Què estàs buscant?

divendres, 18 de setembre de 2009

Història de les videoconsoles: Atari Lynx

Ja vaig dir que el repàs a la història de les videoconsoles no seria estrictament cronològic, i seguint aquesta idea el que faré avui és parlar de la consola que m'ha vingut de gust recordar, en aquest cas la portàtil d'Atari, la Lynx.


El mateix any (1989) que apareixia la consola amb què competiria (ella i totes les de la seva categoria), la Gameboy, va sortir la proposta portàtil de la conegudíssima companyia Atari, que s'havia fet amb els drets d'un prototip abandonat el 1987 per l'empresa Epix. Malgrat que ja sabem quina és la consola portàtil que va triomfar, i de carrer, tant la Game Gear (de 8 bits també però en color) com la Lynx (de 16 bits i en color), van perdre aviat la batalla.

El fet és, però, que va ser pioneta en diverses coses, i realment innovadora. Per un banda, és la primera videoconsola portàtil en color que va sortir, i per l'altra permetia girar-la de manera que quedés la creueta a la part dreta i els botons a l'esquerra, per tal d'adaptar-se tant a dretans com a esquerrans.


Aquí veiem un parell d'anuncis que la venien com a "l'arcade portàtil". En fi, ja es veu que les seves dimensions eren massa grans com per considerar-la una portàtil de butxaca. El que sí que és veritat és que estava preparada per connectar-se amb 17 jugadors més. Està molt bé i no ho ha fet cap altra consola, mai, però no és pràctic. Normalment ja és difícil trobar tres jugadors més, i si a sobre n'has de trobar 17, i d'una consola que no té ni Déu...

Una altra curiositat és que els cartutxos no es posen per sobre de la pantalla, com passava amb la Gameboy o la Game Gear, sinó per un dels costats, el dels botons concretament.  Per cert, es van haver de redissenyar els cartutxos, perquè els primers eren complicats de treure de la consola. He dit que era una consola de 16 bits, però és un extrem discutible, perquè la CPU és de 8 bits, mentre que el processador gràfics és de 16. Sigui com sigui, tècnicament era la millor portàtil de l'època (podia fer fins i tot zooms), però ja sabem que amb això no n'hi ha prou al mercat dels videojocs, i la història està plena d'exemples que ho demostren.

El consum infernal de les piles, la mida de la consola, el preu més elevat que el de la competència i el poc recolzament que va rebre per part de les companyies programadores en part perquè la Gameboy se les enduia totes i en part per l'escepticitat que provocava una consola d'Atari, empresa que havia decebut durant tota la dècada dels 80, van acabar amb l'Atari Lynx molt ràpidament, tot i els seus intents de recuperar-se amb un nou model presentat el 1991, l'Atari Lynx II, amb més autonomia i més reduïda.




Deia que les third parties havien recolzat la consola molt poc, i això és un factor decisiu que va contribuir a acabar també, entre altres màquines, amb la Dreamcast. Per a la supervivència o victòria d'una videoconsola és bàsic tenir un catàleg ben farcit, on hi haurà autèntiques caques de vaca, però també molts jocs bons. La Lynx tenia pocs jocs, i molt mediocres. Però alguns dels més destacats van ser (són):


El California Games, que era precisament de l'empresa que va començar a desenvolupar la Lynx, Epix, i que va aparèixer versionat en gairebé tots els microordinadors i les consoles portàtils i de sobretaula a partir de 1987.

 

El Shadow of the Beast, de 1989, també present en molts altres sistemes. Val a dir que el vídeo és d'un emulador, igual que l'altre, perquè la pantalla de la Lynx feia de molt mal gravar amb càmera, com he pogut veure a Youtube.



El llegendari Paperboy, de 1990, també en moltes altres consoles. Llàstima que no tingui so.



Rygar, the Legendary Warrior, de 1990 també, un joc recuperat amb continuïtat a la Playstation 2 i a la Wii, fins i tot.

Però els anys noranta no van fer que les vendes de la consola aixequessin el cap, i Atari es va concentrar en la seva nova consola de sobretaula, la Jaguar, pretesament de 64 bits, que també va fracassar. Oficialment Atari va deixar de fer jocs per a la seva portàtil el 1996, però Telegames, que ja havia estat donant suport a la màquina amb títols com Double Dragon (1993), va continuar i en va treure uns quants fins al final de la dècada.

En aquell moment Hasbro es va fer amb els drets d'Atari i va alliberar els drets de desenvolupament de jocs per a la consola, de manera que ara per ara qualsevol programador pot crear nous jocs per a la portàtil, i de fet en van estar sortint alguns fins a principis de la dècada actual, els 2000. És el cas del següent títol, Alpine Games. El vídeo és dolent però es poden apreciar uns gràfics boníssims:


El joc és de 2004 i està fet per programadors no professionals, amb resultats més que professionals. És la prova que, malgrat el fracàs de la màquina, si hi ha gent al darrere es pot mantenir viva la flama. La Lynx, sens dubte, tenia molts problemes, va quedar lluny de la Gameboy i la Game Gear per demèrits propis, però les coses com són: també tenia coses bones i és un bon aparell de col·leccionista.


2 comentaris:

  1. He pogut jugar a jocs de la Lynx a través d'emuladors, i no deixo de sorprendre'm pel poder gràdic que tenia, però el disseny de la primera versió era massa. La vaig tornar a veure fa poc després de molt de temps en una botiga i vaig al·lucinar amb l'enormitat de l'aparell i la petitesa de la pantalla.

    Per mi, la millor portàtil fou la primera que vaig tenir: la Game Gear.

    ResponElimina
  2. Jo no en sabia gairebé res, d'aquesta consola, i buscant informació per fer l'entrada vaig aprendre'n coses i em van venir ganes de tenir-la.

    M'alegro que diguis que la teva preferida era la Game Gear, ets la segona persona que ho comenta al bloc i com a fan de Sega de tota la vida m'agrada, tot i que tinc la Gameboy i és una part inseparable de la meva infantesa. La Game Gear encara no, em falta trobar-ne una de segona mà que no tingui problemes d'imatge ni de so, però voler-la la vull.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...