Els pitjors jocs de la història: Shaq Fu

El videojoc que tindrà el deshonor de ser el protagonista de l'entrega d'avui d'Els Pitjors Jocs de la Història és, a diferència dels dos comentats anteriorment, multiplataforma. El Shaq Fu, un títol de lluita, va sortir el 1994 per a la Mega Drive i la Super Nintendo, a més de l'Amiga, la Gameboy i la Game Gear.

Sí, us hi heu fixat bé: el protagonista és l'estrella del bàsquet Shaquille O'Neal, encara en actiu. Diversos mitjans especialitzats l'han considerat com un dels pitjors videojocs que s'han fet mai, en alguns casos fins i tot s'ha arribat a dir que era el número 1 d'aquesta llista. Sigui com sigui, també queda com el pitjor joc de lluita de la història, de manera que representa el pitjor d'un gènere.



El vídeo és de la versió de la Mega Drive, i aparentment no té mala pinta, però deu ser per alguna cosa que fins i tot hi ha un grup que es dedica a comprar totes les còpies del joc que circulin i les destrueix. O això es diu per internet, que ja se sap que qualsevol cosa s'ha d'agafar amb pinces. El que sí que és cert és que existeix un altre grup, Save Shaq Fu, que compra totes les còpies possibles per tal de salvar-les.

Darrere del títol tenim Electronic Arts, una companyia de solvència contrastada, amb una llarga llista d'èxits a les seves espatlles, però... ningú no és perfecte. Ara, si som dels que volem provar les coses per nosaltres mateixos, es veu que la versió de la Mega Drive té cinc personatges jugables més.

Però per què se'l considera tan dolent? Diuen que no detecta bé els cops, que es nota que en Shaquille O'Neal hi està ficat amb calçador, com a ganxo, i que els diàlegs de text presenten problemes. No sé, a mi no m'atrau gens. En penso fugir com de la merda.