Accessoris: adaptadors per a jocs d'importació

Avui, en comptes de presentar-vos un accessori desconegut, estrany o divertit, el que faré serà un repàs d'alguns accessoris que ens permeten jugar amb jocs japonesos i americans a les nostres consoles europees. Les de sobretaula, perquè les portàtils no tenen l'anomenada protecció de regió.  L'excepció en sobretaula és la Neo Geo, region free, cosa molt interessant perquè si bé tots els cartutxos d'aquesta consola tenen uns preus desorbitats, per poder-ne pagar un en versió PAL, en ser més rars, cal vendre's algun òrgan.

I aquest tema no és poc important, perquè totes les videoconsoles tenen un catàleg molt més ampli que el que arriba al Vell Continent, en alguns casos de manera més clara que en d'altres, i sempre hi ha joies que tothom hauria de provar però que requereixen aquests adaptadors, sempre productes no oficials i de vegades fins i tot sense un nom concret, però que tenen en comú la dificultat a l'hora de trobar-los avui dia.

Aquí tenim el de la NES, per exemple, que és un conversor 60 to 72. Com que els cartutxos japonesos eren de 60 pins i els europeus de 72, calia aquest accessori per tal de poder gaudir del catàleg sencer de la Famicom, però a banda d'això s'havia de fer una petita operació a la nostra consola, una operació tan senzilla que fins i tot jo, que no tinc ni idea d'aquestes coses, vaig saber fer, i que a més és necessària per tal que funcioni la màquina, que a aquestes alçades a tothom li funciona malament per culpa del fenomen de la llum vermella intermitent. Així doncs, solucionant una cosa soluciones, de pas, l'altra.

No he trobat, però, res pel que fa a la Master System, que a Europa va tenir molt d'èxit però que va arribar capada en alguns aspectes en comparació amb la japonesa, desitjada per tots els seguidors d'aquesta consola per les seves superiors característiques, sobretot en el so. Paradoxalment, el sistema va ser abandonat al Japó ràpidament, a causa de l'èxit de la seva germana Mega Drive, tant que ni tan sols va arribar a sortir el model que aquí coneixem com a Master System II. 

Aquí tenim un parell dels que hi havia per a la Super Nintendo. Era molt conegut també aquí entre els usuaris de la 16 bits de Nintendo perquè fins i tot a les botigues de videojocs es podien trobar fàcilment, sobretot quan van començar a arribar els títols de Bola de Drac en versió japonesa, que costaven un ull de la cara i necessitaven l'adaptador. També anava bé per als cartutxos americans, cosa que el fa imprescindible per a qualsevol amant del Cervell de la Bèstia. 

Aquest és un dels de la Mega Drive. El que jo tinc (i és l'únic adaptador que tinc) és diferent, no es diu així però la forma és la mateixa. Curiosament, durant els primers anys de la consola no hi havia protecció regional, i no és estrany veure com funcionen molts títols americans en sistemes europeus, però es veu que els cartutxos fabricats a partir de 1992 ja requerien adaptador. 

I aquest és un must have: el Mega Cart de Tototek, que permet jugar amb jocs d'importació del Mega-CD, imprescindible en el cas d'aquesta consola-accessori perquè tot i que va fracassar i hi ha molt pocs videojocs bons que sortissin a Europa, al Japó i als Estats Units hi ha títols molt bons que no s'hauria de perdre cap propietari d'un Mega-CD. Això sí, cal preparar al voltant de 70 euros per tal d'aconseguir-lo, i quan es tracta d'un accessori això sempre fa mandra.

Ens trobem amb un cas similar amb la Saturn. Aquesta consola té títols molt bons, i molts d'ells van arribar a Europa, però al Japó hi trobarem desenes de CD que hauríem de tenir. Per tal de fer-los anar en una consola PAL cal un adaptador com aquest, l'Action Replay 4M Plus, que a més d'aquesta funció també proporciona emmagatzemament, RAM extra per als jocs que ho necessiten i, naturalment, els trucs propis de la franquícia Action Replay. Malauradament, es veu que mentre fa la funció d'emmagatzemament, per exemple, no fa la del canvi de regió. 

Per a la Nintendo 64 tenim el N64 Passport, que va tenir diverses actualitzacions. Els europeus el necessitem per tal de jugar amb cartutxos d'altres regions, i els d'aquestes regions el voldran si tenen interès en versions PAL dels jocs de la consola, però es veu que entre el Japó i els Estats Units hi havia compatibilitat sense fer res més que modificar lleugerament l'entrada dels cartutxos. 

D'aquest no n'he pogut trobar una imatge real, només un disseny de la portada, però ja es veu el que és, oi? En el cas de la Dreamcast, la majoria de jocs va arribar a Europa, però els que van anar sortint després de l'abandonament de la màquina per part de Sega (i els que encara pot ser que continuïn sortint) s'han de jugar amb aquest adaptador, el DC-X, que bàsicament és un disc d'arrencada. 

I d'aquesta manera és també com funciona la cosa en consoles com la Playstation, Gamecube (Freeloader), la Playstation 2 (amb el Swap Magic, que per cert també tinc i que serveix també per a les "còpies de seguretat") i la Wii (el Freeloader també, tot i que les actualitzacions del firmware l'inutilitzen i són obligatòries), sempre que no vulguem modificar-les amb xips, que és la pitjor opció si ens estimem les nostres consoles. 

Amb la Xbox tot això s'aconsegueix amb la instal·lació d'un  firmware, i amb la Xbox 360 igual, però això té el perill que si Microsoft ho detecta quan ens connectem a internet, ens poden banejar la consola. La Playstation 3, en canvi, no és region free, però els seus jocs sí. Ara, s'han de tenir en compte dos detalls: no passa el mateix amb els Blu-ray i cada cop que vulguem comprar continguts descarregables per a un joc hem de tenir en compte que ha de concidir també amb la zona d'origen del disc.