El joc estrany d'avui és d'aquells que són estranys de la manera que m'agrada a mi. Estranys pel seu desenvolupament, perquè són absurds, perquè no tenen sentit. Us presento el Trio the Punch - Never Forget Me, que va néixer el 1990 per a les recreatives japoneses, i no es va moure d'allà.
No és que no tingui un gènere, de fet és un beat'em up, però es considera, tal com passava amb el Takeshi no Chôsenjô, un kuso-gê, o "joc de merda". Hi passen coses estranyes, canviem d'escenari com de samarreta sense rebre cap explicació, els textos que hi ha són gramaticalment incorrectes i barregen anglès i japonès sense gaire preocupació per la correcció, els enemics fan més riure que por... Bé, vegem-lo una mica en moviment:
És un homenatge paròdic als grans del gènere, vaja, però és tan curiós que crec que es mereix una oportunitat. Això mateix devien pensar el 2007 quan van fer-ne un rellançament per a la Playstation 2, a la sisena entrega d'una línia de recuperacions d'arcades dels 80 i els 90 anomenada Oretachi gê-sen zoku.
Tot i que en principi forma part d'un recopilatori (no crec que el rellancessin individualment si l'havien deixat tal com estava gairebé vint anys enrere), el cas és que he trobat aquesta imatge de la presumpta caràtula de la versió de la Ps2. Que curiós. Però el que voleu és veure més imatges del videojoc, oi? Aquí les teniu:
Al·lucinant. S'ha d'estar torrat, drogat o malament del cap per dissenyar una cosa així. Quina enveja, tenir aquest tipus de ment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada