Avui a la secció parlaré d'un accessori que vaig descobrir fa molt poc, buscant informació mentre feia una entrada del bloc, i vaig pensar que estaria bé parlar-ne algun dia. Es tracta de l'Aladdin Deck Enhancer, de la Nintendo.
Aquest accessori permetia introduir cartutxos compactes a la NES. Creat per Codemasters, companyia programadora de videojocs però també responsable d'aparells com el Game Genie, va sortir el 1992 només als Estats Units i no es va distribuir fora d'aquell país.
La idea era abaratir els costos de producció dels cartutxos (que s'havia de reflectir en el preu de venda), i sembla ser que amb aquest sistema s'aconseguia, però no s'assolien millores gràfiques ni de cap tipus que forcessin la NES en termes tecnològics. I no va triomfar perquè no va tenir recolzament oficial i, a més, la Super Nintendo i la Mega Drive ja estaven instal·lades a les cases de la gent, que preferia aquelles consoles més potents.
Només van arribar a sortir 7 jocs, dels quals només un era diferent de la seva versió en cartutx normal, el Dizzy the Adventurer, que era una franquícia de la pròpia Codemasters i que en aquest aparell va veure les seves entregues número sis i número set. En aquest cas hi ha petites diferències, com una velocitat més gran i més estrelles per aconseguir.
Sigui com sigui, els títols que van sortir per a l'Aladdin Deck van ser: Big Nose Freaks Out, Dizzy the Adventurer, The Fantastic Adventures of Dizzy, Linus Spacehead's Cosmic Crusade, Micro Machines, Quattro Adventure (que incloïa quatre jocs, entre ells un altre d'en Dizzy i un altre d'en Linus Spacehead) i Quattro Sports.
Aquest era l'aspecte de les capses dels jocs. Dos detalls: les instruccions eren en forma de pòsters desplegables i... no hi ha el segell oficial de Nintendo!
És normal, doncs, que no tingués èxit. Primer, per les raons ja exposades, i després perquè tenia pocs jocs, cap en exclusiva (sempre tenien versió en cartutx normal de Nintendo) i a sobre en els dos casos en què hi havia diferència la millora era molt petita o fins i tot, com en el cas del Baseball Pros inclòs dins el Quattro Sports, amb un error i tot, concretament l'obligatorietat de jugar deu entrades sigui quin sigui el resultat al final de la novena, quan en realitat al beisbol només s'arriba a la desena per desempatar. Aquest error no passa, però, a la versió en cartutx normal.
En fi, un curiós accessori que inspiraria més endavant un altre experiment, el Sufami Turbo, del que parlaré a la propera entrega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada