He estat dubtant si parlar d'aquests videojocs a la secció de Petits Clàssics, però al final m'he decantat per aquesta perquè la petjada que van deixar a la història dels videojocs és tan minúscula que no crec que es puguin considerar petits clàssics, però jo me'n recordo perquè quan em van comprar la Mega Drive, a banda del Sonic the Hedgehog, que venia amb la consola, em van regalar també l'NBA Showdown, que es va imposar a un del Chester Cheetah, no em pregunteu quina de les dues entregues.
Per primera vegada poso dues caràtules juntes, així me les he trobat i he pensat que, com que de tota manera només n'hi ha dos jocs, no estava malament. Doncs bé, el primer títol protagonitzat per la mascota dels Cheetos era el de la dreta, el Chester Cheetah: too cool to fool, de 1992, per a la Mega Drive i la Super Nintendo. Vegem com era el primer, tot i que és un vídeo tret d'un emulador i es nota:
Un simpàtic plataformes que no va sortir en format PAL, però que sí que va arribar a algunes botigues en versió americana, afortunadament region free com molts títols dels primers anys de la consola.
L'any 1993 n'arribaria la seqüela, anomenada Chester Cheetah: Wild Wild Quest, també per a les dues consoles de 16 bits més populars i en les mateixes condicions, és a dir només als Estats Units.
Gosaria dir que aquesta versió és de la Super Nintendo, però tampoc no hi posaria la mà al foc. No hi ha gaire informació d'aquests únics dos videojocs protagonitzats pel guepard antropomòrfic, però sembla que el primer va ser més ben rebut que el segon, amb un notable baix per sobre del sis pelat de la seqüela.
Això sí, les versions per a la Mega Drive, pel que he vist, van ser considerades força pitjors, fins al punt que amb prou feines aprovaven, si és que ho feien. En general, tant en una consola com en l'altra, els problemes principals eren una durada massa curta en el cas de la primera entrega i una dificultat un pèl massa elevada en el cas de la segona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada