Petits clàssics: Toe Jam & Earl

Abans de res vull dir que no he jugat mai a cap Toe Jam & Earl, però sí que forma part de la meva infantesa com a joc (o jocs) que apareixia sovint a la publicitat de les revistes que llegia.

 

Aquí tenim la portada americana del títol que iniciava la trilogia, un cartutx que inicialment es va vendre malament però que amb el temps va esdevenir de culte i va remuntar. Va sortir el 1991 per a la Mega Drive (també és disponible a la Consola Virtual de la Wii) i presentava un duo de rapers alienígenes que arribaven accidentalment a la Terra i havien de reparar la seva nau per tornar-ne a marxar. N'he trobat un anunci:

 

Tot això aportant originalitat (els analistes no acaben de saber classificar-lo en cap gènere pur), una banda sonora remarcable i referències a la cultura urbana dels carrers dels anys noranta. Mirem-lo en moviment (podeu treure el text que surt només començar i que tapa tota la pantalla):

Ja queda clar que no és ben bé un joc de plataformes, i que és bastant estrany. Sega, doncs, sense saber-ho havia creat un videojoc que tindria més èxit del que s'esperava. I devia ser així, perquè el 1993 va arribar, també en exclusiva per a la Mega Drive, la segona part: Toe Jam & Earl in Panic on Funkotron (també a la Consola Virtual de la Wii), que seria, aquest cop sí, de plataformes:

Tot i que la crítica el va deixar bastant bé, en general els fans de la primera part es van sentir decebuts pel canvi de gènere cap a un de tan comercial i vist com el de les plataformes. Però això no va ser impediment per a l'arribada de la tercera part, molts anys després, anomenada Toe Jam & Earl III: Mission to Earth, un DVD aparegut entre 2002 i 2003 per a la Xbox:

Una bona adaptació als nous temps, amb nou personatge inclòs, la Latisha, que va rebre crítiques de tot tipus, tant positives com negatives. Els creadors de la saga ja feia molts anys que intentaven dur a terme la tercera part, però les dificultats se succeïen: descartats el Mega-CD i el 32X, i també la Saturn perquè aviat es va veure que fracassaria comercialment als Estats Units, va estar a punt de veure la llum un cartutx per a la Nintendo 64, però també s'estava enfonsant en aquell país i es va descartar, també perquè GT Interactive, que era qui l'havia de publicar, no veia clara la idea de la tercera part d'un joc que en l'entrega anterior havia tingut poc èxit. 

Sigui com sigui, els seus pares volien fer una nova entrega que fos més respectuosa amb la primera part, preferida pel públic, que amb la segona, però no era una cosa que depengués d'ells, sinó de Visual Concepts, que prenia el relleu de GT Interactive i volia que sortís per a la Dreamcast. Aquesta consola també va fer fallida i el projecte es va tornar a desar al congelador.

Aquí tenim un fragment de la beta de la versió Dreamcast, que mai no va veure la llum. Doncs bé, després d'allò els creadors de Toe Jam & Earl apostaven per la Ps2 o la Gamecube, però al final Microsoft i Sega van arribar a un acord per tal de passar-lo a la Xbox original, i aquesta és de moment l'última vegada que hem vist els dos estranys personatges en una videoconsola.