Petits clàssics: James Pond

El protagonista de la secció Petits Clàssics d'avui és en realitat una saga, i en parlaré aquí perquè tampoc no el considero un clàssic trencador, revolucionari i imprescindible de la història dels videojocs, però crec que seria injust titllar-lo únicament de "petit". A veure, els petits clàssics que he tocat fins ara no crec que siguin poca cosa, estan molt bé, però els jocs d'en James Pond podríem dir que són més aviat clàssics de mida mitjana.

Corria l'any 1990 quan va veure la llum al mercat el James Pond: Underwater Agent, per a la Mega Drive, l'Amiga, l'Atari ST i l'Acorn Archimedes.

Aquí el veiem en la versió de la Mega Drive. És un joc de plataformes... acuàtiques, on controlem un bacallà que fa d'agent secret. Al cartutx hi ha moltes referències a les pel·lícules d'en James Bond, ja des del nom del personatge, però també amb els enemics, els noms de les pantalles i alguns acords musicals. Entre 1991 i 1993, segons per a quina consola, veuria una seqüela, James Pond II: Codename Robocod, on clarament feia referència a un altre agent de pel·lícula:

Era la versió del Commodore 64, de 1992. Però també va sortir per a l'Amiga, l'Atari ST, la Mega Drive, PC, Master System i Super Nintendo.

Per a la 16 bits de Nintendo es deia Super James Pond II (també l'he vist com a Super James Pond a seques, que és la versió dels Estats Units) i va sortir el 1993. I la versió de la Gameboy es diu com l'americana de la Super Nintendo i fa així:

Que és l'únic joc de la franquícia que he provat. No és que sigui gaire estimat, per cert. Poso també la versió de la Master System, que va sortir el 1991 pròpiament dit i a més era la primera incursió del bacallà hiperactiu en aquesta consola:

La saga es va agafar un descans el 1992, però un descans molt curiós, que va consistir en fer esport a l'Aquatic Games, on el nostre amic parodiava els llegendaris Track & Field:

Era la versió de la Super Nintendo. Probablement era un intent de convertir-lo en mascota, en fer-lo participar en un títol no de plataformes, com han fet en diverses ocasions en Mario i en Sonic, i un altre intent va ser el cameo al joc Rolo to the Rescue. Però no va acabar de triomfar. Poc duraria, però, l'absència del món de les plataformes, perquè el 1993 l'agent tornaria amb el James Pond 3: Operation Starfish, per a la Super Nintendo, la Mega Drive, l'Amiga, l'Amiga CD32 i la Game Gear:

Precisament aquesta versió és de la portàtil de Sega (de 1994), amb les seves limitacions, però per una vegada que en puc posar un vídeo... De tota manera també poso la versió de l'Amiga CD32, força millor en tots els sentits, que comença amb una introducció exclusiva:

I això seria tot, pel que fa a en James Pond... si no fos por un remake del 2 que va sortir per a la Gameboy Advance i la Nintendo DS el 2005, en un intent de millorar el clàssic amb dues versions idèntiques (la de la DS fa servir una de les dues pantalles per a un mapa, però aquí s'acaben les diferències):

Aquesta era la de la versió de la Gameboy Advance, i la següent...

...la de la Nintendo DS, que si va tan a batzegades és simplement per culpa de l'emulador. Hem vist, doncs, aquest clàssic mitjà de la història dels videojocs que és la saga d'en James Pond, l'agent bacallà al servei de Sa Majestat.