Jocs estranys: Killer 7 (Gamecube, Ps2)

Segona entrega d'aquesta secció, en què repasso els videojocs més estranys, i per això normalment també dolents, de la història. No és el cas del protagonista d'avui, que va rebre molts premis, però sí que és tran estrany que es considera un joc de culte. Estic parlant del Killer 7, i el que per desgràcia no és tan estrany és que normalment només es digui que és de la Playstation 2, quan va sortir també per a la Gamecube i és un dels imprescindibles del seu catàleg.

De la mateixa gent que anys després ens va dur el mític No More Heroes per a la Wii arribava el 2005 aquest joc tan poc típic per a una consola de Nintendo, en general tan orientada al públic infantil i que fuig de la violència explícita i de les situacions sexuals encara que es trobin en una fase de lleugera insinuació. Un first person shooter sobre rails amb poca llibertat de moviment, amb l'aspecte gràfic entre el còmic i els dibuixos animats que sembla mal fet intencionadament, com es veuria després al joc de la Wii esmentat, on controlem un psicòpata de seixanta anys i paralític amb un transtorn hèptuple de personalitat, i cada cop que n'invoquem una, que es materialitzarà amb la seva aparença, matarà a la seva manera.

Aquí en tenim una mostra. No és un joc especialment estrany per la manera de jugar-hi, però sí que ho és a nivell argumental i de posada en escena. Per cert, tot això està amanit amb escenes introductòries d'animació d'estil anime. I després d'acabar-nos-el s'activaran atractius extres que ens cridaran a tornar-hi a jugar.

Sembla ser, però, que aquest recomanable (té molt bona pinta, però diuen que és un dels més infravalorats de la història) i alhora atípic títol no és gaire fàcil de trobar. Almenys en Gamecube. Si voleu buscar-lo en Playstation 2 segurament és més assequible, però en cas de tenir les dues consoles és més intel·ligent buscar la versió tècnicament superior. I això no ho dic jo, ho diuen també els defensors a mort de les consoles de Sony, que s'han de rendir a l'evidència com en aquest cas: la versió del cub de Nintendo té uns gràfics més polits i els temps de càrrega són inferiors.

Una "cagada" (entre cometes perquè a mi se me'n fum, ja ho he dit alguna altra vegada) és que malgrat que a l'estat espanyol va arribar més tard que a la resta d'Europa no ho va fer perquè s'estigués perfeccionant la traducció al castellà ni res d'això. Va arribar completament en anglès. En fi, què hi farem... En català no arriben mai, ni a temps ni tard.