Mireu, avui vinc empipat i faré un article d'opinió, per tant em permetreu el privilegi d'expressar-me amb una mica menys d'imparcialitat que de costum. Tot i així, el que diré ho dic des d'un punt de vista tan imparcial com em permeten les circumstàncies, però si en aquest tema sóc inevitablement parcial és precisament per coses com la que denuncio avui.
La setmana passada, després del 2-2 al camp de l'Arsenal, el jugador Walcott afirmava el que podeu llegir a dalt. No em va fer cap gràcia, però ho vaig deixar passar perquè em va semblar fruit de la ignorància, del fenomen que converteix la màquina de Sony en sinònim de consola en les ments de milions de persones, sobretot les que no es mouen per aquest món i volen fer-se els entesos.
Ahir, una setmana després, el Barça va eliminar amb contundència l'Arsenal de la Lliga de Campions i es va classificar per a les semifinals, com ja deveu saber. Doncs bé, el seu entrenador, el senyor Arsène Wegner, no dóna el perfil d'algú més entès en la matèria i novament volia dir la frase "guai" i sembla que de moda al seu equip:
M'agradaria pensar que aquesta frase, treta de context, podria ser un insult de Wegner cap a Messi, considerant-lo inferior per comprar-se la "play" i no la Xbox 360, per exemple, però em temo que no anava per aquí la cosa. I ja n'estic cansat. Molt.
Fa molts anys, més de quinze, que Sony tira del crèdit que li va donar l'espectacular i inesperat èxit de la seva primera consola. No negaré que les seves consoles tenen moltes qualitats i grandíssims jocs. Tu diràs, si totes les companyies recolzen la teva consola i té més de mil jocs al seu catàleg, a més de les 900 aberracions també hi deu haver un centenar de títols d'acceptables cap amunt.
En fi, crec que Sony viu d'aquell èxit tan llunyà en el temps i d'una gran estratègia de màrqueting, perquè no sóc l'únic que sap que a la següent generació la seva consola, la Playstation 2, no era la millor tècnicament, ni de lluny. Tot i així va aconseguir unes vendes encara més grans que amb la PSX. La tercera, la Ps3, ho ha tingut una mica més difícil, perquè ha trigat en sortir i aquesta vegada la competència havia fet les coses bé, però la inèrcia que va fer que tants milions de persones compressin les consoles anteriors farà que la tercera tard o d'hora se situï en un primer lloc que, de moment, encara té força lluny (s'han venut uns 67 milions de Wii, uns 39 d'Xbox 360 i uns 33 de Ps3).
Repeteixo: no nego les moltes qualitats de les consoles de Sony, que sempre han guanyat la batalla del mercat de les consoles des que la companyia japonesa va entrar al món dels videojocs (llevat del cas de la PSP, que s'ha estavellat una vegada rere l'altra), però bona part de la feina és d'un màrqueting que, en realitat, li fa la gent amb declaracions com aquestes, amb la paraula "playstation" com a sinònim de "consola" i fins i tot de "videojoc", que encara és més greu i demostra més ignorància.
Antigament, quan els pares volien anar de llestos deien "la Nintendo", encara que la consola del seu fill fos de Sega. Per tant, en el fons les coses no han canviat tant, la qüestió era ignorar Sega i, ara, Microsoft.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada