Còmics i videojocs: Ranma 1/2

Avui, a la secció de Còmics i Videojocs, parlaré d'un dels meus còmics preferits, també en la seva versió animada. Ranma 1/2 va ser el primer manga que vaig llegir (després de Bola de Drac) i sempre serà un símbol de la meva infantesa i adolescència.

Ranma 1/2 va ser publicat entre 1987 i 1996 a la revista Shônen Sunday, de la mà de la mítica Rumiko Takahashi, la meva dibuixant femenina preferida, autora també d'Inu-yasha, Maison Ikkoku, The One Pound Gospel, Urusei Yatsura (Lamu) i moltes altres obres de menys extensió. Ranma 1/2 es va recopilar en 38 volums i va tenir una sèrie d'animació de 161 episodis i diverses pel·lícules i OVA (episodis especials per a la venda directa en vídeo). Naturalment, també se'n van fer videojocs.


Amb aquest peculiar estil debutava al món dels videojocs la mítica sèrie, i ho feia a la Gameboy amb el títol Kakuren Bodesu Match, de 1990, un joc al que jo havia jugat en un cartutx d'aquells que portaven molts jocs (pirata, per tant), que m'havia deixat un amic. Per cert, he estat jo qui  ha pujat el vídeo a Youtube. També aquell any feia la primera aparició en color:

És el Ranma 1/2 del PC Engine CD (Turbografx-CD a Europa), exclusiu del Japó com tots els que veurem que tinguin text en japonès, i ple d'escenes com aquestes, tot i que durant el joc era d'estil beat'em up. El segon joc, de 1991 i per a la mateixa consola, tenia com a subtítol Toraware no hanayome, i no m'ha estat possible trobar res més que aquesta imatge:

És més aviat una aventura de text, estil que tornarem a veure aviat. Després va venir, el 1992 i repetint consola, el Ranma 1/2: Datô Ganso Musabetsu Kakutô-ryû!, que continua argumentalment el primer títol que va sortir per al PC Engine.



Sense moure'ns de 1992, l'MSX2 també va tenir un joc de Ranma 1/2, anomenat Hiryû Densetsu:



Un altre que no era gaire interactiu, la veritat, tot i que no era exactament una aventura de text. El 1992 la franquícia repetia a la Gameboy amb el Netsuretsu Kakutôhen, on hi havia molta xerrera però almenys podíem moure el personatge.



Ranma 1/2 debutava a la Super Nintendo amb un títol per fi de lluita 1 contra 1, el 1992, anomenat Chônai Gekitôhen, conegut també pel seu nom en anglès Neighbourhood Combat:



També el 1992 (1993 als Estats Units) arribava el Bakuretsu Rantôhen (Hard Battle als EUA),  senzillament Ranma 1/2 a la versió europea, l'única que va arribar al Vell Continent. Per cert, igual que amb els primers jocs de Bola de Drac, es va traduir al francès en comptes de l'anglès:



Tornem a les aventures de text amb el del Mega-CD, d'abril de 1993, anomenat Byakuran Aika:



El més curiós és que els combats, que ja podrien haver estat en un format tradicional, només ens deixen triar entre pedra, paper i tisora i, si guanyem, el nostre personatge executa l'atac i el rival el rep. És una llàstima que l'únic joc de la saga que va sortir per a una consola de Sega fos així...

Un altre que he hagut de pujar jo. L'octubre d'aquell any apareixia el Ranma 1/2: Akanekodan Teki Hihô, un RPG molt interessant al que vaig estar jugant fa temps en emulador, que per cert no va ser traduït oficialment i sí per a la ROM, on es va aprofitar per aventurar una traducció del títol i es coneix pel nom de Treasure of the Red Cat Gang.



Abans de continuar amb la 16 bits de Nintendo, la portàtil de La Gran N encara havia de veure un últim títol de les aventures d'en Ranma i els seus amics, el Kakugeki Mondô, un altre RPG:



I aquest és el tercer i últim que he hagut d'aportar jo a través de l'emulador. El 1994 arribaria un altre títol de lluita 1 contra 1 per a la Super Nintendo, amb el títol de Chôgi Rambuhen o Super Battle, tot i que la seva sortida als Estats Units mai no es va fer realitat:



La sèrie faria una última aparició a la Super Nintendo el 1995, amb el joc de trenca-closques Ougi Jaanken:



Com veiem, és una mena de Tetris, però novament amb el tema del pedra, paper, tisores. I aquí s'acaba la presència dels jocs de Ranma 1/2 a les consoles d'entre 8 i 16 bits, perquè després n'havia de sortir un per a la Playstation:



El Battle Renaissance, de 1996, era la primera experiència en 3D d'aquest mític univers creat per la gran Rumiko Takahashi. I l'última, perquè va ser el darrer videojoc de Ranma 1/2. No se'n van fer més.

Una franquícia que crec que es va explotar poc. Entenc que no és Bola de Drac, però que no se'n fessin jocs per a altres consoles (la Gameboy Advance hauria anat molt bé) o que la majoria fossin aventures poc interactives, més aviat de llegir que d'una altra cosa, em sembla poc digne d'un còmic tan important. Els que eren de lluita 1 contra 1 pròpiament dits, un gènere que segurament és el que més li escau, tampoc no eren gran cosa i eren lents i difícils de controlar. I a sobre només un dels jocs va arribar a Europa. La resta, si va travessar el Pacífic per anar als EUA, encara gràcies, però majoritàriament es va quedar al seu país d'origen.