Cinema i videojocs: The Blues Brothers

Avui parlaré dels videojocs basats en els Blues Brothers, i els incloc a la secció de Cinema i Videojocs, tot i que són una banda de blues, perquè durant la seva història van aprofitar la tirada comercial que tenien per fer dues pel·lícules de Hollywood, una el 1980 i l'altra el 1998 (Blues Brothers 2000), i és en elles que es van basar els videojocs que duen el seu nom.

Les versions en videojoc d'aquella pel·lícula que barrejava blues, acció i humor van anar apareixen entre 1991 i 1994, per a moltes plataformes de l'època, com les de PC, Amiga, Atari ST, Amstrad CPC i Commodore 64 (1991), la de la Nintendo (1992) i la de la Gameboy (1994).

Aquí tenim la versió del C64:

La de l'Amiga:

La de PC, que no sigui dit que no poso vídeos de les versions PC:

La de la NES:

I la de la Gameboy, que és capturada d'un emulador, com gairebé totes les que es troben pel Youtube, però com a mínim és la que es veu millor:

Com s'ha pogut veure clarament, es tracta d'un joc de plataformes bastant típic, i la seva mecànica recorda la del Chip'n Dale de la Nintendo. Els seus creadors, per cert, són els de Titus, els mateixos que també van fer l'inefable Superman 64. Al títol se li critica poca fidelitat amb la pel·lícula i una dificultat excessivament elevada, encara més pel fet de tenir poques vides amb què intentar acabar-lo, però en canvi té l'atractiu de permetre el joc simultani de dos jugadors, cosa que també passava amb l'aventura dels esquirols més famosos de Disney.

El 1993 arribaria la seqüela del joc, que s'allunyaria de la pel·lícula original: el The Blues Brothers: Jukebox Adventure, per a PC i Super Nintendo, i per a la Gameboy l'any següent.

Vegem-lo en Super Nintendo:

I en Gameboy:

Pel que sembla, estava millor, però també era tremendament complicat. Ara, la gent de Titus no va llençar la tovallola i el 2000, aprofitant la pel·lícula Blues Brothers 2000, que és l'única que he vist jo, per cert, va fer-ne una versió per a la Nintendo 64 (poseu-lo sense so, que se sent el tio parlant):

I què va passar? Bé, no va arribar als nivells del joc basat en el de l'Home d'Acer, però la crítica el va suspendre, en general, tot i que hi va haver alguna excepció que, de tota manera, no el va considerar més que normalet. Hi havia massa competència i massa bona a la 64 bits de Nintendo pel que fa a jocs en 3D, i aquest títol concret arrossegava els problemes de les entregues anteriors (dificultat massa alta, esquemes repetitius...), de manera que Titus la va tornar a cagar.

M'acomiado, doncs, per avui, amb un nou mal videojoc basat en una pel·lícula (o dues, en aquest cas). Com sempre, trobarem gent que dirà que els té i que li van agradar, tot és qüestió de gustos, però sense conèixer directament aquests jocs m'he de decantar pel que diu la immensa majoria del públic.