Tornem a la Mega Drive en l'entrega d'avui de "Jocs de la meva infantesa", perquè vull parlar de l'únic joc de Bola de Drac que va sortir per a la 16 bits de Sega. Una fita històrica que vaig viure amb excitació, des de la seva aparició a les vitrines del Centre Mail del Carrer de Sants (ara de la cadena Game) en versió japonesa conjuntament amb l'adaptador per l'equivalent de més de 100 dels actuals euros, fins a l'arribada de la versió europea, amb subtítol en francès.
Quan veig aquesta portada em tornen a venir les esgarrifances d'alegria que vaig sentir quan el vaig tenir a les mans per primer cop. Jo vaig esperar a la versió PAL, no pas expressament, sinó perquè em semblava (a mi i als meus pares) massa, més de 100 euros per un joc. I va acabar sortint en versió francesa, que almenys es podia jugar en una Mega Drive d'aquí.
Aquesta és la intro del títol, on podem veure els lluitadors disponibles. Cal destacar, respecte al que s'havia vist a la Super Nintendo, l'aparició per primer cop i en exclusiva del Krilin, i també del Capità Ginew i en Likum de les Forces Especials d'en Freezer. Pel que fa als altres aspectes, conserva les característiques jugables dels dos Dragon Ball Z: Super Butôden que havien sortit per a la 16 bits de Nintendo i té quatre interessants maneres de contrarestar els atacs especials (tornant-lo, desaparèixer, desviar-lo o aturar-lo, evidentment amb diferents efectes), però sí que és a nivell gràfic menys espectacular, sobretot si el comparem amb el segon de la Super, que també va sortir aquell any.
Però era el primer i únic joc de Bola de Drac per a una consola de Sega i això ja era prou, i no vull dir que ens conforméssim amb poc, perquè era un joc bastant decent, però sí que no crec que ningú se sentís gaire decebut d'aquell joc tan esperat.
Com passava també amb els de la Super Nintendo, aquest Dragon Ball Z: L'appel du destin (Buyû Retsuden en japonès) tenia el problema de la manca d'agilitat en els combats, sobretot en el cos a cos, però prement el botó A i deixant-lo premut en engegar la consola entràvem en la modalitat "ràpida", que donava al joc una velocitat més acceptable. Per què deu ser que ho van crear com a truc i no era la velocitat per defecte?
En fi, quines ganes de jugar-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada