Una vegada, poc després que inauguressin L'Illa Diagonal, o poc després que jo la descobrís, perquè de fet la van obrir el 1993, hi vaig anar amb els meus pares i en un espai hi havien muntat una exposició sobre en Mickey Mouse, no gran cosa, per celebrar algun dels seus aniversaris. Allà vaig conèixer el Mickey Mania, en aquell moment per a la Super Nintendo (la versió que tenien posada en una consola), però que també va sortir per a la Mega Drive i el Mega-CD.
Aquesta és la versió que jo tinc, i de fet, tot i que en provar-lo a L'Illa em va agradar moltíssim, no em vaig fixar en què també hi era per a la Mega Drive, consola que ja tenia (el joc va sortir el 1995 i jo tinc la consola des de 1994), i van anar passant els anys. Quan em vaig reincorporar al món dels videojocs després d'uns cinc anys d'absència i em vaig posar a remenar virtualment per eBay, vaig recordar la seva existència i me'l vaig comprar.
El Mickey Mania: The Timeless Adventures of Mickey és un repàs a sis films on va aparèixer la mascota de la Disney des de Steambot Willie (1928, el seu debut) fins a The Prince and the Pauper (1990), interessantíssima proposta per a un plataformes molt bo, en la línia dels mítics Castle, Land i World of Illusion que ja havíem vist a les consoles de Sega.
Potser hauria d'haver triat la versió del Mega-CD, però no em vaig comprar la consola-accessori fins el 2007. Dic que potser ho hauria d'haver fet perquè, igual que la posterior versió per a la Playstation anomenada Mickey's Wild Adventure, la major capacitat que aporta el suport en CD tenia alguns detallets més, com una música i uns efectes de so molt millors.
Sigui com sigui tinc la de la Mega Drive, que pel que sembla té més coses i més nivells que la versió de la Super Nintendo. Per una vegada, doncs, guanyàvem "nosaltres". Es veu que a la Mega Drive el títol té més pistes de veus, efectes de pel·lícules velles (a la versió americana, almenys), scroll del mar de fons, cançonetes al principi de les pantalles... No és per encendre la flama de la guerra entre les dues consoles, de fet la Super Nintendo en general estava tècnicament per sobre (normal, sortint després), però de vegades la versió de la 16 bits de Sega és millor, i aquest n'és un cas. I si no, mirem els vídeos parant esment als detalls que he dit que eren diferents. Primer el de la versió de la Super:
Ara la de la Mega Drive:
Ah, quines ganes m'han agafat de jugar al joc, i més sabent que tinc la versió "guanyadora"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada