Especial Malalts dels Videojocs: Malalts de l'Street Fighter

Encara no és l'article que un dia protagonitzarà una entrega de "Grans Sagues de la Història dels Videojocs", però per anar fent boca he decidit fer un nou especial de "Malalts dels Videojocs", aquest cop per parlar dels bojos per l'Street Fighter i tots els seus personatges i versions.

En realitat no és la primera vegada que mostro les passions que aixeca la franquícia de jocs de lluita més important i coneguda de tots els temps. Ja havia parlat de tatuatges, però ara tocaré altres mitjans d'expressió d'aquest amor per la saga.

Una de les coses que s'acostumen a fer per mostrar afició per una obra de ficció és disfressar-se dels seus personatges, i en veurem algunes mostres. En aquesta destaca el senyor del mig, que potser no acaba d'entendre que en Honda no només és gros, sinó que la panxa que té la té forta, i està musculat.

Aquests estan una mica més treballats, però no deixen de tenir cert aire casolà-salsitxer, sobretot el que va de Ken. M'agrada, d'altra banda, que la roba sigui tan fidel, i la cicatriu d'en Sagat és impagable.

El recurs fàcil, que és erotitzar encara més els personatges femenins, que de per sí ja tenen una càrrega sensual des del moment en què algú els la troba. Aquí tenim la Cammy, però com no podia ser d'una altra manera també hi ha...

...La Chun Li, la noia d'Street Fighter per excel·lència, almenys la primera que hi va haver.

Aquestes dues noies volien traslladar al món real les fantasies de molts usuaris dels videojocs de la franquícia i van decidir que seria més divertit que apareguessin totes dues (molt) juntes que no pas una de sola.

Una representació artística diferent de les últimes que hem vist la tenim en aquest dibuix fet a terra, d'una qualitat diguem-ne mitjaneta, però la intenció era bona.

En aquesta simpàtica il·lustració veiem alguns dels personatges des d'un altre punt de vista, vestits de carrer, com si anessin junts a menjar alguna cosa.

Hi ha qui no imita un personatge concret, sinó un estil de lluita, un manera de fer pròpia dels Street Fighter. Casolà, però divertit.

Entranyable imatge, tot i que anacrònica, aquesta dels personatges en versió infantil.

Aquest telesketch és absolutament brutal. Si hi heu jugat, que segur que sí, recordareu com n'era de difícil fer un dibuix. Impossible no, però calia massa paciència i massa habilitat, almenys en requeria en uns nivells que no eren a l'abast del públic objectiu de la joguina, els nens. Algú ha tingut prou paciència per fer aquest espectacular dibuix. Increïble.

Ja he parlat en alguna altra ocasió, i ho tornaré a fer en el seu moment, de la importància d'aquesta franquícia de videojocs i aquí hem vist una mostra de la influència que ha tingut arreu del món. No és el lloc per comentar quins títols s'han editat ni quins són els productes basats en la saga (sèries de televisió, pel·lícules, etc.), però sí que estaria bé veure uns vídeos amateurs relacionats amb l'Univers Street Fighter abans de tancar la paradeta per avui.



Un vídeo d'un Saló del Manga. Brutal... Aquestes coses ja no es fan... Genial com fan el tema del hadouken i el moviment del cinturó del Ryû al final.




Això passava en un concurs de salsa a Corea del Sud. Impressionant... Per acabar, us deixo un vídeo de la sèrie amateur Street Fighter: The Later Years.



Ja es veu que està fet en conya, però els estàndards de qualitat no són del tot baixos. Molt bona la conya amb el fet que en Balrog no té cops de peu...