Tornem amb Konami i l'MSX, una parella d'or dels anys 80, i parlem de l'Athletic Land, un dels jocs més mítics de la meva infantesa.
Aquesta és la fila que feia la portada del joc de 1984, que jo de petit no coneixia perquè, com he dit moltes vegades, no tenia els jocs originals, sinó en còmodes disquets que podien contenir-ne fins a 20.
Doncs bé, els dos primers disquets, que eren els únics que vam tenir durant molt de temps, inclouen els jocs que recordo amb més afecte, i l'Athletic Land era precisament al segon disc. Aquest joc de plataformes, perquè és precisament això, ens convida a controlar un nen capgros durant un difícil camí (tot i que al principi sembla bufar i fer ampolles) al llarg de vés a saber quants nivells (no me l'he acabat mai) plens de paranys i enemics traidors.
Ja es pot observar en aquest vídeo que la dificultat creix progressivament, i us asseguro que ens té amb l'ai al cor contínuament, perquè un mal càlcul a l'hora de saltar ens causa la injusta i sobtada mort. Sempre es veu a venir, però és molt difícil d'evitar. S'ha de fer tot al mil·límetre, i no és que els controls responguin malament, sinó que el joc no és pas fàcil. Només cal veure-ho al final del vídeo, i la musiqueta del Game Over era temuda tant per la meva germana com per mi, que anomenàvem aquest joc "El 22" perquè era el que s'havia d'escriure al menú del disquet per accedir al títol: 22 i enter.
El que no sabíem en aquella època és que el joc és pràcticament un clon d'un títol de la mateixa Konami, el Cabbage Patch Kids, de 1993:
Un clon estrany, perquè l'original sembla que tenia uns gràfics més detallats. I ara una curiositat, perquè cada dia s'aprèn alguna cosa nova: sabeu què són els Cabbage Patch Kids que protagonitzen aquest joc? Jo no ho sabia. Són la versió original de les anomenades muñecas Repollo (bona traducció, doncs).
Inquietant, eh?
Ja es pot observar en aquest vídeo que la dificultat creix progressivament, i us asseguro que ens té amb l'ai al cor contínuament, perquè un mal càlcul a l'hora de saltar ens causa la injusta i sobtada mort. Sempre es veu a venir, però és molt difícil d'evitar. S'ha de fer tot al mil·límetre, i no és que els controls responguin malament, sinó que el joc no és pas fàcil. Només cal veure-ho al final del vídeo, i la musiqueta del Game Over era temuda tant per la meva germana com per mi, que anomenàvem aquest joc "El 22" perquè era el que s'havia d'escriure al menú del disquet per accedir al títol: 22 i enter.
El que no sabíem en aquella època és que el joc és pràcticament un clon d'un títol de la mateixa Konami, el Cabbage Patch Kids, de 1993:
Un clon estrany, perquè l'original sembla que tenia uns gràfics més detallats. I ara una curiositat, perquè cada dia s'aprèn alguna cosa nova: sabeu què són els Cabbage Patch Kids que protagonitzen aquest joc? Jo no ho sabia. Són la versió original de les anomenades muñecas Repollo (bona traducció, doncs).
Inquietant, eh?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada