L'altre dia estava pensant que, ja que tinc una secció dels pitjors videojocs de la història, podia fer-ne també una sobre els millors. De fet, d'aquests és més fàcil trobar informació, perquè internet està ple de rànquings fets per tota mena de gent. La qüestió és veure quins són els noms que més es repeteixen.
Com que fa temps que no toco la Master System al bloc, he pensat que estaria bé començar amb un títol de la consola de 8 bits de sobretaula de Sega, i ja que últimament estic bastant enganxat al gènere de l'RPG, el millor d'aquest sistema i un dels millors de l'era de les 8 bits és el Phantasy Star, creat per Yuji Naka, el "pare" d'en Sonic.
Fem una mica d'història, però sense passar-nos massa (aquest cop no posaré vídeos de tot), perquè l'autèntic protagonista és el joc de la Master System. Phantasy Star és l'altra gran franquícia d'RPG de Sega, si comptem els Shining Force, i la seva primera entrega va ser aquesta, que va sortir el desembre de 1987 al Japó i durant el 1988 als Estats Units i Europa.
Després van venir les entregues II, III: Generations of Doom i IV: The end of the Millennium per a la Mega Drive, respectivament els anys 1989, 1990-1991 i 1994-1995. Aquesta seria la línia principal, argumentalment consecutiva (a diferència del que passa amb els Final Fantasy i els Dragon Quest) que es pot aconseguir també recopilada al Phantasy Star Collection de la Saturn (1998, només al Japó) i posteriorment de la Gameboy Advance (2002, a tot el món, però sense la quarta entrega). La primera entrega seria millorada per al primer volum de la sèrie Sega Ages de la Playstation 2 com a Phantasy Star Generation 1, (2003), i la segona part, Phantasy Star Generation 2, sortiria el 2005 al 17è volum de Sega Ages. Aquest any que ja s'acaba, el 2009, ha sortit la sèrie sencera dins el Megadrive Ultimate Collection, per a Xbox 360 i Ps3.
Argumentalment relacionats amb la saga principal, sense formar-ne part, hi ha els següents jocs: Phantasy Star II Text Adventures (1990, al sistema de mòdem Sega Meganet i posteriorment formant part d'uns recopilatoris del Mega-CD), Phantasy Star Adventure (Game Gear, 1992), del gènere de les aventures de text; i Phantasy Star Gaiden (Game Gear, 1992), un RPG.
Basats en el tipus d'aventures vistes fins al moment, van aparèixer els Phantasy Star Online, que eren RPG bàsicament per jugar-hi en línia, amb poc contingut off-line. El primer va sortir per a la Dreamcast el 2000, amb una actualització anomenada Phantasy Star Online ver. 2 el 2001. El 2002 apareixia per a Gamecube i Xbox el Phantasy Star Online Episode I&II, i el 2003 la Gamecube en exclusiva s'enduia el Phantasy Star Online Episode III: C.A.R.D. Revolution. Finalment, el 2004 sortia per a PC el Phantasy Star Online: Blue Burst, que recopilava els anteriors episodis i hi afegia el quart. Recolliria el testimoni en línia el Phantasy Star Universe, disponible des de 2006 per a PC, Ps2 i Xbox 360. L'últim cop que hem vist aparèixer una entrega nova ha estat precisament aquest 2009, amb el Phantasy Star Portable de la PSP, que tindrà una seqüela molt aviat.
Una franquícia més extensa del que semblaria en un primer moment, doncs, però vegem un vídeo, després de tant text, per veure com començava:
Vist així sembla un joc de rol normal i corrent, però va ser pioner en diverses coses. Va ser un dels primers cartutxos que permetien desar la partida al seu interior, i els seus 4 megues de ROM eren un sobreesforç tècnic per a la Master System com no s'havia fins al moment.
A més, juntament amb les esmentades franquícies Dragon Quest i Final Fantasy, va contribuir a posar les bases del que serien els RPG en el futur, que no és poca cosa. On és completament innovador, però, és amb les pantalles de les coves, que són amb vista pseudo-3D i en primera persona.
Ho veiem en aquest anunci japonès, un altre tresor de la publicitat dels que tant m'agraden. Si bé la banda sonora és estimada pels fans del joc, malauradament la Master System japonesa (la primera versió, no la II, "capada" tècnicament arreu del món) tenia un xip de so que les altres no tenien, de manera que la versió nipona del Phantasy Star té una música encara més espectacular, que fora de les seves fronteres perdia força. Aquest problema, però, se solventa a la versió de la Consola Virtual de la Wii, que permet triar entre les dues opcions de so.
En fi, un joc d'allò més interessant, com a naixement d'una importantíssima saga però també en si mateix, que no és fàcil d'aconseguir barat al mercat de segona mà. De fet, als Estats Units, segons la Wikipedia, era el joc amb el preu més alt que s'havia vist mai. Un dels títols més desitjats de la Master System actualment, cosa que es reflecteix en el seu preu de venda habitual, però pel que sembla és justificat, no com en d'altres casos en què les absurdament altes sumes responen únicament a la raresa del joc.
Després van venir les entregues II, III: Generations of Doom i IV: The end of the Millennium per a la Mega Drive, respectivament els anys 1989, 1990-1991 i 1994-1995. Aquesta seria la línia principal, argumentalment consecutiva (a diferència del que passa amb els Final Fantasy i els Dragon Quest) que es pot aconseguir també recopilada al Phantasy Star Collection de la Saturn (1998, només al Japó) i posteriorment de la Gameboy Advance (2002, a tot el món, però sense la quarta entrega). La primera entrega seria millorada per al primer volum de la sèrie Sega Ages de la Playstation 2 com a Phantasy Star Generation 1, (2003), i la segona part, Phantasy Star Generation 2, sortiria el 2005 al 17è volum de Sega Ages. Aquest any que ja s'acaba, el 2009, ha sortit la sèrie sencera dins el Megadrive Ultimate Collection, per a Xbox 360 i Ps3.
Argumentalment relacionats amb la saga principal, sense formar-ne part, hi ha els següents jocs: Phantasy Star II Text Adventures (1990, al sistema de mòdem Sega Meganet i posteriorment formant part d'uns recopilatoris del Mega-CD), Phantasy Star Adventure (Game Gear, 1992), del gènere de les aventures de text; i Phantasy Star Gaiden (Game Gear, 1992), un RPG.
Basats en el tipus d'aventures vistes fins al moment, van aparèixer els Phantasy Star Online, que eren RPG bàsicament per jugar-hi en línia, amb poc contingut off-line. El primer va sortir per a la Dreamcast el 2000, amb una actualització anomenada Phantasy Star Online ver. 2 el 2001. El 2002 apareixia per a Gamecube i Xbox el Phantasy Star Online Episode I&II, i el 2003 la Gamecube en exclusiva s'enduia el Phantasy Star Online Episode III: C.A.R.D. Revolution. Finalment, el 2004 sortia per a PC el Phantasy Star Online: Blue Burst, que recopilava els anteriors episodis i hi afegia el quart. Recolliria el testimoni en línia el Phantasy Star Universe, disponible des de 2006 per a PC, Ps2 i Xbox 360. L'últim cop que hem vist aparèixer una entrega nova ha estat precisament aquest 2009, amb el Phantasy Star Portable de la PSP, que tindrà una seqüela molt aviat.
Una franquícia més extensa del que semblaria en un primer moment, doncs, però vegem un vídeo, després de tant text, per veure com començava:
Vist així sembla un joc de rol normal i corrent, però va ser pioner en diverses coses. Va ser un dels primers cartutxos que permetien desar la partida al seu interior, i els seus 4 megues de ROM eren un sobreesforç tècnic per a la Master System com no s'havia fins al moment.
A més, juntament amb les esmentades franquícies Dragon Quest i Final Fantasy, va contribuir a posar les bases del que serien els RPG en el futur, que no és poca cosa. On és completament innovador, però, és amb les pantalles de les coves, que són amb vista pseudo-3D i en primera persona.
Ho veiem en aquest anunci japonès, un altre tresor de la publicitat dels que tant m'agraden. Si bé la banda sonora és estimada pels fans del joc, malauradament la Master System japonesa (la primera versió, no la II, "capada" tècnicament arreu del món) tenia un xip de so que les altres no tenien, de manera que la versió nipona del Phantasy Star té una música encara més espectacular, que fora de les seves fronteres perdia força. Aquest problema, però, se solventa a la versió de la Consola Virtual de la Wii, que permet triar entre les dues opcions de so.
En fi, un joc d'allò més interessant, com a naixement d'una importantíssima saga però també en si mateix, que no és fàcil d'aconseguir barat al mercat de segona mà. De fet, als Estats Units, segons la Wikipedia, era el joc amb el preu més alt que s'havia vist mai. Un dels títols més desitjats de la Master System actualment, cosa que es reflecteix en el seu preu de venda habitual, però pel que sembla és justificat, no com en d'altres casos en què les absurdament altes sumes responen únicament a la raresa del joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada