de Drac, que serà en diverses parts a causa de la gran quantitat de títols basats en la immortal obra del mestre Toriyama.

Podria haver triat entre moltíssimes il·lustracions de la mítica obra, però com que començarem pel principi i això vol dir Bola de Drac de quan en Goku era petit, trobo que aquesta imatge és molt adequada per encapçalar la primera part de la sèrie.

Penso que no cal fer cap presentació del còmic, un dels més importants de la història i de ben segur el manga més conegut fora del Japó, així que començaré directament pels videojocs que s'hi van basar.



Aquest és el primer absolut, de 1986, el Dragon Ball: Dragon Daihikyô, del Super Cassette Vision (o Epoch Cassette Vision), una consola desconegudíssima i exclusivament japonesa.




El mateix any veia la llum en NES (curiosament també va arribar a Europa, tot i que el 1988), el Dragon Ball: Sheng Long no nazo. Als Estats Units el van rebatejar com a Dragon Power i van modificar l'aspecte dels personatges, que van deixar d'assemblar-se als de la sèrie.


Aquesta captura (no he pogut aconseguir-ne el vídeo) és del segon joc per a la Nintendo, de 1988, aquesta vegada únicament al Japó, el Dragon Ball: Daimaô Fukkatsu, un títol més de conversa i amb cartes pel mig... entenc que no el duguessin a Europa.




El Dragon Ball: Goku Den, de 1989, que seguia l'estil de la segona entrega. També entenc que no sortís del País del Sol Naixent.




Amb una mica més d'animació, el Dragon Ball Z: Kyôshû! Saiyajin! no abandonava, però, el sistema de combat d'estil RPG. Era el primer joc de Bola de Drac de la dècada dels 90 i també el primer de Bola de Drac Z per a la 8 bits de Nintendo.




I més del mateix el 1991 a Dragon Ball Z 2: Gekkishin Freeza, que tècnicament era una mica millor que les entregues anteriors, però vaja, amb un sistema de joc que fa lògic i comprensible que no el duguessin a Occident.




El 1992 sortia el Dragon Ball Z 3: Ressen Jinzô Ningen. No, no va ser traduït ni tan sols a l'anglès, aquesta traducció que es veu al vídeo és amateur.

El Dragon Ball Z: Gekitô Tenkaichi Budokai, de desembre de 1992, venia amb un aparell anomenat Datach Joint Rom System, que podia llegir unes targetes necessàries per tal de fer anar el joc.



I l'últim joc de Bola de Drac per a la Nintendo va sortir el 1993 amb el nom de Dragon Ball Z Gaiden: Saiyajin Zetsumetsu Keikaku.

Ja feia un parell d'anys que també sortien jocs per a la Super Nintendo, però volia tallar aquí aquesta primera part sense tocar encara la generació dels 16 bits per una senzilla qüestió de coherència. Queda doncs, fins ara, el repàs fet als jocs de Bola de Drac per a la NES (i aquell primer per al Super Cassette Vision que, per cert, anava amb cartutxos malgrat el nom). Són, en definitiva, títols 0% exportables i molt estranys per a nosaltres pel que fa al sistema de joc, amb l'excepció del mediocre però més occidental Dragon Ball: Sheng Long no nazo.

Això ja és matèria de la propera part, però avanço que, tot i que la Super Nintendo va començar que semblava que no canviaria la política i tindríem jocs de cartes per sempre, al final van sortir els famosos i aclamats títols de lluita un contra un. També a la segona part parlaré dels jocs que van sortir per a la primera Gameboy els anys 1994 i 1995.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...