Petits clàssics: Bubsy

Avui em venia de gust tornar a tocar el tema d'aquells petits clàssics que romanen a la memòria de qualsevol videojugador de certa edat, sense que es tracti de grans joies llegendàries i imprescindibles. I un dels jocs, de fet una petita saga, que compleixen aquests requisits és el Bubsy.

La portada americana de la versió per a la Mega Drive. Perquè a banda de la versió de la Super Nintendo, que és la que es coneix aquí i que provoca erròniament una associació inevitable d'aquest joc amb la 16 bits de Nintendo, tant aquest títol com la seva seqüela immediata va aparèixer també, tot i que més tard, per a la 16 bits de Sega.

El protagonista d'aquest entretingut plataformes és en Bubsy, un linx vermell (sí, no és un gat, sinó el que els americans anomenen "bobcat", i en català és linx vermell) que no va arribar a triomfar gaire com a personatge, tenint com tenia la competència en un eriçó blau i un lampista rabassut italoamericà. Però tot i així va aconseguir bones vendes, especialment per a la versió de la Super Nintendo, i la inauguració d'una (curta) sèrie de videojocs.

El primer, el que vèiem al vídeo, en realitat es diu Bubsy in: Claws Encounters of the Furred Kind, amb un títol que parodia clarament Clouse Encounters of the Third Kind (Encontres a la Tercera Fase), i va aparèixer el 1993, primer per a la Super Nintendo i després per a la Mega Drive. El 1996, però va tenir una versió millorada per a PC, anomenada Super Bubsy. Però l'autèntica seqüela es va produir abans, el 1994, amb el senzill títol (comparat amb el de la primera part) Bubsy II. 

Les imatges d'aquest vídeo, però, estan polides per l'emulador, no vull enganyar ningú. I, malgrat que no s'havia fet amb la primera part, aquesta va ser versionada també per a la Gameboy:

Un joc horrorós, que potser va ser el punt d'inflexió que va marcar la decadència de la petita franquícia. A finals d'aquell any, però, va sortir el tercer joc de la sèrie, el Bubsy in: Fractured Furry Tales, per a la Jaguar d'Atari:

Que no està gens malament, però el 1997 el linx va reaparèixer, aquest cop per a la Playstation, i es va voler adaptar als nous tems. Va signar la seva pròpia sentència:

Bubsy 3D: Furbitten Planet és àmpliament considerat com el pitjor joc de la Playstation, per gràfics, jugabilitat, càmeres, control, etc. i hi ha qui fins i tot gosa considerar-lo el pitjor de tots els temps per a qualsevol consola. Ja hem vist a la secció "Els pitjors" alguns videojocs amb els que hauria de rivalitzar per aconseguir aital deshonor, però ens haurem de creure que almenys de la 32 bits de Sony sí que pot ser el pitjor.

Un mal intent, un indigne final per a una saga que mai no va acostar-se a fer ombra a aquelles de les quals bevia,  però que havia fet el necessari paper de franquícia menor tot i que interessant.  La seva última aparició és un d'aquells projectes que hom es pregunta com pot ser que no s'avortés i es replantegés a temps, i segurament per culpa d'aquesta no ha vist la llum cap de les entregues anteriors als sistemes de descàrrega de clàssics de les consoles actuals.

Igual que els personatges més carismàtics del món dels videojocs, també va voler debutar en forma de sèrie animada, i ho va aconseguir:

Però la cosa es va quedar en un episodi pilot. Fins i tot va fracassar en això, el pobre. Potser el problema és que va intentar arribar a l'alçada de la competència amb massa presses. Vés a saber.