Una secció clàssica en aquest bloc torna avui per tractar el tema dels anuncis... de l'època de la microinformàtica, aquells ordinadors que només servien per a jugar a videojocs de 8 bits i que, segons la màquina, eren més o menys espectaculars. Comencem amb un de l'MSX, el meu ordinador des que era petit, encara que en realitat era un estàndard i moltes companyies fabricaven els seus models:
L'anunci no explica res de la màquina, però és una bona mostra del tradicional bizarrisme dels anuncis japonesos. Vegem-ne un de coreà, que és d'un altre model d'MSX però que ensenya més coses dels jocs pròpiament dits:
Es pot veure que els coreans i els japonesos tenen moltes coses en comú culturalment parlant, fins i tot en qüestió d'anuncis televisius. I com que no vull que l'MSX monopolitzi aquesta entrega, només en posaré un vídeo més, aquest cop dels videojocs esportius de Konami, la companyia que va proporcionar al sistema els millors títols del seu catàleg:
Passem al Commodore 64, els anuncis del qual acostumaven, pel que sembla, a atacar directament la competència, en aquest cas concret l'Apple II:
Un altre del mateix ordinador, molt dels anys vuitanta i amb una gran exageració respecte a l'ús real que es feia d'aquelles màquines:
Aquest anunci, per cert, era australià i de 1983. I què feien els del Sinclair ZX Spectrum? De seguida ho veurem:
En aquest cas estaven presentant-ne un nou model. Però bé, la cosa no s'acaba aquí, perquè també tenim l'Amstrad CPC:
Sí, aquest és evidentment un anunci espanyol. Fixem-nos novament en què se li atribueixen més usos dels que realment la gent li donaven, i concretament en el que s'espera que en faci una mare de família. Déu n'hi do... Els preus, per cert, són superiors als de les consoles quan surten, i això que aquells ordinadors tenien moltes menys prestacions, però això ja ho té, la tecnologia. Llàstima que no he trobat un que recordo jo d'haver vist en aquell temps, que cantava "Felicidades, ya tienes Amstrad..." amb la melodia de la cançó Congratulations, d'en Cliff Richards. Allò es va convertir en un lema que googlejant veureu que la gent encara recorda. Sí que he trobat en castellà, però, un de... ja em perdonareu... l'MSX!
Hi havia un fotimer de microordinadors, retroordinadors o com es vulguin dir, si sabeu a què em refereixo ja m'entendreu, però he volgut parlar dels més populars i coneguts. Tot un exercici de nostàlgia de la més bèstia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada